Resultats de la cerca

General de l’exèrcit imperial austríac, començà primer a escriure en alemany, però a partir del 1844 prengué consciència de la seva llengua i el seu país, influït pel naixent nacionalisme croat, i esdevingué amb la seva poesia lírica Prvijenci , ‘Primícies’, 1846 Nove pjesme, 'Cants nous’, 1851, amb les obres èpiques Pvrvi ljudi , ‘Els primers homes’, poema filosòfic i religiós i les obres dramàtiques Marko Kraljević, 1851, on glorifica l’heroi llegendari serbi, un dels més eminents poetes croats, que destacà entre els seus contemporanis per la riquesa de sentiments i la…

Inspirat pel provençalisme italià contemporani, forjà unes Vies des plus célèbres et anciens poètes provençaux Lió, 1575, plenes de falsedats, en què feia néixer o morir els principals trobadors al comtat de Provença o bé els emparentava amb les famílies dels seus amics i protectors El seu nebot Cesar de Nòstra Dama Saló de Provença 1555 — Sant Romieg de Provença 1629 publicà una Histoire et chronique de Provence , d’esperit reialista, una part dels materials i la redacció de la qual havien estat aplegades, en occità, pel seu oncle

Els anys trenta tingué una estreta relació amb l’avantguardisme, especialment amb el grup ‘Kwadryga’ i durant la postguerra fou un dels poetes de més èxit amb reculls com Pieśni ‘Cants’, 1953 i Chryzostoma Bulwiecia podróż do Ciemnogrodu ‘Viatge de Chryzostoma Bulwiecia a Ciemnogrod’, 1954 En les seves obres barreja gèneres i registres molt diversos, amb preferència extrets dels mitjans de comunicació de masses, i mostra una inclinació per l’humor absurd i truculent, palesa també en els seus microdrames, d’entre els quals cal esmentar Zielona Gęś ‘L’oca verda’, 1956

Professor universitari, fundà i dirigí la revista “Filologia e Letteratura”, féu diverses edicions crítiques la Teseida i el Filocolo de Boccaccio, etc i publicà importants estudis sobre narrativa francesa i italiana medieval, poetes provençals i literatura castellana, recollits molts d’ells en La coscienza letteraria del Medioevo 1965 L’interès per la literatura pròpia es reflecteix en Esemplarità e antagonismo nel pensiero del Dante 1966 i la seva vasta cultura i varietat d’interessos són evidents en Mitografia del personaggio 1968 Dirigí fins el volum VII el Grande dizionario…

Entre romàntic i avantguardista, té més importància per la influència que com a personatge poètic exercí sobre altres poetes àdhuc sobre Neruda que per la seva pròpia obra Comprengué els racons de l’ànima criolla i el sentit del llenguatge popular, i això el portà a fer una poesia civil i política, que ell creia marxista, sense aconseguir d’arribar, malgrat el seu sincer amor al poble, a ésser un poeta popular a causa de la seva desmesura i el seu tremendisme Es destaquen Gran temperatura 1937 i Morfología del espanto 1942

Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del s XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del s XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia

Mestre de primer ensenyament, de molt jove es dedicà a la literatura El 1922 publicà la narració Os probes de Deus i inicià la seva obra poètica, aplegada a Proel 1927 i O Galo 1928 Basant-se en les fórmules de la poesia popular, però afegint-hi la imatgeria avantguardista en versos preferentment breus i de rima assonant, aconseguí una síntesi neopopularista acostada a la de García Lorca La influència d’Amado Carballo fou decisiva en la lírica gallega contemporània i influí en grau divers damunt tots els poetes de la preguerra

Agustí, fou visitador general de l’orde, prior de diversos convents i un dels principals animadors del grup de poetes salmantins format per altres agustins, entre els quals Juan Fernández de Rojas, i freqüentat per Meléndez Valdés, Forner, Cadalso i Jovellanos Abans de morir havia encarregat a Fernández de Rojas de cremar els seus escrits, però aquest darrer publicà les seves poesies completes 1796 Amb el pseudònim de Delio , conreà la poesia anacreòntica adreçada a dames identificables Acabà la traducció del Libro de Job , que Fray Luis de León havia deixat inacabada

El 1909 ingressà a l’Armée Coloniale Acabada la guerra de 1914-18, fundà La Renaissance Catalane i L’Éveil Catalan 1921 i, a París, Le Roussillonnais de Paris  1931 El 1940 s’establí a Perpinyà, on fundà la revista Madeloc  1949 És autor de poesies en francès, d’una Anthologie des poètes catalans de langue française i, en català, de Muntanya, mar i cel, poesies, i una sèrie d’obres teatrals de caràcter popular sobre el personatge Perot En Perot i l’ós del Canigó , En Perot pescaire , etc

El 1458 i des del monestir de Valldonzella de Barcelona organitzà una mena de certamen literari en signar una lletra i un Deseiximent contra lo Fals Amor , el segon en vers, a imitació de les lletres de batalla i dels cartells de deseiximents, al qual respongueren, en prosa, poetes i cavallers com ara Joan Francesc Boscà, Joan Almogàver, Pere Joan Ferrer i Francí Desvalls Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València