Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Agustí Contijoch i Mestres
Economia
Empresari i polític.
Llicenciat en químiques per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador dels Laboratoris Miret i de Venda d’Especialitats Químiques VEDOSA, dues empreses dedicades a l’elaboració de principis additius especialitzats per a la indústria química Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i president de l’Associació de Fabricants i Comercialitzadors d’Additius Alimentaris AFCA L’any 1977 impulsà la fusió de les organitzacions de petits empresaris Pimec i Sefes en la patronal Pimec-Sefes, de la qual fou president des del 1988 i, posteriorment, president d’honor També promogué la unificació de…
Estats Federats de Micronèsia 2014
Estat
Al mes de gener, un vaixell xinès carregat amb fuel, gas i productes químics va encallar davant del port de la capital, Palikir Pohnpei, i va ser declarat l’estat d’emergència per perill de vessament Finalment, es va aconseguir contenir el vessament de les matèries perilloses, però no es va poder retirar el vaixell, que va quedar embarrancat a la costa A l’abril, el Parlament va aprovar la llei de liberalització de les telecomunicacions, que es consideren estratègiques per al futur del país En aquest sentit, al juny, el Banc Mundial va anunciar la seva primera estratègia de país focalitzada…
Manuel Salas i Sureda
Industrial.
De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics Intervingué 1933-34 en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma Políticament fou maurista i, encara que no ocupà…
mesozona
Mineralogia i petrografia
Zona mitjana del metamorfisme regional, on tenen una gran importància els processos químics i mecànics.
La temperatura oscilla entre 300 i 500°C La pressió litostàtica és lleugerament inferior a la pressió no litostàtica stress La roca més típica que es forma en aquesta zona és l’esquist, i els minerals característics són la biotita, la moscovita, la distena, l’antofillita, l’hornblenda, l’epidot, la zoïsita, les plagiòclasis, la calcita, l’almandina i l’actinolita
Solvay et Compagnie
Química
Societat industrial belga de productes químics fundada el 1863 per E.Solvay, amb seu a Brussel·les.
És la gran empresa industrial valona El 1920 participà en la constitució del càrtel internacional de la sosa juntament amb dues empreses britàniques per aquest fet la seva notable expansió internacional restà circumscrita al centre i el S d’Europa fins que, durant la Segona Guerra Mundial, s’installà al Brasil i penetrà en el mercat nord-americà L’explotació d’aquest grup empresarial es distribueix en quatre sectors d’activitat el farmacèutic, el químic, el de plàstics i el de transformació, amb una xifra general de negoci que oscillava al voltant dels 7 900 milions d’euros l’any 1999 Aquest…
carbonització
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó de pedra.
L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de…
aluminosi
Construcció i obres públiques
Pèrdua de resistència del formigó fet amb ciment aluminós als esforços de compressió.
La pèrdua de resistència resulta del fet que, amb el temps, es formen fases hidratades cristallines i amorfes en els aluminats de calci que componen aquest ciment aquestes fases, inestables, es transformen en substàncies estables que alteren la composició inicial del ciment i, per tant, la seva resistència D’altra banda, a les bigues de formigó armat fetes de ciment aluminós, els canvis químics que aquest experimenta originen la despassivació de les armadures, que esdevenen molt més vulnerables a la corrosió electrolítica A Espanya, hi ha un nombre elevat d’habitatges, construïts sobretot…
flogist
Filosofia
Substància hipotètica postulada per Stahl a la fi del segle XVII per explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.
La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una manera lògica…
condiment
Alimentació
Substància que hom afegeix als aliments per reforçar-ne o millorar-ne el sabor.
El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns aliments pròpiament…
medicament
Farmàcia
Substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques, tant si produeix el guariment suprimint la causa de la malaltia com si només n’atenua els símptomes.
Hom pot classificar els medicaments en formes oficinals o galèniques , és a dir, productes naturals preparats i combinats per l’apotecari segons les fórmules d’un determinat codi, preparacions magistrals , prescrites pel metge, que en dóna la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques, i medicaments especials , designats per un nom enregistrat, la composició, l’eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial El medicament és presentat en una forma medicamentosa adaptada a una determinada via d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina