Resultats de la cerca

Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri, el qual…

Es casà amb el pintor Diego Rivera i la seva vida fou una successió d’esdeveniments dolorosos problemes de paràlisi des de la infantesa, greu accident el 1926, que marcaren totalment la seva producció pictòrica, plena de constants referències autobiogràfiques, explicitades sovint amb textos al costat de les imatges El 1928 començà a freqüentar els ambients artístics mexicans, i amb el seu marit realitzà diverses estades a Nova York Malgrat pintar tota la vida, no es professionalitzà fins cap a la meitat dels anys trenta, i exposà per primera vegada el 1953 La seva obra assolí un…

El lloc de Peraltes, situat a l’esquerra del Sió, constitueix una caseria emplaçada al nord del poble d’Ossó de Sió, cap del municipi De l’antic castell de Peraltes, avui totalment desaparegut, hi ha referències a la segona meitat del segle XII, quan el terme era posseït pels senyors de Seró L’any 1172 en el testament sacramental de Ramon Bernat de Seró, jurat sobre l’altar de l’església de Santa Maria del castell de Biosca, s’establí que el castell de Peraltes fos llegat a Guillem i Pere, possiblement fills del difunt Pocs anys més tard, en el testament de Pere de Seró del 1188…

Malauradament són poques les notícies que han pervingut d’aquesta fortalesa A mitjan segle XIII el terme pertanyia a Pere de Cubells, que en el seu testament de l’any 1259 cedí als templers de la comanda de Barbens el castell i el lloc de Castellsalvà, juntament amb els delmes del lloc De la darreria del segle XIII hi ha referències d’un plet esdevingut entre els homes de Belianes i Castellsalvà per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb El 1381 l’infant Joan va vendre a carta de gràcia la jurisdicció del lloc, juntament amb la de Belianes, a Jaume de Pallars No ha pervingut…

Recentment s’han identificat els seus vestigis, corresponents a un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, construït amb un aparell polit que sembla indicar una datació dins el segle XII L’escassetat de les seves restes no permet fer-ne més precisions Tanmateix, no hi ha referències documentals d’aquesta capella fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 es fa constar que a la capella de Sant Miquel, de la parròquia d’Aidí, dins l’oficialat de Cardós, s’hi diu missa un cop l’any, i està “ indecente ”, per la qual cosa el visitador prohibeix que s’hi digui missa…

L’església de Santa Creu de l’Alzina estigué subjecta a la pabordia de Mur, primer com a església parroquial i posteriorment com a sufragània de la parròquia de Moror Tot i que el lloc i el castell de l’Alzina són coneguts des del segle XI, les primeres referències de la seva església són del segle XIV En el llibre de la dècima del 1391, dins del deganat de Tremp, el capellà de l’ Olzina hi constava amb dotze sous en aquesta època era encara una església independent Per contra, vers 1526, la rectoria de l’Alzina era ja unida a la de Moror L’any 1904, Santa Creu fou segregada de…

En un document datat l’any 973, considerat fals per F Udina, en què el comte Borrell II i el seu germà Guifré donaren al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles les esglésies fundades “ in loco vocitato castrum Lordano vel in civitate Isauna ”, s’inclou, entre aquestes, l’església de Sant Vicenç d’un monestir situat “ in capite jam dictae villae —Isona— juxta fontem que dicunt Clara ” En l’acta de consagració de l’església de Sant Sadurní de Tavèrnoles del 1040 s’inclou, entre els diferents béns amb què fou dotada, l’alou d’Isona “ simul cum ecclesia, id est sancte Marie et sancti lohannis et…

Aquest castell era situat al veïnat d’Aguilella, que forma un enclavament del terme de Barbens dins la comarca de l’Urgell, a llevant El lloc d’Aguilella és esmentat des de l’any 1098 i del seu castell se’n té referències per primera vegada el 1173, en què Ramon d’Aguilella donà a Mirona i els seus fills una peça de terra, un farraginal i una casa al terme del castell d’Aguilella, dins el comtat d’Urgell El 1175 el mateix Ramon d’Aguilella, juntament amb la seva esposa, donà a Mirona i els seus, entre altres béns, unes cases al castell d’Aguilella En el testament de Ramon de…

El castell reial de Lleida disposava d’una capella dins els seus murs És probable que fos dedicada a Santa Maria L’església ocupava un sector de l’ala de ponent de la fortalesa, que fou destruïda en gran part el 1812 per l’explosió del polvorí Segons els plànols que s’han conservat, era un temple que tenia un cimbori octogonal sobre trompes Encara en subsistien vestigis a l’inici del segle XX Una de les primeres referències històriques de la capella de la Suda és de l’any 1279, en què, entre els que contribuïren a la dècima papal, consta B Gaufred, capellà de la capellanía del…

Situació L’església de Sant Esteve és a l’extrem de llevant del petit nucli d’Igüerri, situat en la partió d’aigües entre la Noguera de Tor i la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH165001 Per a arribar-hi partint del Pont de Suert, cal agafar un brancal de la N-230 que es dirigeix vers Iran, tot passant per Gotarta i Igüerri JBP-JAA Història El lloc d’Igüerri solament és esmentat en la documentació per referències indirectes Així, en una escriptura de l’any 1010 es consigna el lloc d’ Engurisi com a afrontació territorial d’un alou pertanyent a la villa d’Esterri…