Resultats de la cerca

Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…

Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció…

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia, la…

Fou elegit rei per les corts 16 de novembre de 1870 i proclamat el 2 de gener de 1871 Amb aquest acte s’acabà el període d’interinitat obert amb la revolució del 1868 Durant el seu breu regnat hagué d’enfrontar-se amb una gran part de les forces polítiques, sense que els seus partidaris arribessin a constituir un bloc capaç d’estabilitzar la nova dinastia Molt aviat es trencà la coalició governamental entre els progressistes democràtics i la Unión Liberal de Francisco Serrano Posteriorment es produïren les rivalitats entre Práxedes Mateo Sagasta i Manuel Ruiz Zorrilla, que de fet encapçalaren…

D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…

La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…

Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats titulars del…

No es coneixen del cert els orígens d’aquesta nissaga, que proporcionà compositors i organistes a la cort de França durant més de dos segles Se sap, tanmateix, que l’any 1562 hi havia a la vila de Beauvoir un pagès i comerciant anomenat Jehan Couperin, mort el 1591, que fou pare d’un Mathurin Couperin 1569-1640, el qual amb el temps obtingué llicència per a tocar instruments per tota la contrada Aquest es casà amb un membre d’una altra família de músics, Anne Tixerrand o Tisserrand, amb qui tingué dos fills Denis, que fou notari, i Charles, que s’establí a Chaumes-en-Brie i exercí d’organista…

Abans i després de la guerra civil El 1839 Pau Piferrer, en el volum dedicat a Catalunya, el primer de Recuerdos y bellezas de España , es refereix a “ Bartolomé Bermeio o Bermeo, natural de Córdoba, de quien poseemos en Barcelona una obra arrinconada, desconocida de todos y que si no se procura poner en parage más decoroso y conveniente tal vez seguirá el destino miserable de tantas preciosidades de nuestra infeliz patria ” Piferrer descriu la taula quan encara es trobava a l’antiga residència de l’ardiaca que la va encarregar segles abans, coberta del “ polvo que los años y el descuido han…

Vida Fou membre de la noblesa italiana i passà els primers anys del segle XVII viatjant per tot Itàlia, visitant les principals corts El 1608 estigué a Florència, on les seves cançons foren interpretades i admirades per Vittoria Archilei i Giulio Caccini Més tard obtingué també un gran èxit a Roma, i fou lloat pel cardenal Farnese i els músics i cantants més famosos del seu temps El 1610 anà al ducat de Parma i a Piacenza, on compongué música per a diverses festivitats El 1611 fou nomenat director de música de cambra a la cort del duc de Savoia a Torí, on restà fins el 1623 Bona…