Resultats de la cerca

Segona ciutat de l’illa, és situada al NW, a la vall del Rossello, petit afluent del Mascari, a 10 km de la costa Porto Torres, en una zona de turons que limiten la plana de la Nurra des de l’Alguer fins al golf d’Asinara El nucli antic, que conserva el seu aspecte medieval i romangué clos per les muralles fins a mitjan s XIX, és envoltat per la ciutat moderna, que s’ha desenvolupat com a centre comercialitzador dels productes agrícoles de la zona Arquebisbat i universitat fundada el 1562Fundada probablement pels habitants de la colònia romana de Torres, apareix com a entitat de…

El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres …

L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps Ací es troba l' estany d’Almenara , conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica tenen una longitud de 300, 275 i 125 m La costa és…

A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…

Situació Fragment de mur de l’antiga torre sobre un terreny molt erosionat que ha fet desaparèixer gran part de les seves ruïnes ECSA – A Villaró Les restes de la torre coneguda com el castell de la Terrassa s’alcen en un turó a la serreta que separa les valls d’Aravell i de Bellestar Mapa 34–10215 Situació 31TCG697905 Abans d’arribar al poble d’Aravell, per la mateixa carretera que porta a Castellbò, cal travessar un torrent per un pont de baranes metàl liques De la dreta del pont, mirant a Aravell, surt un camí que mena als camps que hi ha sota els turons que formen la carena…

Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…

Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis que té a la part superior un ràfec motllurat suportat per un fris de permòdols i al centre, una finestra de doble esqueixada ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble d’Alfés, al sud-est de la comarca, sobre un dels turons que domina àmplies valls com la del riu de Set o la de Secà Mapa 32-15 388 Situació 31TCF015996 S’arriba a Alfés des de Lleida per la carretera N-230, que es dirigeix a Tortosa Cal prendre a Albatàrrec el brancal d’aquesta carretera que es dirigeix cap a Alfés, Alcanó i…

El sector més oriental, gairebé tot marjal, és una llenca de terra d’uns 4 km de longitud per uns 100-300 m d’amplada, entre les séquies d’Albal i de la Ratlla que limiten aquest terme amb els de Silla i Catarroja, respectivament Les terres, gairebé totes d’horta, són regades per la séquia reial del Xúquer, a l’aigua de la qual tenen dret el 75% de les terres del terme és el poble més septentrional que aprofita les aigües del Xúquer i les aigües del Túria, a través de la séquia de Favara, a més d’aprofitar l’aigua del subsol L’aigua és repartida per tot el terme a través de la séquia d’Albal…

La tradicional agricultura de secà és en regressió davant el regadiu 500 ha, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer 150 ha i de pous resten, però, 80 ha de secà, que produeixen raïm moscatell d’una excellent qualitat Els conreus més estesos són el de tarongers i les hortalisses Les terres de conreu són bastant repartides, i són explotades directament pels propietaris 97% És important la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn porcs i de llet Hi ha explotacions agrícoles La població augmentà en un 40% del 1900 al 1950, que començà a minvar Darrerament s’ha…

Situació i presentació Arenys de Mar, tal com el nom indica, neix en un areny o sorral, llit de la riera de Sobirans, que davalla del Montalt i de la serra del Corredor, arran de mar El terme, de forma rectangular s’estén al sud del d’Arenys de Munt fins a la Mediterrània i des de la riera de Valldemaria, a llevant, que passa a frec de Canet de Mar, fins a la riera de Caldes, a ponent, límit amb el municipi homònim En aquest sector, on neix l’Alt Maresme, els contraforts de la Serralada Litoral Catalana dels massissos del Corredor i del Montnegre arriben fins a la mar Així, el terme municipal…