Resultats de la cerca
Es mostren 1103 resultats
art etrusc
L’amfiteatre, excavat a la roca, de Sutri (segle I aC)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat pel poble etrusc.
Tingué el moment culminant en l’època de l’alt arcaisme segles VII-VI aC, període que tenia inicialment influència oriental i, a la fi, rebé ja influències gregues mitjançant la ceràmica d’importació coríntia i àtica La influència oriental és clara en l’orfebreria, els bronzes i les ceràmiques, com les trobades a la tomba Regolini-Galassi Sota la influència grega s’inicià la gran escultura amb motius d’animals fantàstics i també la gran escultura de terracota per als temples, com les de Vei Apollo, Mart, d’autor conegut pel nom de Vulca A partir del segle IV l’art etrusc perdé tota l’…
Sudan del Sud 2012
Estat
Les relacions tenses amb el Sudan a causa de les diferències en l'estatut de l'enclavament d'Abyei en els límits fronterers entre els dos estats i en les tarifes pel pas del petroli per l'oleoducte, els combats a Jonglei i les dificultats econòmiques, degudes a la manca d'ingressos, van marcar el primer any de vida del Sudan del Sud, independent des del 9 de juliol de 2011 Per llimar diferències, els caps d'estat dels dos països, el sudanès, Umar al-Baixir, i el sud-sudanès, Salva Kiir, es van reunir al setembre a Addis Abeba, Etiòpia En la reunió van acordar crear una zona desmilitaritzada…
República Democràtica del Congo 2009
Estat
L'acord entre el Govern i el Congrés Nacional per a la Defensa del Poble CNDP, al desembre del 2008, i la posterior detenció del seu líder, Laurent Nkunda, a Rwanda, al mes de gener, van rebaixar la tensió a la regió de Kivu, a l'est del país Després de la detenció de Nkunda, els exèrcits dels dos països van llançar una ofensiva conjunta contra les bases del Front Democràtic per a l'Alliberament de Rwanda FDAR --integrat en bona part per hutus rwandesos que van participar en el genocidi del 1994--, acusat per Amnistia Internacional i la mateixa Missió de les Nacions Unides al Congo MONUC de…
Rasquera
Rasquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès als vessants orientals de la serra de Cardó.
Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…
marquesat de Villafont
Història
Títol concedit per Carles IV al brigadier Pere de Montcada i Branciforte, cavaller de Sant Joan, natural de Palerm i veí de Mèxic, on es casà amb la segona marquesa de Jaral del Berrio.
Collsacabra
Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d
© A. Bachs
Altiplà
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.
És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes…
Una vella, coneguda olor
Literatura catalana
Obra de teatre de Josep M. Benet i Jornet, publicada el 1964.
Desenvolupament enciclopèdic Planteja la inadaptació social i l’enfonsament moral d’una jove d’extracció humil que intenta superar els condicionaments de classe i fugir del medi en què ha nascut Maria es veu obligada a treballar de peixatera i a ajudar la seva mare en les feines de casa Voldria escapar de l’alienació de la família, el treball i el barri Flirteja amb Joan, un veí seu, pixatinters amb ínfules d’intellectual, que té previst de traslladar-se a un pis d’una altra barriada de la ciutat Contempla també amb esperança la notícia dels plans urbanístics que, temps a venir, derruiran el…
jurat
Història
Magistrat municipal, amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i d’algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès), equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.
La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245 El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor, però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis dos cavallers o generosos i quatre ciutadans, sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral L’elecció tenia lloc la…
Castell de Boix (Ivars de Noguera)
Art romànic
El poble abandonat de Boix és situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana, a 397 m d’altitud Una part del seu terme ha estat negada per les aigües del pantà de Santa Anna Molt probablement el lloc de Boix, com el veí poble d’Ivars, va ser colonitzat durant les primeres dècades del segle XII sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger Aquesta afirmació es fonamenta en l’acta testamentària d’aquest personatge, atorgada l’any 1158, per la qual deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva esposa Maria el lloc i castell de Boix, entre molts d’altres, i els en…
Benet

San Benet en un retaule de Jaume Bacó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident.
Era de família noble de la regió romana de Núrsia Començà a estudiar lletres i potser dret, a Roma Ben jove, però, es retirà a fer vida eremítica en una cova de Subiaco Elegit abat de Vicovaro, els monjos intentaren d’emmetzinar-lo pel fet d’haver exigit una disciplina més estricta El seu renom li atragué tot seguit nombrosos deixebles a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la villa imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l’Aniene Tingué dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid Benet, per fugir de les ires d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina