Resultats de la cerca
Es mostren 536 resultats
Castell de Mogrony (Gombrèn)
Art romànic
El castell de Mogrony era situat en el comtat de Cerdanya, i religiosament depengué del bisbat d’Urgell i passà després al d’Osona no sabem si el castell passà al domini dels comtes de Besalú El terme antic del castell és ben conegut i comprenia el sector oriental de l’actual terme municipal de Gombrèn, del riu Garfull i del torrent de Puigbò fins al terme de Campdevànol Les primeres dades històriques del castell es volen fer remuntar al segle VIII, per una notícia que donà Villanueva, i que tragué d’un còdex del monestir de Ripoll, segons la qual vers l’any 736 un Quintilià, príncep,…
Castell i vilatge de Maldanell (Maldà)
Art romànic
Situació Enorme roca sorrenca que corona el despoblat, sobre el qual s’aixequen les minses restes del castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell i el vilatge de Maldanell són al cim d’una destacada elevació de les serres que limiten pel S el barranc de Maldanell, poc abans de la desembocadura d’aquest al Riu Corb Mapa 33-15 389 Situació 31TCG373010 A l’altura de les primeres cases del poble de Maldà, venint de Belianes, cal agafar a mà dreta una pista de terra d’uns 2 km que porta al despoblat de Maldanell El lloc és fàcilment localitzable per l’existència, al cim del turó, de la moderna…
Sant Cristòfol o Sant Joan de Peramea (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Cristòfol és situada a la part alta de la vila, al peu de les ruïnes del castell L’itinerari per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit per a arribar a les ruïnes de l’antiga fortalesa de Peramea en la monografia precedent MLIR Mapa 33-11252 Situació 31TCG393886 Història L’existència d’aquesta església va estretament lligada a les vicissituds històriques de la vila i el castell, on es posen de manifest les tensions entre els comtes i els abats de Gerri pels dominis territorials i jurisdiccionals Les dades històriques que coneixem de l’…
eslau | eslava

Expansió dels pobles eslaus fins añ segle IX
© fototeca.cat
Història
Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropees establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al segle VI Al segle III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però, en iniciar la…
Aquitània

Evolució històrica d’Aquitània
© fototeca.cat
Regió històrica del sud-oest de l’Estat francès, situat gairebé del tot dins del territori d'Occitània; comprèn els actuals departaments de la Dordonya, la Gironda, les Landes, Olt i Garona, i els Pirineus Atlàntics.
Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…
alguerès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, parlat a l’Alguer, ciutat de Sardenya.
Característiques lingüístiques Pel seu isolament de la resta de territoris catalanoparlants i pels contactes lingüístics amb el sard dialecte logudorès i l’italià, llengua oficial de l’estat, l’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat Caracteritzen el lèxic l’abundor d’arcaismes gonella faldilla, amprar emprar, ver veritat, ixir sortir la infiltració de sardismes murendu ase, tiribriqui llagosta la penetració italiana en els sectors administratiu, comercial, eclesiàstic i,…
Castell d’Orenga (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Torre del castell datable al segle XI que n’envolta una altra d’anterior, potser d’origen islàmic ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una muntanya 1 058 m d’altitud, al sud del coll d’Orenga, als contraforts septentrionals de la serra de Sant Mamet, entre la vall de Peralba o de la Baronia de Sant Oïsme i la conca de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG299511 Per a anar-hi, cal agafar la pista que des de Santa Maria de Meià porta a Fontllonga al coll d’Orenga, a 4, 7 km, cal prendre un camí que va cap al sud i que porta fins als camps que hi ha sota el turó del castell També hi ha un…
Castell de Torreblanca o de la Costa de Sant Joan (Ponts)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre quadrangular de l’extrem est de la muralla que tancava pel sector nord el recinte del castell ECSA - J Bolòs Fortificació situada sobre la riba dreta del Segre, damunt de la confluència d’aquest riu amb el torrent de Torreblanca, entre Ponts i Artesa L’església de Sant Joan resta un centenar de metres més avall Prop seu passava l’antic camí que anava de Gualter a la Conca de Dellà, al Pallars Jussà Mapa 34-13329 Situació 31TCG475448 Cal seguir uns tres quilòmetres la carretera que va de Gualter cap a Folquer En arribar a una petita collada, que domina les…
Castell de la Roqueta (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Restes més vistents d’aquesta fortalesa, consistents en un pany de mur de considerables dimensions, encarat a migdia ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell s’encimbellen dalt d’un puig de 720 m d’altitud, entre l’església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-occidental del terme, enfront de la serra de Queralt Mapa 35-15391 Situació 31TCF737988 Actualment, s’hi pot accedir per una pista que surt de la carretera que va d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, passat Tous, a mà esquerra, que mena a Belltall A uns 2 km de Fiol —quan s’acaba la carretera…
Els símbols religiosos: Montserrat i sant Jordi
Si durant la Renaixença cristallitzaven els símbols polítics d’identitat, també ho feien, en un procés molt semblant, els religiosos Els dos més rellevants foren Montserrat i sant Jordi Gravat commemoratiu del Millenari de la Mare de Déu de Montserrat, 1880 MFM / GS La muntanya, el monestir benedictí i la Moreneta han esdevingut un focus potent d’identitat, que ha convertit Montserrat en el santuari nacional per excellència Hom pot veure’n el procés Segons Anselm Albareda i Ramoneda, cal cercar els orígens del monestir en una ermita que existia a la muntanya des de temps molt antic, dedicada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina