Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis en el qual fou oberta la porta actual d’entrada J M Melció Aquesta petita església es troba a l’extrem meridional del terme, al vessant septentrional del Collet de Bas-tarra, a l’aiguavés de la riera de Llémena, en un lloc que centra el veïnat de la població esparsa Per arribar-hi cal agafar el camí que surt de sota l’església de Sant Pere de Mieres, per la seva banda de tramuntana Al cap de 200 m, després d’haver passat dues cases, hom trobarà una cruïlla Cal agafar el camí carreter de mà esquerra, el qual tot seguit travessa…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de la Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abélanet, J Un cimetière wisigothique à Tautavel , “Centre d’Archéologie Médiévale du Languedoc” Carcassona 1984, núm…

Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill de Pere V de…

La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments continuats per…

De jove ingressà a l’orde dominicà i estudià lògica a València 1369, Girona 1370, Mallorca 1371, Manresa 1372 i Lleida 1373, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer El 1377 fou lector de lògica a l’estudi general dominicà de Barcelona, però l’any següent marxà de nou a València per cursar estudis de teologia, que continuà posteriorment a Tolosa i a París El 1387 fou nomenat professor de l’estudi del convent de Lleida, on el seu germà Pere, també dominicà, era professor de filosofia, i on assolí un gran prestigi El 1395 ocupà a València la càtedra de …

En l’actualitat està composta per una cinquantena de nois procedents de tot Catalunya, que, juntament amb els estudis musicals, cursen els estudis de primària i secundària Inicialment els nois residien al monestir, fins que, amb l’objectiu de facilitar l’accés de nous alumnes, el 2005 l’Escolania posà fi al règim d’internat obligatori per als escolans Si bé l’ensenyament se centra de manera especial en el cant, l’Escolania fa funcions també de conservatori elemental o d’escola musical reconeguda, amb classes per a diferents instruments i ensenyament teòric i harmonia En aquest camp cal fer…

Situació Vista exterior de l’absis de Sant Mateu des del costat de migjorn F Tur Aquesta església de Sant Mateu, sufragània de Sant Pere de Vilopriu, pertany al poble de Valldavià, situat a la part septentrional del terme, a 2 km vers tramuntana de Vilopriu El poble és format per un conjunt de masies escampades i només vora l’església hi ha un petit nucli de poblament compacte Mapa 296M781 Situació 31TEG003635 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Colomers a Sant Mori, al peu de la qual hi ha el barri de l’església JBH-MLIR Història El lloc de Valldavià s’identifica amb la “ villa…

Situació Fragment de mur de la base d’aquest antic casal, excavat entorn del 1925 per Josep M Pericas A Caballé La casa forta de la Rovira és situada al cim d’un puig de 1 062 m d’altitud, a l’extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó la població de Sant Hilari Sacalm pràcticament hi queda a sobre Venint de la carretera de Sant Sadurní d’Osormort a Sant Hilari, uns 500 m abans d’arribar al coll de la Paradella, on hi ha l’enllaç amb la carretera que ve d’Espinelves, hom troba a mà esquerra el trencall del mas Carbó, des d’on cal agafar un camí que mena a un repetidor, i d’aquí seguir…

Les primeres referències d’aquesta església, la primera i principal parròquia de la vila de Reus, són de la segona meitat del segle XII En un primer moment estigué dedicada a Santa Maria i més tard adoptà l’actual titular L’església de Reus encara no era bastida el 5 de juny de l’any 1154, quan l’arquebisbe Bernat Tort feu donació de dos terços de la vila de Reus a Bertran de Castellet, car en aquest document l’arquebisbe es retingué l’església que en dit lloc s’havia de fundar En canvi, sembla, que ja era organitzada el 29 de juny del 1159, quan el mateix Bernat…

L’església parroquial del poble del Catllar es troba al bell mig de la vila El lloc del Catllar formava part del terme d’Ullastrell, dit després de Montoliu, segons una escriptura datada l’any 1060, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació del puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, en propi alou, a Bernat Amat de Claramunt i la seva muller Arsenda Posteriorment, el terme i castell del Catllar era integrat dins el territori cedit per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066 Els Montoliu senyorejaren el Catllar fins a mitjan segle XIV Malgrat tenir…