Resultats de la cerca
Es mostren 6608 resultats
Les ascomicèides (I): discomicets
Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…
Estamariu

Vista general del poble d’Estamariu amb la serra del Cadí al fons (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…
Castell d’Avinyonet de Puigventós
Art romànic
Situació Panys de mur, en un dels quals hi ha oberta una porta d’entrada F Tur Les restes del castell d’Avinyonet són situades a tocar de l’església de Sant Esteve d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 El camí per anar-hi és, doncs, el mateix que indiquem per arribar a l’església Història Al final del segle XI apareixen les primeres dades documentals de l’existència d’un senyor del lloc d’Avinyonet L’any 1090, en un document, és esmentat un Berenguer d’Avinyó, el qual també signà, el 1107, el document que feu fer el comte Bernat III de Besalú de donació de tots els comtats que…
Sant Esteve de Vinyoles d’Orís (les Masies de Voltregà)
Situació Vista de l’exterior de l’església amb la nau romànica vers ponent i una de les capelles laterals, la de migjorn, erigides el segle XVII, les quals han conservat la restauració de l’any 1976 M Catalán L’antiga església parroquial de Vinyoles d’Orís és situada a la part alta de la població en una plaça Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 36,3 —y 54,7 31 tdg 363547 Vinyoles es troba al costat esquerre de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, entre Sant Hipòlit de Voltregà i l’encreuament que porta a Torelló Les…
Castell de Cornet (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Angle nord-oriental del castell, amb un parell de panys de mur, un dels quals apareix foradat per una finestra espitllerada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell s’escampen pel cim d’un turó, de poca alçada i emboscat, que es dreça a la riba dreta del riu Cornet, en un indret de la vall on el riu solca les terres septentrionals del terme, entre els territoris d’Avinyó i Balsareny Long 1°55’06” Lat 41°51’56” Per arribar-hi cal anar a Balsareny i agafar la carretera que mena a Avinyó Just després d’haver passat la fita del quilòmetre 39, hom s’ha de desviar a mà…
Castell de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Torre mestra del castell, l’element més ben conservat de l’antiga fortalesa, restaurada els darrers anys ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell, situat a l’enclau de la Manresana, s’alça en un lloc aturonat 580 m d’altitud proper a la carretera de les Malloles, al SE dels Prats de Rei Mapa 35-14362 Situació 31TCG796173 El camí que hi mena arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 2 de la carretera dels Prats de Rei a Igualada FJM-AMB Història El terme d’aquest castell comprenia la part més ponentina de l’actual terme municipal dels Prats de Rei, ja que els antics termes de…
Sant Pere d’Anguera (Sarral)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església de Sant Pere d’Anguera, amb l’absis i un fragment del mur nord, únics elements que es conserven d’aquesta antiga parròquia ECSA - E Pablo L’església és situada a l’indret de l’antic vilatge d’Anguera ara despoblat, a sud-est del cap del municipi Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar a l’església cal seguir la carretera local TP-2311 que de Sarral va cap al poble de Cabra del Camp, ja fora de la comarca A uns 2 km, a mà dreta, al peu de la carretera, hom troba les ruïnes del temple de l’antic lloc d’Anguera FEB Història El lloc d’Anguera es documenta…
Santa Eulàlia de Begudà (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església en la qual és perfectament visible fins a quin punt l’aspecte original fou alterat A Martí L’església de Santa Eulàlia centra el poble de Begudà, situat a la dreta de la riera del Turonell i format per unes quantes cases que envolten el temple i diverses masies disseminades pel terme, la majoria deshabitades Mapa 257M781 Situació 31TDG627718 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Besalú 5 km després de sortir d’Olot, a mà dreta, hi ha el trencall que amb 1,5 km aproximadament porta a Begudà JVV Història Un dels primers esments documentals…
La vil·la Fortunatus de Fraga
Peristil de la villa Fortunatus, Fraga, segles I-V RM La villa Fortunatus de Fraga Baix Cinca està situada a la riba esquerra del Cinca, a cinc quilòmetres de Fraga en direcció a Saidí La villa rep el nom de Fortunatus per la inscripció que apareix en un dels seus mosaics, en què el nom apareix partit per un crismó entre la segona i la tercera síllaba L'entorn de la villa ha canviat de manera radical des d'època romana La terrassa sobre la qual s'assenten les edificacions romanes apareix retallada pel riu, que ha arrossegat part de les construccions La…
Les bolbiciàcies
Constitueixen una família de bolets caracteritzats per una cutícula especial, formada per cèllules esfèriques, vesiculoses o piriformes himeniforme aquesta estructura fa que la superfície del barret tingui un aspecte opac, arrugat o micaci, i que sigui generalment higròfan, i lluent quan s’asseca L’esporada, de color ferruginós, ocraci, bru gris o bru tabac, s’assembla sovint a la dels Inocybe Les espores, generalment llises, tenen un porus germinatiu diferenciat El peu, generalment central i fràgil, apareix gairebé sempre cobert de dermatocistidis cistidis de la cutícula…