Resultats de la cerca
Es mostren 3776 resultats
acte sacramental
Teatre
Peça dramàtica en un acte, de caràcter al·legòric, l’objecte de la qual és l’exaltació de l’eucaristia.
Els personatges simbolitzen idees abstractes que plantegen, d’una manera discursiva, problemes d’abast teològic, amb un mínim d’acció en la seva època de plenitud, i gràcies especialment a l’obra de Calderón de la Barca, foren posades en joc unes tècniques molt evolucionades i una gran riquesa escenogràfica Destinada a ésser representada en la festivitat de Corpus Christi, fou el resultat d’una transacció entre el costum popular medieval de celebrar la diada amb representacions teatrals i les exigències de la reforma catòlica, tal com fou aplicada, després del concili de Trento, als regnes…
George Gordon Noel Byron

George Gordon Noel Byron, de Richard Westall
Literatura anglesa
Poeta romàntic anglès, sisè baró Byron.
Orfe d’un oficial a tres anys, fou educat a Aberdeen per la seva mare, noble escocesa, amb qui tingué relacions difícils El 1798 heretà del seu oncle el títol de lord Estudià a Harrow i a Cambridge, on es guarí d’un defecte físic que li afectava un peu portà una vida disbauxada, i publicà Hours of Idleness ‘Hores d’oci’, 1807, recull poètic que fou atacat per Henry Peter Brougham, el qual ell satiritzà en English Bards and Scotch Reviewers ‘Poetes anglesos i crítics escocesos’, 1809 Del 1809 al 1812 viatjà per la península Ibèrica, Grècia i Turquia havent-ne tornat, compongué els dos primers…
Josep Rius i Camps
Cristianisme
Prevere, teòleg i biblista expert en patrologia.
Realitzà els estudis d’Humanitats al Seminari Menor 1945-50, de Filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona 1950-53 i de Teologia durant quatre cursos 1953-57 Ordenat prevere el 1957, amplià els seus estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana 1957-59, on obtingué la llicenciatura en Teologia 1959 i feu cursos de doctorat 1960-61, al Pontifici Institut Oriental de Roma 1960-63, on es llicencià en Teologia Oriental, i a l’Alexander von Humboldt-Stiftung 1963-66 El 1968 es doctorà en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma Fou professor al Seminari Menor de…
André Charles Prosper Messager
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Vida El 1869 ingressà a l’École Niedermeyer de París, on estudià amb Q Lauret orgue, A Laussel piano, E Gigout contrapunt, i C Saint-Saëns i G Fauré composició Amb aquest darrer compositor mantingué una forta amistat Del 1874 al 1881 fou organista i compositor de música sacra a l’església de Saint-Sulpice El 1876 obtingué el primer premi de la Société des Auteurs et Compositeurs de Musique amb la seva Simfonia en la major Inicià la seva carrera com a director d’orquestra el 1878 al Folies-Bergère, teatre per al qual compongué també ballets El 1880 també fou director a l’Eden-Théâtre de…
Julià Ribera i Tarragó
Música
Historiador, arabista i musicòleg valencià.
Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 El 1912 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola amb un discurs sobre l’origen de la lírica provençal que encetava la polèmica que més tard havia d’oposar arabistes i…
Salvador Seguí i Pérez
Música
Compositor, teòric i crític valencià.
Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de Montserrat,…
Benet Ballester i Brosseta
Historiografia catalana
Metge i historiador local.
Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…
Joaquim Xirau i Palau
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, es doctorà en filosofia i en dret a Madrid, on entrà en contacte amb Ortega y Gasset, García Morente, Gaos i, en l’àmbit pedagògic, amb Cossío Entre el 1926 i el 1927 fou catedràtic de filosofia a les universitats de Salamanca i Saragossa, i des del 1928 a la de Barcelona Allà liderà la renovació de la universitat i exercí una poderosa influència sobre els seus deixebles A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola marxà a França i es traslladà a Mèxic, on esdevingué professor de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM En la…
Joan Rico i Vidal
Historiografia catalana
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà Després de ser ordenat de sacerdot fou traslladat al convent de València, on el sorprengueren els esdeveniments del 1808, en els quals tingué una destacada participació Empresonat pel capità general, comte de la Conquista, fou alliberat el 1810, però la seva causa no se sobresegué fins el 1811 Entre el 1810 i el 1813 residí gairebé sempre a Cadis, en estret contacte amb els diputats valencians a les corts El 1814 hagué d’exiliar-se a Londres i el 1816 es traslladà als Estats Units El 1820 tornà a Espanya i fou elegit diputat a corts en la legislatura…
Selecciones Capitolio
Cinematografia
Marca distribuïdora de S.
Huguet, SA, companyia fundada a Barcelona el 1920 per Sadurní Huguet i Riba Es presentà amb la primera versió d’ Els quatre genets de l’Apocalipsi The Four Horsemen of the Apocalypse , 1921, Rex Ingram, amb un desplegament publicitari insòlit, "a l’americana", model que explotà i que no trigà a ser imitat per altres firmes, atesa la seva espectacularitat i eficàcia Gràcies a aquesta publicitat i sobretot a l’encert en la selecció de títols, la marca es convertí en una garantia d’èxit i qualitat La seva primera producció de l’anomenada Serie Oro Nacional, Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo…