Resultats de la cerca

Situació La vila de Sant Feliu de Guíxols es troba a la costa, al cantó de llevant de la vall d’Aro El terme és accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau Emplaçat no pas gaire lluny de l’aigua, a l’indret del nucli urbà medieval, format precisament al seu cantó de llevant i a la seva ombra, hi ha el monestir Mapa 366M781 Situació 31TEG023256 Hom pot arribar a Sant Feliu de Guíxols o bé per Llagostera, venint de la carretera o de l’autopista de Barcelona a Girona, o per Tossa i hom ve des de migjorn per la carretera de la costa, o bé per…

Situació Vista aèria del puig d’Enclar, coronat per l’església i les restes de l’antic poblat que l’envoltava ECSA-TAVISA El conjunt medieval de Sant Vicenç d’Enclar és situat en un puig rocós, a l’entrada de migjorn de la vall d’Andorra la Vella, sobre el poble de Santa Coloma i davant la serra d’Enclar Tenint en compte el relleu, els escassos mitjans agropecuaris i les mínimes possibilitats d’expansió del poblat, cal pensar que l’enclavament de Sant Vicenç fou més estratègic que no pas econòmic, i segurament l’avituallament dels seus habitants es devia fer des d’Andorra la Vella o Santa…

Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…

El Modernisme, versió local de l’ Art Nouveau a Catalunya, tot i ser un moviment ampli i divers que afectà un gran ventall de possibilitats estètiques des de la pintura, l’escultura, l’arquitectura fins a la creació literària i musical, entre d’altres tingué el seu vehicle d’expressió més pur i inequívoc en el món de les arts aplicades i decoratives Sota la influència de les idees de William Morris, una de les banderes del nou estil va ser la idea de la germanor entre les arts i també l’ideal de l’obra d’art total Gesamtkunstwerk «Les diferents branques de les arts que semblen enemigues –…

Situació Vista exterior des de llevant, amb la capçalera, triabsidal J M Melció L’església del Sant Sepulcre, un dels edificis romànics més interessants de la zona, juntament amb la titular de l’antiga parròquia de Santa Maria, centra un petit veïnat de cases esparses, a la falda meridional del massís de la Mare de Déu del Mont, sobre Lligordà Mapa 257M781 Situació 31TDG752749 Hom hi pot anar des de Besalú, agafant la carretera que a la sortida d’aquesta població porta a Beuda A uns 3 km de Besalú i a mà esquerra hi ha un trencall que porta a un petit serrat, en el qual hi ha una cruïlla de…

El moviment politicocultural que s’identifica amb el terme Noucentisme va sorgir de la necessitat de definir i d’institucionalitzar l’acció cultural del catalanisme polític que durant el primer terç del segle XX va representar la Mancomunitat de Catalunya, un organisme integrat per les quatre diputacions provincials catalanes A Catalunya la voluntat de renovació estètica, amb Eugeni d’Ors com a promotor indiscutible, es concretà en el camp de les arts plàstiques en la recreació del classicisme mediterrani, el predecessor més influent del qual fou l’escultor rossellonès Aristides Maillol…

A l’entorn de l’any mil, Catalunya conegué una remarcable expansió cultural i artística Els monestirs pirinencs esdevingueren llocs destacats d’Occident en la recerca intellectual Contenien preciosos manuscrits i dispensaven una ensenyança apreciada pertot arreu Foren nombrosos els clergues de tot Europa que hi anaren amb afany d’aprendre Arquitectes arribats de Llombardia obriren els primers tallers de l’art romànic Tant nobles com pagesos i ciutadans subvencionaven la construcció de llocs de culte que acollien una població cada cop més nombrosa Les manifestacions eclesiàstiques de la vida…

Hildesind 947-991 Fill de Tassi, un magnat de l’Empordà, gràcies al qual el monestir començà el camí de la seva esplendorosa grandesa No se sap el moment exacte en què fou nomenat primer abat del monestir, que era regit abans per un prior És probable, però, que Hildesind fos nomenat abat vers l’any 944, data d’un precepte reial que sancionava la independència del monestir de Sant Pere de Rodes En bona lògica aquesta independència comportava l’elecció d’abat propi El primer document que coneixem en el qual apareix per primera vegada Hildesind com a abat és de l’abril de l’any 947 es tracta d’…

Situació Vista aèria de Puigcerdà , on es pot apreciar molt bé l’entramat dels vells carrers situats dintre l’antic clos emmurallat ECSA - M Catalán La vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, s’alça en una àmplia terrassa que s’eleva sobre una gran plana, entre el riu Querol i el Segre Consta d’un nucli antic, en un altre temps totalment emmurallat, del qual resten alguns vestigis, i una sèrie de ravals adossats, a més d’un eixample modern Mapa 36-10 217 Situació 31TDG118987 Puigcerdà  és un important centre de comunicacions…

Situació i presentació A l’E limita exclusivament amb el municipi de Lloret de Mar, mentre que a ponent confronta, de N a S, amb Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, tots tres municipis del Maresme Al nord del sector muntanyós s’alça el turó del Vilar 269 m, i la riera de Valdoric o de Blanes travessa el terme i la vila per desembocar a la mar prop de la roca o tómbol  de sa Palomera continuada per sa Palomereta, que separa la badia de Blanes de la platja de Sabanell, la qual s’allarga fins a la desembocadura de la Tordera El port de Blanes, construït durant les dècades de 1920 i 1930, és…