Resultats de la cerca

Situació Perspectiva d’un dels murs exteriors de l’església L Prat Dins el terme municipal de Pinós, els verals on trobem la parròquia de Sant Pere de Vallmanya se situen al costat de llevant de l’esmentat municipi, tocant els límits provincials de Barcelona, i a la riba esquerra de la riera de Vallmanya, afluent de la de Salo, per on accedeix la carretera Històricament, aquest lloc gairebé sempre va enllaçat amb el de Pinós Mapa 362M781 Situació 31TCG828322 Al punt quilomètric 19,500 de la carretera de Manresa a Solsona, prop de Valls de Torruella, arrenca una carretera asfaltada i indicada…

Situació Vista exterior de l’església de Sant Esteve de la Riba, adossada pel cantó de llevant a la masia M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Esteve de la Riba es troba a l’extrem de ponent de l’antic terme municipal de Viladonja, annexat a les Llosses l’any 1974, i de la serra de Matamala, al costat dret de la riera de Merlès i a 983 m d’altitud a l’indret de la seva confluència amb el torrent de les Ferreries Mapa 255M781 Situació 31TDG228711 El camí més curt per a arribar-hi surt d’un trencall que hi ha al punt quilomètric 5, a mà esquerra i vers tramuntana, de la…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del sud-est F Junyent-A Mazcuñan La capella és erigida al bell mig d’un planell conreat, situat entre els masos Cans i Calet, prop de Salo, a la banda nord-occidental del terme Long 1°37’44” - Lat 41°51’00” Després d’haver passat el poble de Salo i havent-se acabat la carretera asfaltada, cal prosseguir pel mateix camí i travessar la riera, per desviar-nos poc després, a mà dreta, on s’inicia el camí que porta al mas Cans, prop del qual s’alça la capella La clau és a aquesta masia FJM-AMB Història Aquesta església es…

Situació Aspecte que ofereix la capçalera de l’església des del costat sud-oriental, amb els murs ornamentats amb grups de quatre arcuacions cegues separats per bandes llombardes A Mazcuñan-F Junyent L’església de Sant Andreu és encimbellada dalt un petit turó que emergeix d’un fondal de l’aiguavés de la riera de Guardiola a la banda sud-oriental del terme, al cim del qual encara es conserven algunes romanalles de l’antic castell de Maians Long 1°42’14” — Lat 41°38’15” Per anar-hi cal seguir un camí carreter, en mal estat, que arrenca del quilòmetre 12, a mà esquerra, de la…

Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la seva muller…

Situació Interior de l’església, amb la volta sensiblement apuntada, que conserva per dintre l’harmonia romànica que les modificacions han alterat totalment per fora F Tur L’església de Sant Vicenç és dreçada al poble de Falgons, al sud de Sant Miquel de Campmajor i al turó del mateix nom Mapa L38-12295 Situació 31TDG721621 Per anar a aquesta església, cal agafar la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau a uns 9 km, a l’esquerra, es troba el desviament senyalitzat, que mitjançant una carretera asfaltada porta en uns 4,5 km a l’església de Sant Vicenç JMC-JRM Història Les primeres…

Situació Les ruïnes d’una antiga edificació al paratge de la Casa Cremada es troben a llevant de l’indret del Cap de l’Home i a ponent del puig d’en Marès o d’en Romuald, en un contrafort que davalla en un pendent lleuger, uns 400 m al nord de la masia dita la Casa Cremada, avui abandonada, que ha donat nom al lloc A migdia de les ruïnes s’escola un dels torrents de capçalera de la riera de la Quarentena o de la Cuana Mapa 220M781 Situació 31TEG172795 El camí més accessible és arribar-se a les cases d’estiueig del cim del Cap de l’Home D’allí cal seguir un corriol que passa prop…

El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la millor fusta d’àlber necessària per a la…

El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb…

Una de les orenetes més mal conegudes a casa nostra és la cua-rogenca, espècie cantonada a Andalusia i a l’Europa oriental, que posteriorment el 1950 començà a expansionar-se i el 1959 j a niava a Catalunya, mentre el 1965 ho feia per primer cop a la Catalunya Nord, en concret a Banyuls de la Marenda S’estabilitzà ben aviat en el seu avenç, que en els casos de la Catalunya continental i la Catalunya Nord s’ha realitzat pel litoral, mentre que la situació a la regió de Castelló sembla que és diferent i penetra per les serralades més interiors La situació actual arreu dels Països Catalans és la…