Resultats de la cerca

Llicenciat a Kyoto 1947 i doctorat a la Universitat de Wisconsin i a Osaka 1956, fou capdavanter de la genètica de poblacions Construí un model matemàtic de tot el procés de canvis de freqüències gèniques en poblacions finites És autor de Diffusion Models in Population Genetics 1964, An Introduction to Population Genetics Theory 1970, amb JFCrow i The Neutral Theory of Molecular Biology 1983, i fou editor de The Future of Man from the Standpoint of Genetics 1974

De jove ingressà a la marina de guerra i feu posteriorment nombroses expedicions a les regions àrtiques El 1818, sota el comandament del capità Ross, intentà de trobar el pas del NW El 1819 dirigí ell mateix una expedició a l’Àrtic amb els navilis Griper i Hecla Explorà la península de Melville En una altra expedició 1827 superà els 82° de latitud nord Escriví, entre altres obres, Journal of a Voyage to Discover the North-West Passage 1821

Fou professor de la Musikakademie de Viena 1912-20 i des del 1920 dirigí la Hochmusikschule de Berlín, fins que els nazis el feren dimitir Compongué òperes de to expressionista i vigorós, entre les quals Der ferne Klang ‘El so llunyà’, 1912 Altres òperes seves són Das Spielwerk und die Prinzessin ‘La joguina i la princesa’, 1913, Der Schatzgräber ‘El cercador de tresors’, 1920 i Christophorus 1924, recentment revalorades Escriví també música de cambra i una cinquantena de cançons

Exponent màxim del cinema social dels anys vint i trenta, destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l’aventura humana i el seu destí De la seva obra, desigual, cal destacar The Big Parade 1925, The Crowd 1928, Hallelujah 1929, Billy the Kid 1930, Our Daily Bread 1934, Duel in the Sun 1946, The Fountainhead 1949, War and Peace 1956 i Solomon and the Queen of Sheba 1959

Format dins l’ambient manierista toscà, rebé primerament l’influx de Rubens i de l’escola flamenca La cuinera , Palazzo Rosso, Gènova Després d’una etapa en què la seva pintura fou de signe tenebrista, anà a Venècia 1631, on féu composicions de to monumental i de colors més freds que fan pressentir Tiepolo La caritat de Sant Llorenç , San Niccolò da Tolentino, Venècia Pintà magnífiques natures mortes, que inserí en les grans composicions Excellí també com a retratista

Installat als EUA, ha estat el galant per antonomàsia de la comèdia nord-americana nascuda amb el cinema sonor Ha actuat a She Done Him Wrong 1933, I'm no Angel 1933, Topper 1937, Arsenic and Old Lace 1944, Night and Day 1946, To Catch a Thief 1955, Indiscreet 1958, Operation Petticoat 1959, Father Goose 1964 i Walk, don't Run 1966 El 1969 li fou concedit un Oscar honorífic pel conjunt de la seva obra

Emigrà a Israel el 1937 La seva poesia trenca amb els corrents simbolistes i heroics de la generació precedent, i introdueix en la poesia hebrea el to personal, la inquisició existencial i l’espontaneïtat Alguns dels seus reculls poètics són Kěḥulim wa-adumin ‘Blaus i roigs’, 1963, Qetaf ‘Bàlsam’, 1971 i Ayalà ešlaḥ otakh ‘Gasela, t'aviaré’, 1972 Li foren atorgats nombrosos premis literaris com ara el Šlonski 1961, el Bialik 1971 i el premi Israel 1981

Participà en diverses expedicions científiques a Grenlàndia 1929, als grans llacs africans 1930-32 i a les illes Malvines 1947-50 Dirigí, juntament amb sir Edmund Hillary, l’expedició britànica que travessà l’Antàrtida 1955-58 recorrent el pol sud Publicà, amb Hillary, The Crossing of Antarctica 1958 i Antarctic Adventure 1959 Del 1958 al 1973 fou director del British Antarctic Survey Rebé el títol de sir el 1958 Escriví l’autobiografia A Time to Speak 1990

Els anys trenta ingressà al partit comunista i publicà The Great Tradition 1934, estudi marxista sobre la literatura nord-americana contemporània, de gran repercussió, així com el volum dedicat a John Reed 1939 El 1939 abandonà el partit comunista i continuà publicant assaigs, entre els quals Where We Come Out 1954 i The Living Novel 1959, l’autobiografia Part of the Truth 1965 i la novella The First to Awaken 1940, on palesa una concepció pessimista del món

Treballà al New Yorker És autor de novelles i narracions de to humorístic, notables per l’enginy en la creació de situacions còmiques i en els jocs de paraules Aconseguí el primer èxit amb un recull de narracions No But I Saw the Movie 1952 Seguiren les novelles The Tunnel of Love 1954, versió cinematogràfica de Gene Kelly, 1958, The Tents of Wickedness 1959, Reuben, Reuben 1964, Madder Music 1977, Slouching Towards Kalamazoo 1983, entre d’altres