Resultats de la cerca
Es mostren 4121 resultats
Louis Aragon
Literatura francesa
Escriptor francès.
Féu estudis de medicina Amb André Breton, Philippe Soupault i Paul Éluard participà en l’origen del superrealisme, al qual aportà els llibres de poemes Feu de joie 1920, Le mouvement perpétuel 1926 i La grande gaîté 1929 L’extens poema en prosa Le paysan de Paris 1926, considerat una de les obres mestres del moviment, palesa un amor per la seva ciutat que és una constant de la seva producció, com ho serà també més endavant l’amor que, per la seva muller, Elsa Triolet que conegué el 1928, proclama fins i tot en el títol d’alguns llibres La seva adhesió al partit comunista 1927, que no fou…
Magí Morera i Galícia

Magí Morera i Galícia
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Història del dret
Dret
Escriptor, polític i advocat.
Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…
,
Consell Ecumènic de les Esglésies
Associació d’esglésies cristianes acordada a Utrecht (1938) i definitivament constituïda, el 1948, a l’assemblea d’Amsterdam, on es reuniren 351 delegats de 147 esglésies.
El Consell, que sorgí com a fruit i com a expressió del moviment ecumènic contemporani ecumenisme , del qual ha esdevingut peça fonamental, és un lloc de diàleg, amb vista a fomentar i possibilitar la unitat de tots els cristians L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del Consell pren les decisions, dóna les directrius generals i elegeix un comitè central i un altre d’executiu Posteriorment hi ha hagut les assemblees següents Evanston Illinois, EUA, el 1954, sota el lema “Crist única esperança del món” Nova Delhi Índia, el 1961, on entraren a formar part del Consell tots els ortodoxos que no…
cinema danès
Cinematografia
Cinema realitzat a Dinamarca.
Fins el 1920, que la competència de Hollywood es feu sentir a Europa, la cinematografia danesa fou, juntament amb la francesa i la sueca, una de les més importants del vell continent El seu capdavanter fou Ole Olsen, que el 1906 fundà la productora Nordisk Film Kompagni La característica principal d’aquesta breu i brillant carrera del cinema danès fou l’erotisme Els realitzadors danesos foren els primers a portar a la pantalla tota una sèrie de temes i de pràctiques amoroses que escandalitzaren els contemporanis crearen també la mítica figura de la ‘dona fatal’ vamp en la persona de l’…
crònica universal
Historiografia
Crònica que aspira a narrar la història del món conegut o almenys de les seves parts més importants.
Malgrat els precedents de Dextre, autor d’una Historia omnimoda , perduda, i d’autors com Agustí d’Hipona, Juli Africà, Eusebi, Jeroni, Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis, Cassiodor, Orosi i Isidor de Sevilla, que segueixen la concepció cristiana universalista de la història, fou el francès Petrus Comestor el qui creà, amb la seva Scholastica historia ~1173, el tipus de crònica universal que féu fortuna a la baixa edat mitjana, a base dels llibres històrics de la Bíblia completats amb les Antiguitats judaiques , de Josep Flavi, i addicionats amb narracions de la mitologia i la història…
Juan José Barcia Goyanes
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la ciència.
Cinquè membre d’una família de metges —l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago—, fou catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica a Salamanca 1927-29 i València 1929-71, degà de la Facultat de Medicina i rector 1965-71 de la Universitat de València Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques Fou l’…
,
Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra
© Francesc Gómez
Literatura
Escriptor i periodista.
És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock 1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com Disco Expres 1970, Top Magazine 1972, Extra 1972, El Musical , Popular 1 1973 o Súper Pop 1977, d’algunes de les quals fou director, i dirigí el…
,
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…
literatura romanesa
Literatura
Literatura conreada en romanès.
En fixar-se el romanès, als s XV i XVI, la primera literatura fou religiosa traduccions de la Bíblia i d’obres protestants Al s XVII i començament del XVIII, al costat de la literatura religiosa, n'aparegué una de profana, en la qual es destaquen una sèrie de brillants cronistes, com l’humanista D Cantemir, format a l’escola occidental Progressivament la influència eslava es veié substituïda per la influència grega, introduïda pels prínceps fanariotes A través de la cultura grega arribà a Romania l’humanisme occidental El desvetllament nacionalista del s XIX produí l’afirmació intellectual de…
toxicologia
Ciència quimicobiològica d’aplicació sanitària.
Estudia els verins, les metzines o els tòxics, és a dir, les substàncies que, en penetrar en l’organisme a una dosi relativament alta, una vegada o unes quantes vegades amb poc interval de temps, o en dosis petites reiterades durant molt de temps, causen efectes perjudicials en els éssers vius i fins i tot la mort perquè alteren algun equilibri bioquímic fonamental Respecte a aquestes substàncies, la toxicologia n'estudia la procedència i la natura vegetals, animals, minerals o artificials, les propietats físiques, químiques i biològiques, les vies de penetració en l’organisme via oral, via…