Resultats de la cerca

Fill de Vidià de Puigverd Heretà del seu pare els castells de Barberà, Pera i Prenafeta Conca de Barberà, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns, en particular el de Barberà, que edificà de nou i repoblà abans del 1147 Participà en la campanya d’Almeria 1147 amb deu cavallers propis i en la conquesta de Lleida 1149, on obtingué alguns castells És famós el plet que sostingué amb Ramon Berenguer IV pel fet de no voler reconèixer-li el vassallatge pels esmentats castells que tenia del seu pare i abans eren del seu oncle matern Arnau Pere Un tribunal arbitral reunit a Lleida i…

Figura cabdal en la cristianització de la Gàllia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novellada de Sulpici Sever Una llegenda segons la qual, quan era soldat, compartí la capa amb un pobre ha influït gairebé tota la iconografia que hi fa referència La seva popularitat a Catalunya es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant La seva festa se celebra l’11 de novembre La famosa espasa de Sant Martí —del segle XIII, al bocal de la qual és representat el sant—, vinculada a la llegenda del drac de Vilardell, apareix…

El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que collaborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals Com a diputat al Parlament de Catalunya 1932, fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local 1934 El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat En desacord amb la…

Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella, el seu pare havia estat tutor de Berenguer d’Orriols, senyor d’Albons Bernat Alemany era ja senyor d’Albons el 1356, i és possible que ho hagués obtingut per mitjà de la seva muller Catalana, potser germana de Berenguer i senyora d’Orriols, que hauria aportat Albons per dot Com a successor d’aquestes senyories, Bernat Alemany fou anomenat correntment amb el cognom d’ Orriols , tot i que el 1380 ja no tenia aquest lloc En les lluites nobiliàries dels darrers anys de Pere III feu costat al rei contra els grans senyors i sofrí perjudicis a càrrec…

Fabricant tèxtil, el 1893 adquirí les accions de la colònia tèxtil de l’Ametlla de Casserres que també fou coneguda durant el segle XX com colònia Monegal, que el 1900 tenia 300 treballadors Fou vocal de la junta de la Cambra de Comerç de Barcelona 1886-90, que presidí 1902-03 i 1927-30 Fou alcalde de Barcelona 1902-03 i senador 1905-07 vitalici des del 1908 El 1928 fou novament president de la Cambra de Comerç de Barcelona El seu germà Ramon Monegal i Nogués Barcelona ~1860 ‒ 1920, també industrial, creà una fàbrica de perfums que el seu fill, Esteve Monegal i Prat , convertí en la fàbrica…

Fou constituïda el 1927, amb majoria de capital nord-americà, per fusió de la Palma de Mallorca Companyia Elèctrica Mallorquina i la Societat d’Enllumenat per Gas El seu mercat, que en un principi comprenia només Palma i una part del pla de l’illa, fou ampliat per compra d’altres societats Per dificultats, el 1952 fou absorbida per l’ INI El 1957 estengué la seva actuació a Menorca i a Eivissa i el 1968 a Formentera Té centrals a Alcúdia, Son Molines, Sant Joan de Déu, Maó, Eivissa i Formentera L’enllaç submarí d’Eivissa-Formentera funciona des del 1972 i el de Mallorca-Menorca des del 1975…

El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de pessetes, només al…

Hom hi deliberava sobre actes o lleis en cas que el govern ho considerés oportú Franco en sancionava sempre el text final, i el govern podia legislar directament per decret llei en cas de guerra o d’urgència Els procuradors a corts podien ésser nats en funció de determinats càrrecs polítics o administratius o electius per designació directa del cap de l’estat o bé, formant minoria, mitjançant eleccions indirectes La Llei Orgànica de l’Estat 1967 modificà en part la competència i el funcionament de les Corts franquistes Les úniques eleccions directes eren les de dos procuradors pel terç…

A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix, tendiren a ésser…

Inicialment, foren acords verbals, però a partir del segle XIII es conserven ja convencions escrites Pel que fa a les relacions de les valls catalanes Gistau, Benasc, Barranés, Aran, Cardós, Ferrera, Andorra, Querol, etc amb les occitanes, és a partir del tractat de Corbeil 1258 que unes i altres pertanyien a sobirans diferents, però, tot i això, els és reconeguda la llibertat de pactar lliurement cartes de patz o pau, concordats o pariatges , excepte en èpoques de guerra, facultat que acaba essent recollida en les compilacions de dret consuetudinari local com en el cas de les valls d’Àneu i…