Resultats de la cerca

Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet que constitueixen el límit septentrional del terme, i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases 2 711 m alt, límit meridional El sector muntanyós és boscat A la plana hom conrea cereals 16 ha, de sègol, civada, ordi i blat, 7 ha d’hortalisses i n'hi ha 142 d’ocupades per prats i farratge la ramaderia és integrada per 130 caps de bestiar boví, aprofitats per a cria i per a llet Ha adquirit importància el turisme d’estiueig i hivernal El poble 108 h agl 1982, santperencs 1 571 m alt és aturonat, dominat per…

És limitat al nord pel desert de Síria, a l’oest per la zona muntanyosa d’Al-Hiǧāz, al sud per part de l’anterior regió muntanyosa i la costa de l’oceà Índic, i a l’est pel golf Pèrsic Es tracta d’un altiplà que s’abaixa progressivament d’oest a est fins al golf Pèrsic El desert és format per diverses unitats el desert de Bādiyat al-Šām, al nord, és una regió plana, en part formada per desert i en part per estepa més al sud, hi ha el gran desert d’Al-Nafūd, i continua cap al sud-est per la gran extensió de desert de Rub'al-Hālī, que ocupa la major part de l’Aràbia interior A l’oest, entre Al-…

Possiblement fou deixeble de G da Palestrina El 1583 succeí a Bernardino Nanino com a mestre de capella a Sant Lluís dels Francesos a Roma, càrrec que exercí fins el 1591, i a partir d’aquest any i fins al 1594 desenvolupà la mateixa tasca al Collegium Germanicum Fou mestre de la capella privada del duc Giovanni Angelo de Altaemps, però se’n desconeixen les dates Succeí a G da Palestrina com a mestre de la Capella Giulia a Sant Pere del Vaticà entre el 1594 i el 1599, i fou cantor de la Capella Sixtina des del 1599 fins al 1624 Ordenat de sacerdot el…

El més senzill és el captador pla , que consta d’una mena de capsa de poc gruix, tapada amb un vidre, a l’interior de la qual hi ha un serpentí per on circula el líquid transmissor de la calor generalment aigua La radiació incident, tant la directa com la reflectida per la cara interior del vidre efecte d’hivernacle, escalfen els tubs i, per tant, el fluid que contínuament hi circula Poden arribar a escalfar el líquid transmissor fins a temperatures de 120°C, són barats i tenen l’avantatge que, tot i ésser fixos, llur rendiment és força elevat encara que el Sol no sempre…

S’inicià en el món dels coloms missatgers a Santa Coloma de Gramenet, on vivia des dels dotze anys El 1925 es feu soci de la Societat Columbòfila de Catalunya El 1930 fundà la Penya Columbòfila del Poblenou Durant la Guerra Civil Espanyola collaborà amb l’exèrcit republicà i portà missatges al front de combat i a altres zones per mitjà dels seus coloms El 1939 fou empresonat i inhabilitat per a tenir coloms fins a l’any 1945, any que formà part de la Societat Columbòfila de Barcelona, fins el 1952, i ocupà diversos càrrecs a la seva junta directiva El mateix any fou…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des…

Fill d’una estoniana i un rus d’origen neerlandès fugits d’Estònia arran de l’annexió soviètica 1940 i establerts a Àustria, es graduà 1966 i es doctorà 1970 en economia a la Universitat d’Innsbruck, on treballà com a assistent de recerca i docent 1971-76 Posteriorment exercí a l’Acadèmia Federal d’Administració 1977-80 i a la Universitat 1980-1999 de Viena, dedicat a la planificació i les finances del sector públic Militant socialista fins els anys vuitanta, el 1994 fou elegit diputat pel partit ecologista Reelegit fins el 2008 i portaveu del grup a la cambra des…

Fou fundada vers el 948 o 950 pel comte Guifré de Besalú, el qual inicialment li confià les villes rurals de la vall de Llandrius, dita després de Camprodon El seu patrimoni aviat adquirí una gran importància Entre el 1020 i el 1054 l’abadia estigué unida al bisbat de Besalú, i després a Sant Joan de les Abadesses Vers el 1067 tornà a tenir abat propi i una comunitat de més de vint monjos El 1078 fou unida a Moissac Llenguadoc, sota l’observança de Cluny, a la qual restà pràcticament sotmesa fins al voltant del 1461 El 1592 Climent VIII li reconegué la independència i li permeté…

Format per la vall , o terra , de Bielsa , capçalera del Cinca, que s’estén des de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, a l’est del mont Perdut, fins a la confluència del Cinca amb el Cinqueta El 95% del terme, de propietat comunal, és ocupat per boscs pinedes, fagedes i per pasturatges l’explotació forestal i la serradora també són comunals Hi ha ramaderia ovina i bovina Hom explota mines de ferro, de plom i d’argent Hi ha una central elèctrica installada al riu de Barrosa, amb una potència de 42000 Kw La vila 1 023 m alt, a la confluència del Cinca i del riu de…

El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana Neix a les calcàries cretàcies prepirinenques de la serra d’El Galardón, flueix en direcció meridiana i recorre el terciari detrític del Somontano i dels Monegros Per la vora dreta rep el Guatizalema i, aigua avall de Sarinyena, el Flumen Torça després en angle recte cap a l’E i desguassa al Cinca, prop de Ballobar Des que rep el Guatizalema fins a la confluència, la ribera de l’Alcanadre és regada per canals i séquies Mou les hidrocen trals de Huerto potència installada 80 kW i de Bierge 80 kW El territori comprès entre…