Resultats de la cerca

Els primers esments d’aquesta església es troben en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic datables entre la segona meitat del segle XI i el 1154 Entre els anys 1146 i 1154 el bisbe de Vic la lliurà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort Poc després la parròquia de Sant Martí de Maldà apareix vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i a través d’aquesta a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Consta que l’any 1183 Guerau de Maldà tenia cura de la parròquia de Maldà i les esglésies de Sant Martí de Maldà, Belianes, Castellsalvà, l’Espluga Calba, Maldanell i Vilamanyanor el…

Molt recentment, el grup pirinenc dels Crists vestits, ja el més dens de tots, s’ha enriquit de manera fortuïta amb una nova obra El fet s’esdevingué a Arles l’any 1988, quan es va descobrir una talla de Crist casualment en un lloc de desembaràs a l’interior d’una casa particular veïna de l’església de Sant Salvador Un envà de guix dissimulava l’estàtua de la vista El Crist no ha pervingut indemne, manca la creu i ha perdut també els braços Actualment es conserva en una collecció particular Porta una llarga túnica, acabada bruscament al damunt dels peus Aquest vestit de color blau està…

Imatge d’una Verge representada dempeus i amb els palmells de les mans vers l’espectador Arxiu Mas Coneixem l’existència d’aquesta marededéu a partir d’una fotografia clixé MAC 33 297 que fou publicada en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona 1932, vol II, pàg 137 per l’autor de l’article que feia referència a la peça en qüestió Folch i Torres, 1932, vol II, pàgs 136-137 Tot el que es coneix de la peça és recollit per R Bastardes 1980b, pàgs 131-136, el qual l’adjudica al taller d’Erill L’any 1928, segons aquest autor, la imatge va ser descoberta a París per Folch i Torres i des de l’any…

Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta capella, amb la capçalera i el mur nord de la nau, l’únic conservat ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són al capdamunt del serrat de les Fogueres, que separa el barranc de Sirès del d’Espollà És un punt enlairat amb una vasta panoràmica vers els quatre punts cardinals Mapa 32-10213 Situació 31TCG107980 S’accedeix a la capella a peu des de Sirès Un corriol en fort pendent en direcció a ponent, que surt de les proximitats de l’església de Sant Cristòfol, remunta tot el serrat fins a l’església Aproximadament hi ha 30 minuts a peu MAF-XFG…

Situació Absis d’aquesta església parroquial, molt transformat i sobrealçat com la resta de l’edifici Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Cristòfol s’alça al nucli de cases, la majoria deshabitades, que formen el poble de Sirès, a 1 040 m d’altitud Mapa 32-10213 Situació 31TCG115981 Per a arribar-hi cal agafar la mateixa pista que du a Espollà i Gavarret Poc abans d’arribar a Espollà, cal desviar-se a mà esquerra tot travessant el barranc de Sirès MAF-XFG Història EI primer esment del lloc de Sirès és de l’any 1186, en què Arsèn d’Espills lliurà al monestir de Santa Maria de Lavaix dos…

Molses de l’ordre de les fissidentals 1 Fissidens cristatus a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 6 b detall d’un fillidi amb la típica ala dorsal x 30 2 Octodicerus fontanum a detall d’un fragment del gametòfit x 6  Miquel Alcaraz Les molses d’aquest ordre criden l’atenció per la disposició dels fillidis en un sol pla, a banda i banda del caulidi dístics, i per la forma especial dels fillidis cada fillidi, en efecte, consta de tres parts la làmina vertadera, que està doblegada pel nervi i es continua per la banda superior, formant la segona part o làmina apical, i la tercera…

Situació Aquesta església és la parròquia del poble d’Eina, situat a la dreta del riu d’Eina L’església és al nucli enlairat de la població Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 28” N - Long 2° 5’ 1” E Des de Puigcerdà, s’arriba a Eina per un trencant que, a mà dreta, surt de la carretera N-116 CPO Història Bé que la vila d’Eina és documentada des del 913 villa Esna , l’església parroquial no és consignada fins al novembre del 1270, que Jaume d’Eina, prevere i sagristà d’Eina, confessa i reconeix que P de Puigboscà havia llegat una lliura de cera a l’església de Sant Miquel d’Eina En les…

Vida Molt probablement estudià amb Heinrich Finck, l’obra del qual havia treballat amb detall i l’influí poderosament L’any 1519 era sacerdot i vicari de la catedral de Breslau A partir del 1522 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort reial hongaresa de Lluís II a Buda Morí ofegat al riu Theya Tot i que simpatitzà amb la Reforma luterana, mai no es comprometé del tot amb els reformistes La seva música experimentà una gran difusió, tant en edicions impreses com en còpies manuscrites, i perdurà fins al darrer quart del segle XVI Les seves obres es conserven en més de seixanta manuscrits…

Vida Estudià violoncel i composició al Conservatori de París Exercí com a professor de l’Escola Normal de Música de l’esmentada ciutat, i com a director de l’Escola d’Art Martenot de Neuilly Creà l’instrument electrònic ones Martenot , que presentà a l’Òpera de París l’any 1928, l’únic d’aquella època que encara s’utilitza Molts compositors escriviren obres per a ones Martenot, com D Milhaud, O Messiaen, A Jolivet, A Honegger o E Varèse, entre d’altres El mateix inventor, juntament amb la seva germana Ginette, era concertista d’aquest instrument També amb la collaboració de Ginette creà el…

Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori de la capital…