Molses de l’ordre de les fissidentals. 1 Fissidens cristatus: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 6); b detall d’un fil·lidi amb la típica ala dorsal (x 30). 2 Octodicerus fontanum: a detall d’un fragment del gametòfit (x 6).
Miquel Alcaraz.
Les molses d’aquest ordre criden l’atenció per la disposició dels fil·lidis en un sol pla, a banda i banda del caulidi (dístics), i per la forma especial dels fil·lidis; cada fil·lidi, en efecte, consta de tres parts: la làmina vertadera, que està doblegada pel nervi i es continua per la banda superior, formant la segona part o làmina apical, i la tercera part o làmina dorsal que representa una mena d’expansió de la nervadura. En el gènere Fissidens (molt gran, amb més de 800 espècies, 16 als Països Catalans, sovint d’identificació delicada), la part doble (làmina) és tan llarga com la resta de la fulleta (part apical); a Octodiceras, la part apical és 2-3 vegades més llarga que la làmina.
En el gènere Fissidens distingim dos grans grups, els que presenten als fil·lidis un marge diferenciat, de cèl·lules estretes (limbidi) i els que no en tenen. Les espècies que en fan part viuen generalment en ambients humits i ombrívols, en llocs mullats, regalims, etc. F. cristatus comprèn plantes (20-40 mm), que formen gespes petites, de color verd fosc, sovint tacades de bru, sobre la terra argilosa i roques humides, amb preferència en terrenys calcaris. Els fil·lidis són lanceolats i allargats, apiculats, amb dents grosses, desiguals i agudes a la part superior del marge, finament serrats a la resta. No presenten limbidi típic, però sí un voraviu de 3-4 rengles de cèl·lules més clares, que forma un marge pàl·lid quan els fil·lidis són joves, i brunenc quan són vells. L’esporòfit té la seta vermella, d’inserció lateral, erecta, portadora d’una càpsula ovada, petita (1-1,5 mm), amb opercle cònic i peristoma simple, de 16 dents vermelloses, dividides fins a 1/2 o 1/3 en dues branques llargament afuades (subulades). És una planta comuna al Principat, País Valencià i Balears.
F. grandifrons viu sobre roques calcàries, submergides o mullades, en salts i corrents d’aigua. Forma plantes grosses (fins a 100 mm), amb els fil·lidis gruixuts, rígids, de vora entera i viu a diversos indrets dels Pirineus, Montseny, muntanyes de Prades, i també en dues localitats del País Valencià: Viver i Bunyol. F. crassipes és també una molsa aquàtica, però de mida petita (uns 15 mm), de color verd fosc, amb limbidi gruixut, de 2 o més rengles de cèl·lules allargades, de color groc o brunenc. És freqüent a la regió mediterrània, on viu sovint amb Barbula ehrembergii, Eucladium verticillatum i Didymodon tophaceus. Altres espècies de Fissidens del nostre patrimoni natural són: F. algarvicus, F. bryoides, F. exilis, F. incurvus, F. minutulus, F. osmundoides, F. ovatifolius, F. pusillus, F. rivularis, F. rufulus, F. tamaridifolius, F. taxifolius i F. viridulus.
Octodiceras fontanum és una molsa delicada, de fil·lidis llargs i estrets, separats entre ells, que viu sempre submergida (i per tant, sovint no la veiem) en aigües pures de fonts i riuets, sobretot a l’Empordà i a Menorca.