Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Boscarla dels joncs
La boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus és un ocell escàs als Països Catalans, que podem veure en petit nombre als aiguamolls, durant les migracions Marcella Chinchilla La boscarla dels joncs és un ocell escàs que es presenta regularment a les zones humides dels Països Catalans durant els viatges d’anada i tornada entre els seus quarters d’hivernada africans i les seves àrees de cria, situades al centre i el N d’Europa A la Catalunya Nord és considerada una espècie molt escassa en canvi, a la resta del Principat i al País Valencià és més regular i freqüent, així com a Mallorca i…
Gaspar Jaén i Urban
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i poeta.
Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’Ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979, L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat mediterrània, com en…
,
El claustre de la catedral de Vic
Art gòtic
Traceria calada d’un finestral del claustre de la catedral de Vic En època del gòtic, la catedral de Vic es va renovar només parcialment L’església romànica a penes va patir remodelacions En canvi, el 1318 el bisbe i els canonges van decidir ampliar el claustre romànic, afegint-hi a sobre quatre galeries gòtiques Hem d’atribuir-ne la traça al mestre d’obres Ramon Despuig, el mateix que es feu càrrec, juntament amb Berenguer de Montagut, de la construcció de la nova església de Santa Maria del Mar BV - GS Introducció A l’inici del segle XIV, la ciutat de Vic va viure una etapa de tensions i…
la Diagonal
Avinguda que travessa Barcelona de llevant a ponent.
Pel seu caràcter atípic dins la configuració reticular de l' Eixample i de la seva significació urbana, la Diagonal, gran via que talla en biaix la ciutat, mereix una atenció especial Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample Conserva el nom que Cerdà li donà oficialment, però, ha dut successivament els noms d’avinguda d’Argüelles, d’Alfons XII, del 14 d’Abril, del Generalíssim Franco i, després del franquisme, Avinguda Diagonal L’extrem de ponent, a partir de la plaça de Francesc Macià anomenada des del 1939 fins al 1980 de Calvo Sotelo fins al límit del terme municipal, és…
Vila medieval de Prats de Molló (Prats de Molló i la Presta)
Situació Vista aèria de la vila, on es remarquen els dos nuclis medievals separats per un profund barranc, i el Tec a primer terme ECSA - Camara JP Joffre La vila de Prats de Molló es troba a 735 m d’altitud, a l’alta vall de riu Tec, a la seva riba esquerra i prop de la confluència del torrent del Canadell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 22″ N - Long 2° 28′ 48″ E Per a arribar-hi cal agafar, al Voló, la carretera D-115 Prats de Molló és 31 km a ponent de Ceret i a 23 km dels Banys d’Arles Es comunica amb el Ripollès, amb la vila de Camprodon, a través de la carretera que travessa la…
Banc Industrial dels Pirineus (1974-1981)
La constitució Anunci Banca Española , 1975 El seu primer nom va ser Banc de Coordinació Industrial, i va ser constituït el 1974, sota la presidència d’Higini Torras, empresari paperer El banc fou autoritzat el 7 de novembre de 1974 amb el nom de Banc de Coordinació Industrial i amb l’anagrama Gehler Aquestes lletres corresponien a les tres primeres lletres de les províncies que pretenia potenciar el banc, en la seva versió castellana Girona, Osca i Lleida El promotor era Higini Torras i Majem Nascut el 1934, pertanyia a una família amb una llarga tradició industrial paperera a la Garrotxa i…
Pere Escaparra i el Segon Mestre de Puigcerdà
Art gòtic
El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Originari de Siracusa Sicília, Pere Escaparra Pietro Scaparra apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni Tot i això, tres anys més tard…
Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP)
Historiografia catalana
Servei d’arqueologia creat el 1927 per la Diputació Provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, el seu primer director, amb l’objectiu de disposar dels mitjans necessaris per a l’estudi i recuperació del patrimoni arqueològic valencià.
Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…
Jaume Caçador, canonge de Barcelona i de Girona (1545-1548)
El 22 de juliol de l’any 1545, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Caçador Vic 1484 – Barcelona 1561, canonge de Barcelona i de Girona diputat militar Pere de Puigverd de Gravalosa, donzell de Balaguer diputat reial Joan Burguès, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Cerveró, canonge de Tortosa diputat reial Jeroni de Torres i Vezoa de Heredia, de Barcelona diputat reial Lluís Seguer, burgès de Perpinyà Jaume Caçador era fill de Wilhelm Jäger, àlies Caçador, un sabater procedent de Basilea i installat a Vic que exercí com a…
la Força
Nucli
Nom del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), al voltant de l’església parroquial, on hi havia hagut fins al segle XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del segle X.
El 1937 el municipi adoptà aquest nom, per tornar a recuperar el de Sant Pere de Vilamajor el 1982