Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Antoni Garrigosa Perelló

Antoni Garrigosa Perelló
UE Santboiana
Rugbi
Jugador i dirigent de rugbi.
L’any 1921 fou un dels fundadors de la Unió Esportiva Santboiana, de la qual fou secretari i comptador de la primera junta directiva Posteriorment presidí el club 1950-52 i fou en diverses etapes directiu Com a jugador participà en el primer partit de la selecció espanyola, el 1923, contra França També exercí d’àrbitre i durant molts anys fou el documentalista de l’entitat
Rolando Frazer Thorne

Rolando Frazer Thorne (a la dreta)
Fundació Bàsquet Català-Arxiu Conde
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot que jugà al Bàsquet Manresa tres temporades 1985-87 i 1988-89 Disputà 95 partits a l’ACB en els quals anotà una mitjana de 25,3 punts i agafà 8,7 rebots Amb quaranta-vuit punts és el jugador del Manresa que més ha anotat en un partit de l’ACB Disputà la final de la Copa Príncep d’Astúries 1987 i la Copa Korac
Miquel Cabré
Handbol
Jugador d’handbol d’onze.
Començà a jugar amb el Frente de Juventudes de Barcelona i després passà al FC Barcelona, equip amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1949, 1951 La seva posició al camp era la de lateral El 19 de març de 1949 disputà, com a suplent, el primer partit internacional de la selecció espanyola, al camp de les Corts davant el combinat de França
Tercera Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional fundada a Moscou el 1919 per Lenin i Trockij per aconseguir la revolució comunista mundial.
Sota la influència de la Revolució Russa acceptà la dictadura del proletariat i obrí pas a la creació de partits comunistes en cada país El segon congrés aprovà les vint-i-una condicions d’adhesió per a impedir l’entrada dels socialdemòcrates, fet que accelerà l’escissió dels partits socialistes i accentuà el caràcter centralitzat de la Internacional que, a diferència de la segona , concebia els partits estatals com a seccions que se sotmetien a les decisions de la Internacional Es distingeix dues etapes en la vida de la Tercera Internacional Comunista Durant la primera, en vida de Lenin, fou…
Francesc Antich i Oliver

Francesc Antich i Oliver
© Presidència Govern Illes Balears
Política
Polític.
Llicenciat en dret, treballà en diversos organismes de l’ajuntament de Palma Afiliat al PSOE , fou secretari de Política Institucional 1987-90 i d’ordenació del territori de la Comissió Executiva 1994-97 de la Federació Socialista de Mallorca des del 2000 amb el nom de Partit Socialista de les Illes Balears , de la qual fou elegit secretari general el 1997 Ha estat alcalde d’Algaida 1991-97 i diputat al Parlament Balear des del 1992 Fou conseller al Consell Insular de Mallorca 1992, la Comissió de Medi Ambient del qual presidí en 1995-99 En les eleccions del 1999, un pacte Pacte…
Federació Monàrquica Autonomista
Partit polític
Agrupació de personalitats monàrquiques catalanistes constituïda el 1919, com a alternativa a la Unió Monàrquica Nacional [UMN], que fou activa fins el 1931.
A finals de 1918 es reuní un collectiu de personalitats de diversos partits monàrquics amb l’objectiu de fer un acte d’afirmació conjunt El grup aviat es dividí per l’actitud a adoptar davant la Lliga Regionalista i l’autonomia i donà origen a la UMN i l’FMA Aleshores un grup de polítics monàrquics de simpaties regionalistes, procedents tant del Partit Conservador com del Partit Liberal , constituí l’FMA, “a l’estil de les associacions d’opinió angleses recollint totes les essències i tradicions del monarquisme català amb el reconeixement de la personalitat de la…
Bolívia 2015
Estat
El ministre d’Afers Estrangers de Bolívia, David Choquehuanca, va firmar el protocol d’adhesió del seu país al Mercosur © ABI En les eleccions regionals i municipals celebrades al març, es va produir un canvi significatiu en els equilibris de poder entre el partit governamental i els partits opositors, que a la vegada tindrà novament repercussions en les negociacions entre el poder central i els poders regionals, ja que el país té una estructura territorial relativament descentralitzada Els opositors van guanyar les alcaldies de les principals ciutats La Paz, Santa Cruz,…
Eslovènia 2011
Estat
La situació política del país va estar marcada per la caiguda del Govern del primer ministre Borut Pahor, en el poder des del 2008, que va perdre una moció de confiança al setembre 36 vots a favor i 51 en contra Aquest Govern, format per quatre partits de centreesquerra, es va quedar només amb un govern de coalició entre el partit socialdemòcrata SD i el partit liberal demòcrata LDS Aquest fet va obligar el president eslovè, Danilo Türk, a dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades per al 4 de desembre Aquesta derrota va tenir les seves arrels en el…
Ucraïna 2012
Estat
El 28 d'octubre es van celebrar eleccions a la Verkhovna Rada, el Parlament ucraïnès Malgrat la tradicional divisió en dos blocs quasi iguals a la societat ucraïnesa, que dóna lloc a una habitual alternança, aquest cop els seguidors del president Ianukóvitx van aconseguir mantenir-se al poder Així, el presidencialista Partit de les Regions va obtenir el 30% dels vots i 185 dels 450 escons Si hi afegim el Partit Comunista 13% dels vots, 32 diputats i la majoria dels 43 diputats independents, el primer ministre sortint, Mikola Azàrov, es va garantir una majoria lleial…
carlisme

Caricatura del clergat vist com a còmplice del carlisme armat, publicada en el setmanari liberal La Flaca (Barcelona, 14-8-1869)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític sorgit el 1833 entorn del plet dinàstic plantejat en la successió a la corona d’Espanya a la mort de Ferran VII.
Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…