Resultats de la cerca

Hom pensa que, arran de la revolta i destitució d’Unifred I, Carles el Calb pogué encomanar-li el 862 la regència del comtat d’Empúries, a la qual ell associà el seu germà gran Delà Fins i tot és possible que el sobirà volgués investir-lo amb el comtat de Barcelona, car el mateix any 862 lliurà un conjunt de béns fiscals del Montseny a un comte Sunyer no ben identificat A vegades s’ha dit també que la investidura d’Empúries a favor de Sunyer pogué fer-se més tard, el 878, com a conseqüència de la liquidació dels honors de Bernat de Gòtia El cert és que Delà i Sunyer són…

L’església parroquial de Sant Pere és a l’extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat Són poques les notícies d’època medieval referents a la parròquia de Sant Pere És molt possible que fos fundada poc després de la conquesta del lloc de Montfalcó per Bernat, comte de Berga, a mitjan segle XI, quan aquest fundà o amplià el castell de Montfalcó Aquesta església formà part del bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI La primera referència al temple del castell de Montfalcó es troba en l’inventari dels béns que tenia Guillem…

El petit nucli de Pavia, situat uns 3 km al nord de Talavera, s’emplaça sobre un esperó que domina la vall de l’Ondara per ponent Tot i que l’indret de Pavia fou conquerit vers mitjan segle XI, del seu antic castell han arribat a l’actualitat escasses notícies documentals d’època medieval, i totes ja tardanes Consta que l’any 1243, en el testament atorgat per Serè de Montpalau, aquest personatge destinava el castell de Pavia per hipoteca dels diners que encara acreditava del dot de la seva filla Gueraula Posteriorment a aquesta data, la documentació referent al castell de Pavia deixa…

Damunt les roques que hi ha a la península allargada que es forma entre el riu Llierca i la riera de Sant Aniol d’Aguja, prop de llur confluència, en un indret força espadat —d’aquí podria venir el nom—, sembla que hi havia hagut un castell o una casa forta, del qual, segons Els castells catalans , només resta un mur fet amb pedres sense treballar Amb tot, si les restes que se n’han conservat són escasses, les notícies documentals que han arribat fins a nosaltres també són molt reduïdes Cap a mitjan segle XIII, apareix segurament documentat per primer cop aquest castell Arran d’un litigi…

Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…

Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del segle XII i…

Llicenciat en dret 1917 i en filosofia i lletres 1921 cursà estudis de filologia romànica a Montpeller i a Zuric Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1958 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1962 El seu interès per la història de la literatura i per la historiografia es feu palès ja de ben jove, amb l’article “Índex de noms propis de la Crònica d’en Muntaner”, aparegut als Estudis Universitaris Catalans 1914 Incorporat a l’Oficina de Toponímia i Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, exposà la seva tasca en una  Memòria  dirigida al president de…

Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita amb el seu…

Llicenciat 1976 i doctor 1985 en història contemporània per la Universitat de Barcelona, fou professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra 1977-2023 Publicà  El catalanisme d’esquerra 1928-1936 1977, El republicanisme lerrouxista a Catalunya 1921-1923  1986, Joan Casanellas i Ibarz 1904-1986 1991, Unió Democràtica de Catalunya El llarg camí 1931-2001 2002, Israel, el somni i la tragèdia Del sionisme al conflicte de Palestina 2004, La dreta espanyola a Catalunya 2009, Breve historia del sionismo 2009,  Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012 Una història política 2013, El tsunami Com i…

Desenvolupament enciclopèdic La novella descriu la joventut d’Agustí, inquiet i insatisfet, primer a Barcelona, sota un franquisme opressiu, i després a Itàlia, on busca, sense aconseguir-ho, donar un sentit a la seva vida En retornar a Barcelona, la seva inadaptació esdevé encara més rotunda La novella està dividida en dues parts i un breu epíleg La primera se situa a Barcelona, sota el franquisme, i descriu la infantesa i l’adolescència d’Agustí, marcades per la repressió familiar, social i política Els referents literaris, cinematogràfics i radiofònics ajuden a evocar una època de la…