Resultats de la cerca

S'exilià d’Al-Andalus a causa de la intolerància almohade residí a Fes 1160, a Palestina 1165 i a Egipte el Caire, on fou el cap de les comunitats jueves Ultra la seva vasta producció mèdica tractats, en àrab, sobre l’asma, els verins i llurs antídots, etc, o comentaris als escrits d’Hipòcrates, Galè i Avicenna i científica com la seva obra sobre el càlcul de la intercalació, traduïda a l’hebreu amb el títol de Ḥešbon ha-'ibbur , es destaca sobretot la seva Dalālat al-ha'irīn ‘Guia dels perplexos’, 1190 traducció hebrea Moré Něbukim Aquest escrit constitueix l’obra teològica més completa del…

Des del 1278 els reis li encomanaren, pel seu prestigi i saber, de resoldre qüestions entre jueus i fins aplicacions de pena de mort Fou consultat d’arreu del món conegut i les seves respostes a qüestions de dret hebreu — es calcula que n'escriví unes 11 000, 3 000 de les quals es conserven aplegades en reculls ja en vida del seu autor — són modèliques per la claredat, la humanitat i la justesa d’exposició, i són, alhora, una font històrica del judaisme del seu temps Escriví també una rèplica al Pugio fidei , de Ramon Martí, una poesia religiosa, comentaris a dinou tractats del Talmud i tres…

Deixà els estudis de medicina a Barcelona per anar a lluitar amb els carlins El 1874 es traslladà a Cuba, on defensà la independència de l’illa a través del diari La Doctrina , que ell mateix fundà En aquest diari publicà l’article “El juez y el negro”, que li comportà tres anys de presó El 1895, s’uní a Maceo, que més tard el nomenà brigadier i cap d’estat major Fou general de divisió i director dels arxius de l’exèrcit quan Cuba es proclamà independent Publicà La invasión de Occidente 1896, Apuntes de la vida de Antonio Maceo 1897, Crónicas de la guerra , llibre fonamental…

Jesuïta 1857, estudià humanitats a Loiola, filosofia a Lleó i teologia a Anglaterra, on fou ordenat de sacerdot, i a Banyoles A partir del 1873 residí a Madrid Després de diversos conflictes amb els superiors per les seves tendències filoliberals fou enviat al collegi de Puerto de Santa María Cadis el 1882, però l’any següent tornà a Madrid Destinat tot seguit a Saragossa, continuà enfrontat amb els superiors de la Companyia de Jesús i el 1891 en sortí Membre de l’Academia Española des del 1886, s’establí a Madrid com a sacerdot Escriví nombroses obres de teologia, d’ascesi i sobre altres…

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona Fou convidat a exposar a…

Llicenciat en enginyeria tècnica en electrònica industrial, començà la carrera política l’any 1983 com a regidor de l’Ajuntament de Montuïri pel Partit Socialista de Mallorca Es mantingué en el càrrec durant deu anys i el 1991 esdevingué, també, portaveu del grup parlamentari del partit El 1995 passà a ser diputat al Parlament i vicepresident del Consell de Mallorca El 1999 el PSM passà a formar part del primer Pacte de Progrés per governar les Illes Balears i Pere Sampol assolí el càrrec de vicepresident i conseller d’Economia i Indústria El 2003 tornà a l’oposició i es mantingué com a…

Es traslladà al barceloní barri de Sants als anys de la República A la postguerra, s’afilià al ram ferroviari de la CNT Desertà del servei militar, la qual cosa li suposà un ordre d’arrest permanent i el seu pas a l’exili a França, on complí diverses funcions en la trama d’organitzacions del Moviment Llibertari Espanyol, com els de secretari de la Federació Local de la CNT a París i Secretari General del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a l’Exili Així mateix, fou dels organitzadors de grups resistencials com Defensa Interior i el Grup Primer de Maig Estigue…

Estudià ciències polítiques Collaborador en nombrosos mitjans de comunicació El 9 Nou, Avui, La Marxa, El Temps, Presència, Descobrir Catalunya , entre d’altres La seva obra, centrada en la narrativa de ficció, projecta una visió del món molt personal, bé que conté referències a temes contemporanis, com la desaparició del món rural tradicional o les ideologies polítiques Començà a publicar l’any 2001 amb el volum de narracions La flor blanca de l’estramoni i la narració juvenil Operació gàbies buides amb Jordi Martí Feixas Aquest any guanyà també el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat…

Fins el 1898 gairebé no tingué activitat, però fou reorganitzada aquest any i començà a participar en la vida econòmica de Mallorca, en la qual ha tingut un paper molt destacat Cal esmentar la seva participació en la creació de l’Escola de Comerç 1900-07, del Foment del Turisme 1905, l’organització de l’Exposició de productes de les Balears 1910, la creació de l’Escola de Nàutica 1920 i la participació activa en l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de les Illes 1932 El 1899 publicà un butlletí que, fins que desaparegué el 1976, assolí un interès especial per al coneixement de…

Educada en un rígid catolicisme, aconseguí estudiar art a Florència El 1936, una reproducció d’un quadre de Max Ernst la decidí a conèixer el pintor, amb qui s’amistançà l’any següent i a través del qual entrà en contacte amb el surrealisme , moviment del qual formà part En esclatar la Segona Guerra Mundial, Ernst fou detingut per la Gestapo, si bé més tard aconseguí escapar als EUA, i Carrington fugí a Espanya, on fou internada en una institució mental, experiència que relatà en el llibre The House of Fear Notes From Down Below 1972 Separada d’Ernst, posteriorment anà a Lisboa i…