Resultats de la cerca
Es mostren 1410 resultats
Comitè Ètic d’Investigació Clínica
Medicina
Comitè encarregat d’avaluar la idoneïtat dels protocols d’ assaig clínic
i la solvència dels equips investigadors que els duran a terme.
També comprova la informació escrita que es dóna als subjectes d’investigació, determina els tractaments que se'ls oferirà en cas de lesions o mort atribuïbles a l’assaig clínic i preveu l’assegurança o indemnització que aquests o els seus hereus rebran A més, realitza el seguiment de l’assaig clínic des de l’inici fins que aquest es dóna per acabat
els Engorgs
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya, dins la zona axial pirinenca, capçalera de la vall Tova, al terme de Meranges.
La calm Colomer i la serra de l’Esquella la separen de la vall de la Llosa amb la qual es comunica per la portella d’Engorgs el pic dels Engorgs 2 815 m alt i la serra de Campcardós 2 914 m alt la separen de la vall de Querol amb la qual es comunica per la portella de Meranges, oberta entre aquests dos massissos Centren la coma un conjunt d’estanys d’origen glacial circ dels Engorgs , emissaris del riu Duran A 2 375 m alt hi ha el refugi dels Engorgs dit de Joaquim Folch i Girona del Club Muntanyenc Barcelonès, inaugurat el 1953
Timoteu Colomines Coll
Espeleologia
Excursionisme
Excursionista i espeleòleg.
Membre del consell directiu del Centre Excursionista de Catalunya CEC, al setembre del 1905 cofundà la Societat de Ciències Naturals de Barcelona Club Muntanyenc En fou el primer president i formà part del seu consell directiu fins a la seva mort Al gener del 1920 redactà, juntament amb Agustí Duran i Josep Maria Co de Triola, les bases d’una federació d’entitats excursionistes, i constituí la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, embrió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC De la seva nombrosa activitat espeleològica, cal destacar la primera exploració de…
Societat Catalana d’Estudis Jurídics Econòmics i Socials
Antiga filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada el 1950
Fou impulsada inicialment per un grup de joves llicenciats entre ells Josep MAinaud, Enric Jardí, Joan Seguí, Lluís Torras, etc, tutelat per eminents juristes i professors de la universitat i dels Estudis Universitaris CatalansEls seus primers presidents foren Lluís Duran i Ventosa i Francesc de P Maspons i Anglasell Antoni M Borrell i Soler en fou membre honorari, i J Carreras i Artau, delegat de l’Institut Convocà repetidament dos premis —Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell— i publicà una Miscellània Borrell i Soler L’any 1987 es desglossà en la Societat Catalana d’Economia , li…
Comissió d’Acció Política
Política
Organisme de direcció política de la Lliga Regionalista
, creat el 1904 per resoldre les qüestions immediates que es plantejaven en el partit.
Funcionà fins el 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions Format per un grup d’unes 5 persones, en foren designats per a la primera Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Albert Rusiñol i Ramon d’Abadal i de Vinyals Posteriorment, en formaren part Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch, Joan Ventosa i Calvell i Josep Maria Trias de Bes Redactà, entre altres documents, les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga Catalana el…
Institut Municipal d’Història de Barcelona
Denominació oficial que des del 1943 englobava les diverses activitats de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1917).
Comprenia, a més, el Museu d’Indústries Populars Museu Etnològic 1942, el Museu d’Història de la Ciutat 1943 i la Comissaria Municipal d’Excavacions 1948, amb jurisdicció dins el perímetre romà de Barcelona Les tres últimes institucions se'n separaren el 1957 i esdevingueren autònomes, i l’Institut mantingué el seu caràcter d’arxiu amb seccions documentals, cartogràfica, fotogràfica, numismàtica, etc, hemeroteca i biblioteca, a la seu de la Casa de l’Ardiaca N'han estat directors, successivament, A Duran i Sanpere, Pere Voltes i Bou, J Sobrequés i M Condomines Des del 1998 edita BCN…
Magí Sevillà
Historiografia catalana
Doctor en teologia i cronista.
Durant la guerra de Separació del 1640, prengué partit pel bàndol catalanofrancès, i l’any 1642 anà a París com a tutor dels fills del seu amic i protector Josep Margarit i de Biure, el qual, com altres dirigents del Principat, envià els seus fills a la capital francesa com a garantia de la fidelitat catalana als reis de França Tot i no abandonar París, Sevillà fou abat electe de Banyoles, i d’ençà de l’any 1647 efectuà diverses gestions servint les institucions catalanes A partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña…
,
El convent de Sant Domènec de Cervera
Art gòtic
Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que és situat en…
Noticiari de Barcelona
Cinematografia
Sèrie de curts documentals produïda per l’Institut del Cinema Català entre el 1977 i el 1980, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere Balañà Autopista B-30 III…
asil d’infants
Educació
Establiment benèfic destinat a acollir amb tracte familiar els infants abandonats.
El seu origen com a institució d’assistència és degut a Lluïsa Schappler dels Vosges, la qual fundà, amb l’ajuda del pastor Johann Oberlin 1770, a Alsàcia, els primers asils benèfics on hom recollia els infants orfes Aconseguí el seu màxim desenvolupament al s XIX, i s’estengué, ensems amb el progrés industrial, per Itàlia, França i Anglaterra A Catalunya les funcions d’asil d’infants foren acomplertes per institucions del tipus hospici, la Casa de Caritat, l’orfenat, etc un interès especial, com a reformatori, tingué l’Asil Duran, fundat a Gràcia Barcelona a la fi del s XIX, per a instruir i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina