Resultats de la cerca
Es mostren 781 resultats
cort
Història
Als s. XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants.
A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix, tendiren a ésser…
fallida
Economia
Dret mercantil
Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d’emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l’empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l’ordre de preferència legal.
Hom fa indagació també de les causes de la fallida, depura les responsabilitats i intenta de restablir, tant com pugui, l’ordre comercial pertorbat El dret romà introduí les mesures d’ocupació dels béns del fallit per un curador , i el repartiment als creditors es feia a través d’un representant d’aquests magister bonorum vindindorum En dret català hom introduí diverses normatives especials, donades, entre d’altres, a les corts de Barcelona del 1299, de Girona del 1321, de Montblanc del 1333, de Barcelona del 1493 i del Montsó del 1510, que fixaren les penalitats que calia imposar als…
Constança d’Aragó
Història
Reina de Mallorca.
Vida i obra Filla d’ Alfons III de Catalunya-Aragó , el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent, coneguda per Cançó de la reina de Mallorques — Eu am tal que és bo e bel— Aquesta composició, conservada al Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7, tingué molta…
Josep Domènech i Circuns
Educació
Literatura catalana
Cristianisme
Periodisme
Mestre, pedagog i poeta.
Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu…
,
la Bartra
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà), a la vall del riu Brugent.
Era una caseria de l’antic terme de Rojals
Castell de la Cirera (Llorac)
Art romànic
El petit poble de la Cirera és situat al centre del terme de Llorac, a la riba dreta del Riu Corb Aquest indret es formà a redós del seu castell, tot i que la primera notícia de què hom disposa correspon a la seva església, la qual és documentada amb la grafia Cireza en una escriptura de l’any 1140 o 1141, per la qual un cert Guillem de Cirera la cedí a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem La primera referència a la fortalesa de la Cirera data de l’any 1174, quan Pere de Colomers va fer definició de totes les terres que tenia a Albió, sota el domini de Berenguer de Montargull,…
Boldú

Boldú
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Fuliola (Urgell), situat a 266 m d’altitud, al llarg de la carretera de Tàrrega a Balaguer, a la plana regada d’Urgell, al sud de la serra d’Almenara.
El nucli de Boldú i el de la Fuliola es troben tan a prop que sembla que formin una sola població L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció i la festa major se celebra el quart diumenge de maig, pel Roser Boldú és esmentat ja en un document del 8 de gener de 1080, pel qual Ermengol IV atorgà el lloc a Ponç Dalmau, dins el comtat d’Urgell Hi ha documentats una sèrie de drets sobre el poble de Ramon de Montcada, el monestir de Santes Creus, el de Vallbona de les Monges, Pere de Boldú i altres, però la senyoria passà dels Dalmau a Arnau Cortit d’Agramunt, i aquest la vengué per 2 700…
jornal
Agronomia
Important mesura agrària, molt estesa als Països Catalans, especialment al Principat, corresponent a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina, en unes condicions que varien segons les comarques.
El valor superficial és, doncs, variable d’unes localitats a unes altres i comprèn un nombre determinat de canes quadrades a molts llocs un jornal equival a 2 025 canes quadrades o 48,96 a Agramunt, Igualada, Manresa, Montblanc, Vilafranca del Penedès, etc a Lleida equival a 1 800 canes quadrades i comprèn cinc fangades 43,58 a a Tarragona equival a 2 500 canes quadrades i és anomenat també cana de rei a d’altres localitats Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Tortosa equival a 900 canes quadrades el jornal de mida , propi de Besalú, val 48,96 a el jornal de terra és propi de la Seu d…
Mateu I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan, Gabardà i Lautrec (1391-98), vescomte de Castellbò i baró de Castellvell de Rosanes (1381-98).
Fill i successor del vescomte Roger Bernat IV de Castellbò i de Gueralda de Navalhas Succeí el pare sota la tutela de la mare, i quan morí el comte Gastó III heretà també, com a parent seu més pròxim, el comtat de Foix i els seus annexos tornava a reunir, així, en la seva persona, tot el patrimoni familiar de la casa de Foix d’ambdós vessants pirinencs Casat amb Joana, filla de Joan I de Catalunya-Aragó 1392, en morir el rei 1396 sense fills mascles, intentà de fer valer els drets de la seva muller en la successió i, ajudat per altres senyors ultrapirinencs, envaí el territori català i l’…
Jeroni Martorell i Terrats
Jeroni Martorell i Terrats Façana de la Caixa d’Estalvis de Sabadell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1903.
Com a director del Servei de Conservació de Monuments 1915 i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública 1929 restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis 1905-15 i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis 1907-10 de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina