Resultats de la cerca

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor,…

Format com a violinista al conservatori de música de París, els anys quaranta entrà en contacte amb el jazz i actuà en diverses orquestres El 1953 creà la seva primera orquestra de música lleugera, i al llarg dels anys cinquanta i seixanta obtingué un gran èxit amb adaptacions orquestrals de cançons del moment, com ara Blue Tango i Limelight Assolí renom internacional amb l’orquestració del tema Only You , de The Platters, que arribà a incloure’s en les llistes d’èxits dels Estats Units També dirigí orquestres simfòniques i enregistrà obres de Mozart i Beethoven

Estudià a la seva ciutat natal i després ho feu a Londres Des del seu casament amb la soprano Joan Sutherland , es dedicà de manera pràcticament exclusiva a l’òpera, recuperant partitures inèdites del repertori belcantista especialment Donizetti i Bellini, a les quals restituí les seves formes originals Actuà als teatres més importants del món, i de manera gairebé exlusiva al Covent Garden de Londres, on debutà el 1964 Malgrat haver dirigit també obres de Mozart o Verdi, li ha estat especialment reconeguda la seva tasca pel que fa al repertori del primer Romanticisme italià Ha…

Estudià cant amb R Henderson i debutà el 1962 amb Pelléas et Mélisande al Festival de Glyndebourne Vinculat a l’English Opera Group 1964-76, estrenà diverses òperes, especialment de B Britten, i el 1973 interpretà els set papers per a baríton de Mort a Venècia d’aquest compositor anglès, obra amb la qual debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York Vinculat després a l’Òpera Escocesa, hi interpretà òperes de WA Mozart, PI Čajkovskij i C Debussy, entre d’altres El 1975 fou investit cavaller de l’Imperi Britànic, i el 1982 fou nomenat director artístic associat del Festival d’…

Estudià a Barcelona i debutà com a mezzosoprano 1949 A partir del 1951, ja com a soprano, obtingué renom com a intèrpret de sarsuela, gènere que abandonà per l’òpera i amb què debutà el 1955 a Ais de Provença i a Glyndebourne Des del 1958 fou artista permanent de la Deutsche Oper de Berlín, on debutà amb Mathis der Maler , d'Hindemith, i on cantà els principals papers de les òperes de Mozart, Verdi, Puccini, Wagner i Debussy Feu diversos enregistraments El 1991 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i feu la seva última actuació a Berlín

S’inicià professionalment com a mestre d’escola, però decidí dedicar-se professionalment a la música Debutà el 1963 amb l’Òpera Nacional Gallesa interpretant l’Ismaele al Nabucco , de Verdi, i després abordà d’altres papers d’òpera italiana Rodolfo, Macduff, Ernesto o el duc de Màntua El 1965 feu a Atenes el paper titular de l’ Oedipus rex , de Stravinsky, sota la direcció del mateix compositor, i el 1967 es presentà al Covent Garden de Londres Especialista en Mozart, n’ha enregistrat diverses òperes, que han assolit un gran èxit gràcies a la flexibilitat del seu timbre

El terme ’cíclic’ fa referència no tant a una forma en concret com a un principi o procediment compositiu que pretén dotar de continuïtat orgànica una obra, tot i estar dividida en diferents moviments, mitjançant les connexions temàtiques El fenomen cíclic ja es pot apreciar en les misses anomenades per aquest motiu ’cícliques' dels segles XV i XVI Aquestes utilitzaren o bé un mateix cantus firmus per a tots els números Missa L’homme armé super voces musicales , de Josquin Des Prés, o bé un mateix motiu musical o motto per al començament de cada secció Missa Se la face ay pale , de Dufay…

Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada i…

La seva família anà a residir a Barcelona quan ell tenia sis mesos Feu estudis de guitarra amb Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música, i també rebé classes de Joan Lamote de Grignon i Felip Pedrell Com a concertista feu nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, a Barcelona, i en altres ciutats d’Espanya i l’estranger també collaborà amb l’Orfeó Català Realitzà una important tasca com a conferenciant donant a conèixer la guitarra i els seus intèrprets, especialment Ferran Sor Exercí la crítica musical en el "Noticiero Universal" de Barcelona També…

Fou alumna d’Antonio Sacchini al Conservatori de l’Ospedaletto de Venècia El 1783 fugí amb Luigi del Bene, amb el qual es casà Després d’actuar a Londres i al Teatro alla Scala de Milà 1785-87, anà a Viena, on interpretà obres de V Martín i Soler, A Salieri i WA Mozart, el qual compongué dues àries de Les noces de Fígaro per a ella El 1790 interpretà el personatge de Fiordiligi de Così fan tutte Amant del llibretista d’aquests textos, Lorenzo Da Ponte, les intrigues que mantingueren a la cort imperial provocaren l’expulsió d’ambdós el 1791 Posteriorment cantà en diversos teatres…