Resultats de la cerca
Es mostren 1546 resultats
Xoriguera
Escultura
Arquitectura
Família d’arquitectes i escultors.
Josep de Xoriguera Barcelona s XVII exercí de tallista a Catalunya El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell Barcelona — Madrid 1682, escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule desaparegut de l’església de Montserrat 1674 Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom Churriguera Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera , que donà lloc al xoriguerisme Un altre fill, Joaquín Xoriguera o Churriguera…
Sant Julià de Montmagastre (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Aquesta església fou la parròquia de l’antic vilatge de Montmagastre, situat al sud-est de Peralta, entorn del tossal del castell de Montmagastre o de la Móra Molt probablement fou el comte Ermengol IV d’Urgell, abans del 1092, qui vinculà a la comunitat de Santa Maria de Solsona la futura església de Sant Julià de Montmagastre, juntament amb els béns que encara tenia la mesquita allí edificada El papa Urbà II, l’any 1097, reconegué els drets de la comunitat solsonina a l’església de Montmagastre, confirmats pels seus successors Eugeni III 1151, Alexandre lll 1180 i Climent III 1188 En l’…
Hans Richter
Música
Director d’orquestra austríac.
Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a collaborar amb R Wagner com a copista d’ Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867 Wagner, content del seu treball, el recomanà a H von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung El mateix any…
,
Lluís de Rajadell
Història
Cavaller.
Camarlenc del rei Martí I de Sicília Acompanyà l’infant Martí i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 Tornà amb l’infant, esdevingut rei de Catalunya-Aragó, el 1397, però retornà a Sicília en missió oficial el 1398 i s’hi establí Fou un dels principals consellers de Martí el Jove i portà a terme diverses ambaixades una al rei Martí el 1399 i una altra a la cort napolitana el 1401, per tal de negociar el matrimoni de la germana del rei Ladislau, Joana, amb Martí el Jove, que no es portà a terme El 1408, quan aquest passà a Sardenya, fou un dels membres del…
Mel Gibson
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990, Ransom RHoward…
Pitarch
Música
Família de músics del País Valencià.
Els membres més destacats són Antoni Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat ~1820 – , deixeble de Mateu Ferrer, segons algunes fonts En un moment donat es traslladà a França i s’establí a Lo Puèi Alvèrnia, com a organista El seu germà Vicent Pitarch Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat 1823 – 1910 fou el que tingué més projecció Desenvolupà la carrera d’organista a la seva vila natal A causa de la seva ideologia carlina, hagué d’emigrar a França i anà també a Lo Puèi D’allí passà a París, on estudià piano amb H Herz, i visqué durant un temps a Lió Arran de la proclamació de la…
,
Castell de Palamós (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El grupet de cases que forma el lloc de Palamós, a ponent de la Rabassa, té el seu origen en una fortalesa Aquesta, inclosa dins el comtat de Manresa, és esmentada l’any 1087 entre les possessions que Adelaida de Cardona deixà en testament al seu marit Guillem Mir i a llurs fills De Palamós sorgí un llinatge homònim que es consigna en la documentació des del segle XII El 1214 consta que el senyor del castell de Palamós era Bernat d’Aiguaviva, el qual llegà el terme al monestir de Santes Creus No es disposa de més notícies de les vicissituds del lloc fins al fogatjament del 1358, quan Bernat…
Harrison Birtwistle
Música
Compositor anglès.
Format com a clarinetista al Royal Manchester College of Music, s’interessà per la composició gràcies a Richard Hall Fundador del New Music Manchester Group , conjunt dedicat a la música contemporània, fou allí on trobà les bases i les influències per al desenvolupament de la seva obra creativa Les seves primeres composicions estigueren clarament marcades per la influència de la música d’I Stravinsky, E Varèse i A Webern, amb matisos provinents de la música medieval Interessat en les temàtiques referents al mite del naixement, inclòs en moltes de les seves obres, tractà també els temes de la…
estany de Sant Maurici
L’estany de Sant Maurici amb els Encantats, al fons
© Fototeca.cat
Estany
Llac del Pirineu Central, al terme d’Espot (Pallars Sobirà), inclòs dins el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
És situat a 1900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a 1,5 km en direcció SSE, hi ha l’ ermita de Sant Maurici 1841 m…
tutti
Música
Indicació que apareix en alguna de les parts de la secció de corda d’una partitura orquestral quan, a partir d’allí, tots els instrumentistes de la part han de tornar a tocar junts (all’unisono).
Això succeeix quan prèviament hi ha hagut algun passatge per a solista, o la part ha estat dividida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina