Resultats de la cerca
Es mostren 1900 resultats
El que cal saber de la malaltia tromboembòlica
Patologia humana
Es anomenat malaltia tromboembòlica un trastorn comú a diverses afeccions que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular, que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, de manera que s’interromp l’aportació adequada de sang a la zona que aquell vas irriga normalment L’embòlia pulmonar, o l’impacte d’un èmbol en una artèria pulmonar, és una complicació freqüent de la tromboflebitis, o formació de trombes a les venes, especialment dels membres inferiors L’embòlia cerebral, o d’una…
Rosàcia. Rinofima
Patologia humana
La rosàcia és un trastorn de causa desconeguda, caracteritzat per l’aparició d’àrees de pell envermellides, amb els vasos sanguinis dilatats, sobre les quals es formen pàpules i pústules Es localitza típicament a la cara, sobretot en la zona central, tot i que es pot estendre a d’altres àrees Aquest trastorn se sol presentar entre 30 anys i 50 Actualment, hom no en coneix l’origen, però s’han proposat diverses teories que l’atribuïen a una alteració congènita, el consum excessiu de cafè o alcohol, o trastorns gastrointestinals Cap d’aquestes hipòtesis no ha estat confirmada Això no obstant,…
El que cal saber dels tumors malignes de fetge
Patologia humana
És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de fetge solen aparèixer en persones cirròtiques, de més…
L’Espagne telle qu’il est
Historiografia catalana
Obra de Valentí Almirall i Llozer que recull, en format de llibre, un seguit d’articles publicats en la Revue du Monde Latin.
Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic— accentua la…
manxeta
Periodisme
Dibuix o rètol que apareix a la primera plana al costat del logotip del periòdic, i que també pot aparèixer a les pàgines interiors, especialment lligat a una secció concreta de la publicació.
El Bovalar: basílica paleocristiana i poblat hispano-visigòtic
Reconstrucció del baldaquí que cobria el baptisteri de la basílica del Bovalar, Seròs, segle VI MAIEI / RM Un dels conjunts arqueològics més interessants com a document històric de la baixa romanitat cristiana fins al final de la monarquia visigòtica, al principi del segle VIII, és el poblat del Bovalar a Seròs Segrià, situat al marge esquerre del riu Segre abans de la seva entrada al Cinca Malgrat les seves reduïdes dimensions, el conjunt arquitectònic i les troballes fetes durant les excavacions proporcionen informació històrica de primer ordre per a entendre les comunitats que el van crear…
Sant Joan de la Muntanya (Pontons)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antiga parroquial de Sant Joan, enfilada al turó coronat per les restes del castell de Pontons ECSA - J Todó Aquesta església és situada, o millor dit suspesa, arran de l’aresta dels cingles de les Roques de Sant Joan A 18 km de Vilafranca per la carretera de Torrelles de Foix, abans d’arribar a Pontons, en el quilòmetre 8,1 surt una pista forestal, a mà esquerra, que a 1 km troba el mas Fonoll, d’on surt un corriol molt costerut que en 15 minuts aproximadament s’enfila al cim JCR-LICS Mapa 35-16419 Situació 31TCF768853 Història L’església s’esmenta per primera…
manuscrit Llabrés
Literatura catalana
Nom amb què es coneix el ms. 1.139 de la BC en honor del seu descobridor, Gabriel Llabrés, i que conté quaranta-nou peces dramàtiques del segle XVI copiades entre el 1597 i el 1599 per Miquel Pasqual, de Búger (Mallorca).
Es tracta del conjunt més important d’obres de teatre català antic que ens ha arribat, tot i que alguns dels textos apareixen copiats fragmentàriament i d’altres es ressenten d’una transcripció poc acurada Totes les obres són de tema religiós, llevat de la profana Doctor y bacheller , i majoritàriament compostes en llengua catalana n’hi ha quaranta-quatre en català i cinc en castellà Els noms dels autors només consten en tres ocasions segons el manuscrit, fra Antoni Cardils compongué la Consueta de la representació de la temptació que fonc feta a nostro Senyor Jesucrist , Bartolomé Aparicio…
Lo desengany
Literatura catalana
Peça dramàtica de Francesc Fontanella, datable dins dels anys de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final, gràcies a l…
El present vulnerable. Diaris I (1973-1978)
Literatura catalana
Primera incursió de Feliu Formosa en el terreny del dietarisme.
Desenvolupament enciclopèdic El 1976 la llibreria Els Dies de Sabadell va publicar una plaquette de vint-i-quatre pàgines, Diari 1973 , prologada per Joan Oliver, que contenia els primers fragments coneguts del dietari de Formosa Al cap de tres anys, el 1979,el dietari sencer es va publicar a Editorial Laia Va guanyar el premi Crítica Serra d’Or 1980 al millor llibre de memòries El 1997 Edicions de la Magrana va publicar una edició revisada que conté el text definitiu de l’obra El present vulnerable de Feliu Formosa forma part de la gran tradició de dietarística moderna en català…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina