Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Penya Motorista 10 × hora
Motociclisme
Entitat motociclista de Barcelona.
Fou fundada el 1947 per un grup de socis d’una agrupació ciclista Els primers anys es dedicà a la promoció de les competicions de motor a Catalunya El primer president fou Gabriel Cos, i Francisco Folch ocupà la presidència coincidint amb l’època de màxima esplendor 1967-79 Les dues proves més emblemàtiques que organitzà foren el Gran Premi d’Espanya de Motocròs des del 1964 i el Ralli Costa Brava des del 1953, que compartí curses de cotxes i motos fins l’any 1977 i fou internacional a partir del 1969 El 1972 formà part del Campionat d’Europa i esdevingué, del 1980 al 1984, una de les proves…
República Dominicana 2009
Estat
En l'àmbit polític, un dels temes candents de l'any va ser el debat de la reforma constitucional que havia presentat el president Fernández al final del 2008 i que afecta els tres poders de l'Estat En el cas de l'executiu, planteja la possibilitat que un president que hagi exhaurit dos mandats consecutius es pugui tornar a presentar però de forma no immediata Respecte al legislatiu, la proposta inclou l'ampliació dels membres en les dues cambres i també la sincronització del calendari electoral amb les presidencials En ambdós casos, la resposta dels diferents grups polítics va…
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder corregir els…
Nou llenguatge, nou ritual
Les confrontacions bèlliques són alhora causa i conseqüència de processos de radicalització social I alhora ajuden a remarcar encara més aquest factor De la mateixa manera, els canvis polítics que sorgeixen com a resultat d’un conflicte bèllic accentuen el seu caràcter radical i totalitari, i fan un ús profús dels seus símbols Si, a més, aquesta lluita bellicosa és una guerra civil, els dos bàndols cerquen d’accentuar uns signes d’identitat definitoris i diferenciadors, que a més serveixin com a elements propagandístics entre la seva població Vegeu en aquest sentit la utilització d’himnes i…
Pasqua
Cristianisme
Festa cristiana, corresponent a la Pasqua jueva, en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge de Pasqua ja al segle II.
És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…
Lluís Puig i Gordi

Lluís Puig i Gordi
Política
Polític i gestor cultural.
Cursà estudis musicals, de dansa, de producció audiovisual i d’humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya Dedicat a l’estudi, la promoció i la pràctica de la cultura tradicional, ha estat sardanista Minyons d’en Serrat, Asert, dansaire i director de diversos esbarts Terrassa, Catalunya Dansa, Igualadí, Ciutat Comtal i Rubí Músic del grup de folk Ministrils del Raval, i fundador i gestor de diverses entitats culturals terrassenques El 2005 fou impulsor del projecte Casa de la Música de Terrassa juntament amb les de Salt, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat i Manresa, que dirigí, i ha format…
desarmament
Militar
Reducció progressiva dels arsenals, eventualment fins a la seva desaparició, subsegüent a la finalització d’un conflicte armat, especialment en aquell en què almenys una de les parts no pertany a les forces regulars d’un estat.
Forma part de la mena de processos coneguts amb el nom de Desarmament, Desmobilització i Reinserció DDR Molts dels conflictes on es desenvolupa aquest tipus de desarmament generalment parteixen d’una oposició violenta al govern mitjançant guerrilles, milícies, etc, que hostilitzen la policia i l’exèrcit o perpetren atemptats indiscriminats o selectius En aquests contexts, el desarmament té lloc unilateralment, és a dir, tan sols es desarma la part opositora, mentre que, en canvi, l’estat ha de mantenir els compromisos pactats en els acords de pau previs Una de les dificultats més grans d’…
Joaquim Verdaguer i Bollich
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fill del també impressor Vicenç Verdaguer i Vila Barcelona 1752 — Perfeccionà el seu ofici a París S'establí a Barcelona el 1828 i installà la primera premsa de ferro Stanhope Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària La seva germana Francesca Verdaguer i Bollich Barcelona 1790 — treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici Durant la guerra del Francès organitzà una premsa volant anà després a Mallorca i el…
troper
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté els textos dels trops que s’interpretaven dins el propi o l’ordinari de la missa en les festivitats més assenyalades.
Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor Els tropers acostumen a seguir l’ordre del calendari litúrgic La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris També és habitual trobar-los com a apèndix de…
Joan Maria Tintoré Turull
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou campió de Catalunya de tennis de tercera categoria 1950 i universitari 1951 El 1949 entrà a la directiva del Reial Club Tennis de Barcelona-1899 RCTB, que presidí 1993-2008, i el 2009 en fou nomenat president honorari Fou directiu de la Reial Federació Espanyola de Tennis RFET en dues etapes 1974-85, 1994-2005 i formà part del comitè executiu 1981-90 de la Federació Internacional de Tennis ITF abans d’entrar en el comitè mundial el 1990 Des del 1985 presideix l’Internacional Tennis Club d’Espanya i, des del 1996, l’Associació de Clubs de Tennis Centenaris ACTC, amb seu a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina