Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
Castell de Duocastella (Sora)
Els topònims Sora i Duocastella es documenten a partir del 960, quan es consagrà l’església de Sant Pere, situada a la vall de Sora, mentre que entre les viles i vilars adscrits a la parròquia figurava la vila de Duacastella Com a castell no figura fins al 1023, quan la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, diversos castells, entre els quals figurava el de Duocastella Foren vassalls comtals de l’esmentat castell els Duocastella, que es documenten a partir de 1109, mentre que els castlans eren els de la família Joanet i després els Sant Agustí per…
Castell de Foix (Torrelles de Foix)
Art romànic
En un instrument del 1067 que fixa els límíts del castell de Pontons ja s’anomena el castell de Foix Tanmateix, els senyors del castell són desconeguts fins al segle XII El 1161, en la venda d’una torre i unes propietats situades a Valldossera, hi ha la firma de Bernat Marcús, conegut burgès barceloní, el qual probablement era el propietari del castell El 1172, en testar, Guillem de Bell-lloc s’expressa senyor del castell de Foix, Font-rubí i Subirats En realitat el que tenia aquest personatge era la castlania del lloc El 1198 el senyor de Foix era Guillem de la Granada, el qual concedí…
Torre Reial de Bellesguard (Barcelona)
Art romànic
Fou edificada a Sant Gervasi de Cassoles sobre l’antiga torre anomenada de Vallblanc, construïda al segle XII El 1408 el rei Martí adquirí l’esmentada torre a Margarida, vídua de Pere Safont, com a usufructuàría, i a la seva filla Eufrasina, hereva i propietària, pel preu de 50 000 sous Un cop comprada, el rei li donà el nom de Bellesguard i hi celebrà el seu casament amb Margarida de Prades, la qual heretà del seu marit la torre l’any 1410, poc abans que morís Tanmateix aquesta empenyorà la propietat a la seva cunyada Violant de Bar El 1418 el batlle general Pere Becet demanà al…
Philipp Melanchthon

Philipp Melanchthon
© Fototeca.cat
Filosofia
Nom hel·lenitzat amb què és conegut Philipp Schwarzert, humanista i reformador.
Format a Pforzheim 1508-10 i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb J Burckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la…
Ignasi Plana i Fontana
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral i poeta.
Vida i obra Notari, era fill de Joan B Plana, a qui succeí el 1774 el 1811 fou privat d’exercir per les autoritats franceses Organitzà les festes barcelonines pel naixement dels infants bessons Carles i Felip 1783, fills del futur rei Carles IV, que originaren un gran nombre de composicions poètiques i sermons, i fou també un dels comissionats que compongueren els versos dedicats al futur Ferran VII amb motiu del seu casament a Barcelona Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases particulars com la del Baró de Maldà Escriví La más heroica barcelonesa, santa Eulalia ,…
,
Jaufré
Literatura
Novel·la cavalleresca en vers (apariats, de vuit síl·labes), escrita en provençal i pervinguda anònima.
Narra les aventures i els amors del jove Jaufré, principalment les seves lluites contra el feroç Taulat de Rogimon, i acaba amb el casament de l’heroi amb Brunissén L’acció, que comença al castell de Cardueil, és emmarcada en l’ambient bretó de la cort del rei Artús i es caracteritza pels seus reeixits episodis de tipus meravellós, l’alta qualitat lírica dels moments sentimentals i una perspectiva humorística i de paròdia de les creacions artúriques de Chrétien de Troyes, singularment el Perceval El mateix rei Artús protagonitza, al principi i al final de l’obra, resoltes amb enginy i humor…
,
virilocalitat
Antropologia
Pauta etnogràfica de residència segons la qual la parella matrimonial, un cop realitzada la cerimònia del casament, es trasllada a viure amb el grup de parentiu del marit.
Matfred I de Narbona
Història
Vescomte de Narbona (936/62-969), pel seu casament amb la vescomtessa Adelaida, filla gran del vescomte Odó I i de Riquilda de Barcelona, filla única del comte Guifré II.
El succeí llur fill Ramon I
Cabrera

Els Cabrera
©
Llinatge vescomtal del Principat de Catalunya que prové originàriament del castell de Cabrera, al Cabrerès (Osona).
El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera 1017 Pel matrimoni del seu fill i hereu Guerau I mort vers el 1050 amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, aquest vescomtat es vinculà al llinatge dels Cabrera Ambdós consorts fundaren el monestir de Sant Salvador de Breda 1038 En cessar en la jurisdicció vescomtal de Girona, però no en el títol, ja hereditari, aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu Els seus dominis augmentaren pel casament del seu fill Ponç de Cabrera amb Letgarda, pubilla del senyor d’Àger…
La dida
Literatura catalana
Drama costumista de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea el 28 d’octubre de 1872.
És una de les seves obres més representatives i més ben acollides Com en altres drames de l’autor, hi ha interès a estigmatitzar el fals orgull i l’arribisme social, als quals oposa les virtuts populars encarnades per la protagonista La història mostra com una noia és salvada d’un casament que no desitja gràcies a la intervenció de la dida, que exerceix de veritable mare enfront de la madrastra, que la vol casar amb un germà seu pel propi interès Un cop descoberta la intriga, la pubilla es casa amb qui veritablement estima i el patrimoni familiar queda preservat Soler aconsegueix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina