Resultats de la cerca

La formació de l’exèrcit de lleva, format per una cinquena quinta part escollida a sort entre els homes útils que havien de servir el rei durant vuit anys, no constituïa una qüestió gens adequada a les necessitats d’una societat com era la catalana en aquell moment, que l’endemà de 1714 s’havia llançat a la carrera de la industrialització i del creixement econòmic Una mitja sortida que es trobà a aquesta situació fou la creació, el mes de maig del 1762, d’un cos d’exèrcit professional que es va anomenar Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, amb seu a Barcelona Finançada,…

Situació Dependència subterrània de l’antiga fortalesa templera, coberta amb volta de canó, situada al costat de llevant, tocant la façana principal ECSA-X Goñi El castell de Corbins s’alça al cim del turó que domina la població del mateix nom, la qual s’emplaça sobre la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, gairebé a la seva confluència amb el Segre Mapa 32-14 359 Situació 31TCG084184 L’accés a Corbins des de Lleida, de la qual dista uns 10 km, es fa per la carretera local LV-9224 cap a Torrelameu, Menàrguens i Balaguer JFS-MLIR Història La primera referència documental que tenim del castell…

En aquesta activitat intervenen criteris normatius —idees prèvies sobre què ha d’ésser la literatura— i una tasca d’erudició que proporciona les dades materials bàsiques Però el que defineix la crítica és l’anàlisi dels elements que componen l’obra Aquesta anàlisi té aspectes de caràcter científic —estudi de les circumstàncies biogràfiques, històriques, socials, etc, que han fet que l’obra fos escrita d’una manera determinada— i és una aportació decisiva del segle XIX, on la crítica abandonà l’apriorisme que constituïa anteriorment la seva base hi és ineludible, però, un cert grau de…

L’antic castell de Ciutat, modernament conservat en una fortalesa del tipus Vauban, corona un turó entre la població de Castellciutat i la Seu d’Urgell, que domina la Valira Tot i la importància estratègica de l’indret, no hi ha referències documentals explícites del castell abans del segle XII, encara que pot tractar-se del puio Urgelli que apareix en documentació del segle anterior Els comtes, abans de fixar la seva residència més a prop de la frontera, hi tenien la residència fixa, el palacio Civitatis que apareix en un document del 1099 Amb la installació definitiva dels comtes fora de…

Situació Vista aèria de la muntanya d’Escornalbou, amb el monestir canonical de Sant Miquel i l’indret de l’antic castell, situat al punt més alt del turó, al petit planell on es bastí la capella de Santa Bàrbara ECSA - JTodó És molt possible que el castell primitiu d’Escornalbou fos situat al cim de la muntanya on es construí el convent de Sant Miquel, al lloc on després es bastí la capella de Santa Bàrbara Des del cim del turó hi ha una bona panoràmica sobre el monestir, a primer terme, i sobre bona part del Camp de Tarragona Al costat de l’església canonical de Sant Miquel hom pot observar…

Situació Vista aèria del castell, amb la notable torre de planta rectangular que presideix el conjunt ECSA - Camara JP Joffre Castell format per una torre, unes construccions annexes i un gran recinte, situat al costat d’una explotació vinícola moderna, al cim d’un petit turó, a tocar de la riera de Novèla És al N del castell d’Aguilar i a l’W del Puig del Ginebre, límit del Rosselló Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 54′ 30″ N - Long 2° 45′ 45″ E Per a anar-hi des de Tuissan, s’ha d’agafar la carretera D-611 en direcció a Vilanova de Corbièras A uns 2 km, surt a mà dreta un camí asfaltat que…

Situació Angle sud-oest del recinte interior de la fortalesa ECSA - A Roura Vista aèria d’aquest notable castell, que fou possessió durant un temps de la important nissaga dels Termes, on s’evidencien clarament els seus dos recintes concèntrics ECSA - Camara JP Joffre Les imposants ruïnes del castell d’Aguilar s’aixequen sobre un cim de 296 m d’altitud, situat a l’E del poble de Tuissan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 31″ N - Long 2° 44′ 53″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal seguir la carretera D-611, que després d’haver fet un recorregut d’uns 3 quilòmetres, mena al peu del castell Des…

Record de l’Exposició Internacional de Barcelona, 1929 Coll part / GS La voluntat de fer una nova exposició nasqué gairebé immediatament després de clausurar la del 1888 Tot i les polèmiques que aquesta exposició aixecà i del dèficit que va deixar a la ciutat, foren molts els que van comprendre que un esdeveniment d’aquesta mena constituïa un revulsiu revitalitzador que podria ser explotat de nou No és estrany, doncs, que just després que la Lliga Regionalista hagué collocat els primers representants a l’ajuntament de Barcelona, l’any 1901, i ja consolidades les seves posicions,…

Representació teatral amb escenografia de Salvador Dalí, sd ITB / RM El panorama del teatre català a l’inici de segle mostrava les limitacions i els entrebancs amb què toparen els esforços d’una part de la intellectualitat del moment, que maldava per crear i consolidar un teatre català modern Aquests sectors buscaven que el teatre pogués superar i arraconar ja definitivament la tradició vuitcentista de sainets i de drames romàntics que, en català o en castellà, constituïa el gruix de l’oferta i del consum teatral de l’època De fet, fins el 1917, la separació entre el públic i el…

Al final del segle XIX els reformadors començaren a qüestionar l’escola tradicional, entre altres coses, la problemàtica plantejada pel programa i l’examen, i també pel llibre de text és possible que la reforma de l’ensenyament que s’estava discutint al Parlament espanyol, i que va quedar en lletra morta, tingués quelcom a veure amb aquest interès Quant al programa, totalment inadmissible en l’ensenyament primari, les seves crítiques anaven principalment encaminades a la concepció generalitzada de dirigir l’educació a l’alumne mitjà, un tipus que, al seu entendre, no existia en el món real…