Resultats de la cerca
Es mostren 2941 resultats
parc natural de l’Alt Pirineu
Espai natural
Parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l’1 d’agost de 2003 a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.
És el més extens de Catalunya La seva superfície suma 69 850 ha, 61 540 de les quals corresponen al Pallars Sobirà el 55,2% de la superfície de la comarca i 8 310 ha, a l’Alt Urgell el 5,7% del total de la comarca La creació d’aquest parc respongué a la voluntat de protegir els valors geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals inclosos en el seu àmbit i establir un règim d’ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d’aquest territori Entre els valors naturals del parc destaquen zones d’interès geològic, com ara l’estany de Certascan, que és l’…
capacitat de bescanvi
Geologia
Quantitat de substància que un pes determinat d’un sòl pot retenir a causa de la seva capacitat d’adsorció.
Hom l’expressa normalment en milliequivalents per 100 g Com que les substàncies adsorbides són normalment iòniques, hom distingeix la capacitat de bescanvi catiònic i la capacitat de bescanvi aniònic L’humus és el principal responsable de la retenció de cations de 200 a 600 milliequivalents per 100 g Les argiles tenen també una capacitat elevada, variable segons els tipus vermiculites 150, montmorillonites 80-100, caolinites 5-15 per 100 g Les màximes capacitats de bescanvi corresponen als sòls torbosos i als argilosos Els cations calci, magnesi, potassi i sodi són els més…
beduí | beduïna
Home beduí en un mercat de les muntanyes de Ta'izz, Iemen
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu de les tribus nòmades o seminòmades, d’origen àrab, que habiten les estepes i els deserts de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica septentrional.
Als països de llengua àrab, el nom de badwī o badawī designa l’habitant del desert, en contraposició al ciutadà Els beduïns posseeixen unes formes de vida i algunes característiques ètniques comunes, però no constitueixen una ètnia particular, i hi ha grans diferències entre ells, segons els països Menyspreen tradicionalment el treball manual, viuen del comerç i la ramaderia i s’allotgen en tendes Llur organització social es basa en la divisió en tribus cabila, subdividides en famílies ' aila i governades per un xeic šayh , càrrec que, en principi, no és hereditari El règim de propietat de…
xerografia
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió, sense contacte entre la matriu i el paper, basat en la fotoconducció de determinades matèries aïllants i en l’atracció elèctrica entre dos cossos carregats d’electricitat estàtica de signe contrari, que permet de reproduir en sec documents i texts impresos.
En una placa de matèria fotoconductora carregada positivament i exposada a la llum en la càmera fotogràfica és formada una imatge elèctrica de manera que, en les parts on la imatge és blanca, la llum fa desaparèixer la càrrega, mentre que en les parts negres o grises la càrrega subsisteix totalment o parcialment, segons el matís La imatge latent obtinguda és empolsada amb un finíssim pigment a base de resines sintètiques i carregat negativament el pigment resta adherit a les parts electritzades de la placa, que corresponen als negres i els grisos de la imatge òptica En aplicar amb pressió un…
coberta
Disseny i arts gràfiques
Full de paper o cartolina, o làmina de cuir, tela o altres materials, amb què hom cobreix el llom i els dos costats d’un llibre.
Els antecedents immediats de les cobertes actuals són les cobertes dels còdexs antics i medievals, les quals eren de tres menes les de simple pergamí o cuir, les de fusta recoberta de cuir, a vegades amb cantells, reforços metàllics i tanques, i les luxoses de fusta coberta de metalls fins, treballats, amb incrustacions de pedres precioses, perles, gemmes o vori tallat, reservades a llibres litúrgics, com és ara l’evangeliari de la reina Teodolinda La segona classe, amb cantells i reforços metàllics varis, és de bon tros la més nombrosa Les tanques duien sovint cadenes, que lligaven el còdex…
subcultura
Etnologia
Sociologia
Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures, difícilment es comporta…
art birmà
Art
Art desenvolupat pel poble birmà.
Fou molt influït des de l’inici per l’art indi, especialment el pala bengalí Als ss IX-XIII corresponen els temples més importants del país, sobretot els edificats a partir del regnat d’Amiruddha 1044-77 En sobresurten les construccions de Pagan, especialment el temple d’Ananda 1082-90, edificat en temps del rei Kyanzittha 1084-1112 La refinada arquitectura, de fusta, de Mandalay s XIX palesa la supervivència de les antigues tradicions arquitectòniques a l’època moderna Els stupa i les pagodes birmanes eren construïts amb maons cuits i ornats amb revestiments de terra cuita o de…
Sant Pere de Vilanova (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del Castell d’Oló i en la parròquia de Santa Maria d’Oló, prop de l’actual església de Sant Jaume de Vilanova, on, no massa lluny, romanen unes ruïnes que hom creu que corresponen a les de l’antic mas Vilanova i de l’església de Sant Pere Es tracta d’una edificació molt petita, formada per una nau capçada a llevant per un absis semicircular La primera notícia d’aquesta església apareix en un testament datat el 1060 L’església de Sant Pere de Vilanova es documenta ben separada de la de Sant Jaume el 1206, en el testament de Pere d’Oló que fa deixes a…
determinant
Matemàtiques
Donada una matriu quadrada d’ordre
n, A=(a i j
)
, suma dels n
! termes
.
Aquestes termes corresponen a les diferents maneres de fer el producte de n elements de A de manera que n'hi hagui un, i només un, de cada fila i de cada columna Els n termes s’obtenen en fer totes les permutacions dels n subíndexs de columna 1,n mantenint fixos els índexs de fila el nombre r del terme és la signatura de la permutació k 1 k n El determinant de A acostuma a ésser representat tancant la matriu amb dues barres verticals El nombre n és l' ordre del determinant Un determinant pot ésser representat en termes dels elements i cofactors cofactor de qualsevol fila o…
VLAN
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica que comparteix una mateixa xarxa física, típicament Ethernet, la tecnologia més emprada en entorns LAN.
Les VLAN permeten la separació del tràfic per eficiència i seguretat, reutilitzant els mateixos elements de commutació A nivell funcional, es configuren als commutadors i operen a nivell d’enllaç en el model OSI L’assignació de dispositius a VLAN es fa per assignació de ports als commutadors, segons l’adreça MAC o en funció dels protocols emprats, entre d’altres Cada VLAN se sol identificar amb un número, té un domini de difusió broadcast diferent i se sol correspondre a una subxarxa a nivell IP El trànsit d’una VLAN no és visible des d’una altra VLAN Per interconnectar dispositius a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina