Resultats de la cerca

Els factors genètics associats a la insularitat Els grups humans no solen ser sedentaris més que en intervals curts de temps la migració i la fusió incessants entre grups de regions diferents han estat una de les característiques més sorprenents però més constants de la seva història Les illes, en particular, han tingut molts atractius per als humans En la mesura que els han resultat accessibles les han anat ocupant i han anat passant de l’una a l’altra, en navegacions cada cop més prolongades i agosarades, deixant població estable en les que han anat resultant habitables, cada una amb el seu…

El procés de formació de coves i avencs La formació de coves s’ha de situar en el context, més general, dels processos erosius que s’encarreguen de desfer lentament la superfície de l’escorça terrestre La majoria de les grans cavitats són el resultat dels processos de dissolució que tenen lloc al si d’algunes roques El conjunt de morfologies i de processos físico-químics responsables de l’erosió, molt específica i fins i tot original, que es manifesta en tota mena de roques solubles, s’engloba dins l’estudi dels fenòmens i els materials càrstics La carstificació Tall esquemàtic d’un sistema…

El territori, pla al sector oriental, dins la plana alluvial del Túria, s’alça vers l’W en una sèrie de turons que formen la transició de l’Horta i el Camp de Túria, coberts en part per pinedes i per matollar El secà 900 ha ocupa les parts menys planes i es troba en regressió els darrers anys a causa de les construccions industrials i residencials els principals conreus són els garrofers 777 ha, la vinya i les oliveres El regadiu, que ocupava unes 750 ha el 1985, es localitza als sectors més baixos l’aigua prové, en part, del Túria a través de les séquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i en…

Situació Un dels panys de mur del casal encara subsistents E Carreras Ruïnes d’un antic edifici —un “casal” segons la denominació popular de la contrada—, segurament un mas Es troben en un replà de la carena de la Muntanya de les Cavorques, damunt el costat dret del fondal del córrec on hi ha les coves que han donat nom al paratge, possible conjunt eremític alt-medieval L’edifici difícilment pot tenir cap relació directa amb les coves esmentades, ja que es troba força separat d’elles, a uns 700 m vers tramuntana, i amb una gran diferència de nivell, ja que el “casal” és a uns 160 m d’altitud…

Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…

El regadiu 1 632 ha ocupa la major part del terme 81%, i aprofita l’aigua de diverses fonts i pous, a més de la séquia reial del Xúquer produeix cítrics, fruiters i tot tipus d’hortalisses El secà es redueix al conreu del garrofer Les terres de conreu, molt repartides, són conreades en un 80% pels propietaris i la resta per arrendataris Hi ha granges avícoles El sector primari ocupa encara un 24% de la població activa Té indústries alimentàries, de material de construcció, de mobles i la tradicional indústria del vímet coves i cadires El sector secundari arriba al 29% dels actius…

Les cases tenen teulades amb doble vessant, balconades de fusta a la façana i eixides amb arcs als darreres Són agrupades entorn de l’església parroquial de Sant Climent Aquesta església, reconstruïda en època moderna conserva encara un dels murs romànics, té un campanar de torre sobre un angle de la façana aquesta té un portal adovellat i un ull de bou a sobre S'hi conserva una còpia moderna d’una imatge romànica i un fragment d’un retaule gòtic dedicat a sant Climent Al poble hi ha la capella del Roser, barroca, i no gaire lluny, restes de l’antic castell de Fórnols Hom celebra la festa…

És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la…

La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o rogenques és de…

S’inicià al Club Excursionista de Gràcia El 1969 creà el Grup de Recerques i Exploracions Subterrànies GRES del Centre Excursionista Sant Martí, que presidí Posteriorment, es feu soci del grup d’espeleologia de la Secció d’Investigació i Recuperació Espeleològica SIRE de la Unió Excursionista de Collblanc 1971-77 i del Grup d’Espeleologia de l’Hospitalet de Llobregat 1977 El 1977 ingressà com a secretari general del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i, el 1995, ocupà el mateix càrrec a la Federació Catalana d’Espeleologia FCE, que presideix des del 1999 Ha davallat diferents coves…