Resultats de la cerca
Es mostren 907 resultats
modista
Indumentària
Persona que té per ofici fer vestits i capells per a senyores.
Fins al final del segle XVIII el sastre era l’única persona que s’encarregava de la confecció de les peces Fins aleshores no es permetia que les dones exercissin en l’àmbit de la modisteria i s’apellava a raons morals a l’hora de prendre les mides o fer emproves i es considerava que no estava ben vist que als homes els vestís el sexe oposat Organitzats en gremi, els sastres controlaven i dirigien la producció de vestits Durant aquesta època encara no es pot documentar el mot sastressa , fet que condueix a pensar que probablement les dones no exerciren com a tals Les cosidores, en no tenir els…
complexometria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi quantitativa d’ions metàl·lics per valoració amb una solució patró d’una complexona
, especialment de la sal disòdica de l’àcid etilendiaminotetraacètic (EDTA), basat en la formació de complexos estables dels ions metàl·lics amb l’agent valorant, la qual formació dóna lloc en el punt d’equivalència a una variació brusca de la concentració d’aquells ions, que pot servir de base per a la detecció del punt esmentat.
El comportament de l’EDTA i de les complexones, en general és àmpliament selectiu per tal de poder determinar específicament cada metall cal procedir a la regulació del pH de la solució i a la introducció d’agents complexants auxiliars Així, els ions metàllics tetravalents i trivalents, que formen els complexos més estables, són valorats en medi fortament àcid, mentre que els divalents ho han d’ésser en medi neutre o bàsic segons l’estabilitat de llurs complexos Els agents complexants auxiliars cianur, trietanolamina, 2,3-dimercaptopropanol, etc són emprats per a formar amb els ions…
encomienda
Història
A l’edat mitjana, concessió als ordes militars que els reis castellans feien de les rendes i la jurisdicció de determinats pobles i castells en canvi de llur defensa contra els musulmans.
A l’època moderna les encomiendas foren molt apreciades, car es tractava d’unes senyories territorials les rendes i la jurisdicció de les quals corresponien a l' encomendero llur valor era calculat, a les acaballes del s XVIII, en uns 12 milions de rals de billó Les encomiendas no foren renovades durant la guerra de la Independència hom dedicava el producte de les vacants a pagar les necessitats de la guerra, i foren abolides amb el règim senyorial Aquesta institució medieval fou la base de les famoses encomiendas de indios aplicades a Amèrica després de la descoberta i que consistien en la…
Sant Martí de Provençals (Barcelona)
Art romànic
L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció Provincialis…
Sant Esteve de Sisquer (Guixers)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sisquer, fou una de les parròquies antigues de la vall de Lord, fins que, no fa gaire, perdé la titularitat a causa de la despoblació del seu terme Des de molt aviat depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies es troben al capbreu de parròquies de la vall de Lord, que relata les parròquies que, en una data entre el 872 i 878, el comte Guifré i el bisbe Galderic constituïren a la vall de Lord, encara que és possible, per no dir segur, que devia existir amb anterioritat En aquest document, consta que la parròquia de Sisquer “…
Castell de Talamanca
Art romànic
Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon…
Sant Miquel de la Força (Ponts)
Art romànic
Situació Escasses restes d’aquesta església, amb part de l’absis i l’inici del mur nord ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són a uns 50 m a llevant de la torre del Cargol, que domina des d’un serrat el curs de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Mapa 33-13328 Situació 31TCG455399 Per a anar-hi cal prendre la pista que porta a la Força i que surt de la carretera de Ponts a Artesa, a uns 3 km de Ponts En arribar al cim del serrat, a les envistes de la torre, cal travessar els camps abans d’arribar a la torre es veuen les ruïnes de l’església JAA Història No es tenen…
Sant Salvador de Marcovau (Foradada)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquest temple, ampliat amb dues capelles laterals de construcció tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Marcovau és a la part alta del poble, situat sobre un turó que domina la carretera d’Artesa de Segre a Ponts Mapa 33-13328 Situació 31TCG370373 S’arriba a Marcovau per una pista que surt al costat de la fita del km 45 de l’esmentada carretera JAA Història Malgrat que no sabem amb certesa quan fou conquerit als àrabs, deduïm que no ho fou abans del 1054, car en aquell any, segons l’acta de dotació de Sant Miquel de Montmagastre, era recent la conquesta de…
Sant Pèire i Sant Pau de Fenolhet
A l’extrem de llevant del nucli antic de la vila de Sant Pau de Fenolhet, prop de “lo Capítol”, s’alça l’església parroquial de Sant Pèire i Sant Pau D’aquest temple, malauradament, ens n’han pervingut escasses notícies documentals Com sol ésser freqüent en les poblacions originades a redós d’un monestir benedictí, com és el cas de Sant Pau de Fenolhet, l’església parroquial era un edifici diferent de l’església abacial, la pròpia del monestir i per a l’ús exclusiu dels monjos En aquest sentit, cal pensar, doncs, que des d’antic coexistiren dins la vila dues esglésies, l’abacial I la…
Sant Pere de Torre d’Obato (Graus)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis romànic totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és a la caseria de Torre d’Obato, que es localitza al sector nord de l’antic terme de Graus, a la ribera dreta de l’Éssera, entre els barrancs de la Quadra i de Risal Mapa 31-11250 Situació 31TBG808794 A Torre d’Obato s’hi arriba per la carretera C-139 que mena a Panillo, agafant el primer branc que surt a mà dreta JBP-JAA Història Ara per ara, no es disposa de cap notícia que pugui illustrar algun aspecte concret de la història de l’església de Sant Pere ni del poble…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina