Resultats de la cerca
Es mostren 2373 resultats
Llavi leporí
Patologia humana
El llavi leporí o fenedura làbio-palatina és una malformació congènita, present ja des del naixement, que es caracteritza per l’existència d’una separació o fenedura al llavi superior i el paladar, en la regió central d’aquestes estructures, a causa de la qual la cavitat bucal queda directament en contacte amb les fosses nasals Juntament amb aquesta malformació, igualment, se’n solen trobar d’altres de menors, com una asimetria en la grandària de les fosses nasals, la presència d’una cicatriu a la vora interna del llavi superior o l’anomenat paladar ogival , en què la part superior del…
Calixa Lavallée
Música
Compositor i pianista canadenc.
Nasqué en una família de músics El seu pare, fabricant d’instruments, li donà les primeres lliçons de música Dels seus tres germans, Charles era director, Joseph trombonista i Cordelia cantant El 1855 Calixa es traslladà a Mont-real per estudiar piano i el 1857 viatjà als EUA, on començà a treballar com a músic en un teatre ambulant Durant la guerra civil nord-americana fou músic de banda en un regiment unionista Entre el 1873 i el 1875 estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel Tornà al Quebec el 1863 i treballà com a pianista acompanyant i director de cor Esdevingué una figura…
Germaine Tailleferre
Música
Compositora francesa.
Estudià al Conservatori de París i privadament amb Ch Koechlin i M Ravel Fou membre del Grup dels Sis, amb els quals compartia el rebuig pel Romanticisme i l’entusiasme per la música d’E Satie Collaborà amb el literat P Claudel, per al qual escriví la música per a l’oda dramàtica dedicada al científic Marcelin Berthelot, Sous les remparts d’Athènes 1927, i també amb P Valéry, autor del text de la cantata de Tailleferre titulada Narcisse 1929 El 1942 abandonà França i es traslladà amb la seva filla als Estats Units, on romangué fins el 1946 Aquest mateix any tornà al seu país i s’establí prop…
Peter Erasmus Lange-Müller
Música
Compositor danès.
Inicià els seus estudis de piano de molt jove amb G Matthison-Hansen Posteriorment, ingressà a la universitat i continuà els estudis de piano amb E Neupert Bàsicament, però, la seva formació com a compositor fou autodidàctica No pogué desenvolupar una carrera important com a músic per problemes de salut, i només participà en la fundació i direcció de l’orquestra del Koncertforening Sobresortí en la composició de lieder , que destaquen per l’acurada tria dels textos -molts dels quals són de T Lange- i l’estret i sincer vincle entre poesia i música S’interessà també per la música coral El seu…
Karl Franz Friedrich Chrysander
Música
Musicòleg alemany.
Després de dedicar-se a la pedagogia s’orientà vers la musicologia, disciplina en la qual es doctorà per la Universitat de Rostock Mecklenburg el 1855 amb treballs versats en folklore i en l’oratori Escriví sobre diversos períodes de la història de la música, des del Barroc fins al començament del segle XIX Una de les seves aportacions més importants fou l’especial atenció que dedicà a GF Händel, de qui escriví una biografia que quedà incompleta, i de qui impulsà l’edició de les obres completes sota els auspicis de la Societat Händel, feina que l’ocupà entre el 1858 i el 1894 Després de la…
Maria Planas Monge

Maria Planas Monge
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugadora i entrenadora de basquetbol.
Jugà a la Penya Esportiva Montserrat PEM, tant en competicions d’Educación y Descanso com de la federació catalana, i a l’INSO Com a entrenadora, dirigí l’equip femení del PEM a l’inici de la dècada de 1970, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió estatal Les dificultats econòmiques del PEM no li permeteren debutar en la màxima categoria i amb diverses jugadores s’incorporà al Picadero, que dirigí fins el 1981, i assolí una Lliga i una Copa de la Reina Fou durant diversos anys entrenadora de la selecció espanyola i també de la catalana La temporada 1986 retornà a la…
Polinèsia
La part més oriental en què es divideix Oceania.
Formada per milers d’illes i arxipèlags dispersos Hawaii, Line, Midway, Cook, Polinèsia Francesa, Phoenix, Tokelau, Samoa, Tonga, Pitcairn, Niue, illa de Pasqua i Sala y Gómez etnogràficament, però no geogràficament, comprèn també Nova Zelanda Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical, càlid i humit La població aborigen és polinèsia, molt barrejada amb europeus i asiàtics Les illes ofereixen, per a l’establiment humà, les dificultats dels petits grups per a subsistir sols l’aïllament deriva de la distància entre les illes, que es va atenuant pel millorament de les…
Santa Maria de Besalú
Vista de l’església de Santa Maria de Besalú
© Fototeca.cat
Canònica
Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú (Garrotxa) pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú
.
Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan s XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s…
cursa
Esport
Acció de córrer en competició.
Hom pot trobar les més diverses variants de curses, segons les diferents modalitats esportives que es presten a aquest tipus de competició, i cal destacar-ne les curses d'atletisme, d'automobilisme, de cavalls hipisme, de ciclisme, sobre glaç patinatge i d'esquí Com a tipus fonamentals i clarament diferenciats, cal distingir les curses de velocitat pura , i dins d’aquesta modalitat hom pot incloure les curses contra rellotge , i les curses de velocitat i de resistència i regularitat , anomenades també, en alguns esports, curses de fons Segons el marc on tenen lloc, hom parla de curses en…
saqueig de Roma
Història
Assalt i saqueig de la ciutat de Roma dut a terme el 6 de maig de 1527 per l’exèrcit imperial durant la guerra entre l’emperador Carles V i Francesc I de França pel predomini a Itàlia.
Carles III de Borbó, que comandava l’exèrcit imperial, aprofità les dificultats en què es trobaven els membres de la lliga de Cognac Francesc I, el papa, els estats italians El papa Climent VII, tot i la seva capitulació el 1526 a Hug de Montcada, havia persistit a ajudar la lliga, fet que decidí el conestable de Borbó, com a represàlia, a atacar Roma Morí, però, al primer assalt, i aquest fet provocà la venjança dels seus soldats el papa es refugià al castell Sant'Angelo, la seva guàrdia de suïssos fou exterminada i els soldats imperials es lliuraren a un saqueig…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina