Llavi leporí

El llavi leporí o fenedura làbio-palatina és una malformació congènita, present ja des del naixement, que es caracteritza per l’existència d’una separació o fenedura al llavi superior i el paladar, en la regió central d’aquestes estructures, a causa de la qual la cavitat bucal queda directament en contacte amb les fosses nasals. Juntament amb aquesta malformació, igualment, se’n solen trobar d’altres de menors, com una asimetria en la grandària de les fosses nasals, la presència d’una cicatriu a la vora interna del llavi superior o l’anomenat paladar ogival, en què la part superior del paladar adopta una forma més còncava del que hom considera normal.

La causa de la malformació, que afecta aproximadament un o dos de cada 1.000 nounats és una alteració genètica, a causa de la qual durant les primeres setmanes de vida intrauterina no es produeix la fusió entre el sector esquerre i el dret del llavi superior i del paladar. Si bé hom desconeix quin és el mecanisme causal d’aquesta alteració genètica, es considera probable que, si més no en molts casos, es transmeti de manera hereditària, ja que les persones que han nascut amb llavi leporí, o amb les malformacions menors que s’hi associen, tenen més possibilitats que la resta de la població de tenir un fill que en sigui afectat.

Les repercussions orgàniques del trastorn varien segons la gravetat i la localització de les malformacions. Les més freqüents són la impossibilitat de xuclar el pit de la mare, de manera que cal utilitzar tetines especials; predisposició a les infeccions de les fosses nasals i les vies respiratòries; dificultat a mastegar i empassar-se els aliments; alteracions en la dentició i la posició de les peces dentàries, i dificultats més o menys greus per a articular les paraules i emetre els sons adequadament.

Per tal de prevenir aquestes dificultats i complicacions, i també el trauma psicològic que sol ocasionar la mateixa existència de la malformació en la persona que n’és afectada, hom en recomana la correcció de seguida que sigui possible.

Les tècniques correctives depenen de la gravetat i la localització de les malformacions, com també de l’edat del pacient. Així, per exemple, immediatament després de néixer se sol deixar col·locada una pròtesi bucal amb la finalitat de guiar el creixement del paladar i evitar el pas dels aliments fins a les fosses nasals; a sis mesos s’aplica quirúrgicament una brida especial al voltant del llavi superior; a dos anys se sutura l’obertura del paladar, i més endavant es corregeixen les malformacions dentàries, nasals i òssies associades a aquest trastorn.

Els resultats que s’obtenen són variables, també segons la gravetat de la malformació, per bé que en la majoria dels casos tractats adequadament hom aconsegueix de corregir el defecte i que la persona que n’era afectada pugui dur una vida absolutament normal.