Resultats de la cerca

L’església de Sant Iscle, a la part alta de la poblado, és un edifici rectangular del segle XVIII al qual fa costat un baix i massís campanar de torre, que aprofita murs d’una església anterior a l’actual, potser d’època romànica, però en tot cas sense cap característica que mereixi destacar-se Una làpida de la façana de l’església recorda la resistència que el sometent local va fer als francesos els anys 1808-1809, cosa que salvà la població del saqueig El seu terme original anava del Montnegre a la mar i comprenia tot el terme actual de Canet de Mar La primitiva església, existent el 1032,…

Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial illustré des…

Fill de mestres, fou educat primer a Chartres i, més tard, a París En aquesta darrera ciutat assistí al Lycée Louis-le Grand i a l’École Normale a Saint-Cloud on, després de llicenciar-se 1958, exercí la docència Fou lector a la Universitat d’Ais de Provença 1965 i professor d’història moderna d’aquesta universitat, al Centre Méridional d’Histoire Social des Mentalités et des Cultures 1976, i de la de París I Panthéon-Sorbonne 1987 Succedí  A Soboul en la direcció de l’Institut d’Histoire de la Révolution Française 1981-93 De formació marxista, ha treballat temes d’història de…

Vida i obra Inicià les seves recerques amb estudis sobre el món obrer i sindical, com la seva tesi doctoral defensada a la Universitat de Montpeller el 1976 Socialisme et syndicalisme dans l’Hérault de 1905 à 1921 3 vol Després se centrà en l’estudi del Llenguadoc amb monografies com Histoire de Béziers 2000 i Histoire de Sète 1987 Catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Perpinyà, participà de ple en l’activitat historiogràfica de la Catalunya del Nord S’ha convertit en un historiador de referència amb obres com Politique et syndicalisme en Languedoc…

Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques 1945-62 i dirigí la revista Population Formulà una nova ciència, la demografia social El seu estudi Théorie générale de la population 1952-54 ha estat traduït a un gran nombre d’idiomes Altres obres seves són Richesse et population 1944, Bien-être et population 1945, De Malthus à Mao-Tsé-Tung 1958, Malthus et les deux Marx 1963, Le socialisme en liberté 1970, Croissance zéro 1973, Éléments de démographie 1977, Le travail noir et l’économie de…

Nomenat geògraf reial el 1729, es dedicà preferentment a la geografía física i a la cartografia i introduí un sistema de representació de les conques hidrogràfiques El 1732, basant-se en les narracions russes sobre les expedicions a l’estret de Bering, deduí l’existència de les illes Aleutianes i d’Alaska La seva obra — Géographie élémentaire ancienne et moderne 1769-72, Cartes et tables de la géographie physique et naturelle 1757 i Mémoire sur les pays de l’Asie et de l’Amérique no publicada fins el 1775— influí en Alexandre von Humboldt

Investigador del Centre National de la Recherche Scientifique França i professor de l’Institut d’Études Politiques París, és expert en l’islam Entre les seves publicacions destaquen Le Prophète et Pharaon Les mouvements islamistes dans l’Egypte contemporain 1984, Les banlieues de l’Islam Naissance d’une religion en France 1987, Intellectuels et militants de l’Islam contemporain 1990 i La revanche de Dieu Chrétiens, juifs et musulmans à la reconquête du monde 1990 Ha publicat també À l’ouest d’Allah 1995 i Jihad Expansion et déclin de l’…

Antiga església de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll, avui desapareguda Era situada al veïnat d’Escardacs, a llevant de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne les pedres per a la construcció d’un porxo Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de consagració del 2 de juny de 913 El bisbe Nantigís consagrà l’església a petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el document, l’havien fundada El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb Igila i Sunifred, amb terres…

Introducció Els moviments d’emancipació política que acabem d’esmentar foren afavorits pels carolingis, especialment intensos des de la conquesta de Girona l’any 785 i per l’ocupació de Barcelona el 801 Però l’alliberament del Pallars i de la Ribagorça, vers el 800, anà a càrrec de la iniciativa privada dels comtes de Tolosa, atribuïda concretament a Bigó Sembla, però, que els indígenes d’aquestes comarques s’havien posat sota el seu domini i protecció Es comença a reorganitzar el territori, alhora que es restauren els monestirs visigòtics de Senterada i Alaó, els quals havien estat destruïts…

Situació Capçalera de l’església on es conserva l’antic edifici consagrat l’any 1200 fou ampliat vers ponent en època barroca F Tur El santuari de Farners o de Santa Maria de Farners és situat al peu del castell amb el mateix nom, encimbellat dalt un turó Mapa L38-13333 Situació 31TDG696345 JRR Història No s’han trobat notícies sobre la data de construcció de l’església de la Mare de Déu, i només coneixem la de la reconstrucció de l’any 1200 Això no obstant, atès que és al peu del castell de Farners, hom pot pensar en una edificació de mitjan segle XI El 23 d’abril de 1200, després de la…