Resultats de la cerca

Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…

En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nulla una norma aprovada pel legislador El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics govern, diputats de l’oposició o jutges a través de qüestions d’inconstitucionalitat i les seves decisions tenen un caràcter general El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal Constitucional…

Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la collectivització dels mitjans de producció Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general Celebrà congressos a Ginebra 1866, Lausana 1867, Brusselles 1868 i Basilea 1869 La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872 Els partidaris de Marx celebraren…

És fill de l’internacional Francesc Amat i net d’un dels fundadors del Club Egara, en el primer equip masculí del qual jugà des del 1983 fins al 2001 Davanter, debutà amb el primer equip de l’Egara la temporada 1995-96 Posteriorment passà al Reial Club de Polo 2001-05 i al Club Amsterdam 2005-06, per retornar al Club de Polo 2006-08 i al Club Egara 2008-13 El maig d’aquest any anuncià la retirada en acabar la temporada El seu palmarès comprèn nou campionats de Lliga 1993, 1996, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2008, set de Copa 1993, 1998, 1999, 2000, 2003, 2008 i 2009 i una Copa d’Europa…

Fou constituïda el 1983 i té la seu a Barcelona L’abril del 1990 fou exclosa del registre de Federacions Esportives de Catalunya, fet que comportà l’obertura d’un procés judicial que s’allargà fins l’any 2003 i que s’emmarcà en una disputa amb la Federació Catalana de Futbol sobre la potestat per a obtenir la representativitat d’aquest esport A la vegada era un capítol més de la lluita de l’Administració de l’Estat per evitar la participació de seleccions catalanes en competicions internacionals oficials Al juny del 1991 fou readmesa, a conseqüència d’una sentència del Tribunal…

Jugà en el Club Esportiu Mediterrani 1970-72 i 1988-95, el Club Esportiu Montjuïc 1972-88, el Club Esportiu Poble Nou 1995-97, el Club Esportiu Catalunya 1997-99 i el Club Esportiu Atlètic-Barceloneta 1999-2004 Guanyà sis Lligues 1984, 1985, 1986, 1998, 2001, 2003, quatre Copes del Rei 1993, 2000, 2001, 2004 i dues Supercopes d’Espanya 2002, 2004 Fou tres vegades subcampió de la Recopa d’Europa 1982, 1994, 2001 En el període 1983-2000 fou 438 vegades internacional amb la selecció d’Espanya Disputà cinc Jocs Olímpics 1984, 1988, 1992, 1996, 2000 i es proclamà subcampió a Barcelona 1992 i…

Conegut com Lolo Ibern, com a nedador s’especialitzà en llarga distància Guanyà dues vegades la Travessia del Port de Barcelona, establint el 1964 un rècord que perdurà durant vint anys Posteriorment passà al waterpolo, esport que practicà des del 1965 fins al 1974 El 1969 amb el Club Natació Barceloneta derrotà l’aleshores invicte Club Natació Barcelona Amb aquest equip guanyà els Campionats d’Espanya 1970, 1973, 1974, a més de la Copa 1973 Fou vuitanta-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en dos Campionats d’Europa, entre d’altres, el de Barcelona 1970, en el…

Membre del Club Atlètic Manresa especialitzat en 400 m llisos, el 1999 debutà en competició Aconseguí la medalla d’argent en 4 × 400 m als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 i la medalla de bronze en 1500 m als Jocs Paralímpics de Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or en 4 × 400 m al Campionat Mundial de Lille 2002 i l’or en 800 m i 4 × 400 m i bronze en 1500 m al Mundial d’Assen 2006 Al Mundial en pista coberta de Bollnäs 2006 guanyà l’or en 800 m i la plata en 3000 m En la Copa del Món IBSA 2007 aconseguí dues medalles de plata en 800 m i 1500 m Pel que fa a campionats europeus, guanyà la medalla…

Sorgí dels Debats al Territori celebrats els anys 2003 i 2005 pel moviment associatiu cultural català MACC, a partir dels quals es posà de manifest la necessitat d’un organisme per a la comunicació, la coordinació i la collaboració entre les entitats Amb aquest objectiu, la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Moviment Coral Català crearen l’ENS inicialment amb el nom d’Ens de Comunicació Associativa, del qual Antoni Carné  fou elegit president fundador A la seva mort 2015 ocupà el càrrec Josep Viana i, el 2019, el rellevà Rosa Maria Provencio…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona , del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco 1969-77 Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat 1973, que finalment permeté fitxar…