Resultats de la cerca

Situació Restes de l’església, que fou durant un temps un petit priorat de Santa Maria de Lavaix ECSA - MÀ Font Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç es troben 200 m a l’est de l’Hostalet del Sas Mapa 32-11 251 Situació 31TCG071869 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que porta a Puimolar Poc abans d’aquest poble, un ramal en direcció nord porta a l’Hostalet del Sas, molt a prop de la roureda on hi ha el conjunt megalític de Cornudella MAF Història En aquesta església, el monestir de Santa Maria de Lavaix hi fundà un priorat, que tingué una vida força efímera L’església i el…

Data 27 d’octubre de 1442 Mossèn Pau Cardona, procurador de l’obra de la Seu Vella, fa relació de les ferramentes que eren del difunt Rotllí Gautier, mestre major de la catedral, i que foren comprades per la fàbrica “Còpia del discret mossèn Pau Cardona, procurador de la obra de la seu de Leyda, dels ferraments que la obra a comprat dels béns de mestre Rollí, quòndam, mestre de la obra de la dita seu” Divendres, vint-i-set del mes d’octubre de l’any de la nativitat del Senyor mil CCCC XXXX II “ Primo , XXXVIII parells de gúbies o informadós, a raó de VIII dinés per peça, que munten XXV sous,…

El poble de Palou de Sanaüja, a 547 m d’altitud, és situat al sector septentrional del terme El lloc fou conquerit pels comtes d’Urgell i s’originà al voltant d’un castell del qual és successora una casa senyorial que es troba al centre del nucli antic i que no ha conservat restes de l’antiga fortalesa El terme de Palou és documentat per primer cop en un inventari dels drets que tenia el bisbe d’Urgell a Sanaüja, que hom pot datar entre el 1042 i el 1075, i, posteriorment, l’any 1082, quan entre les afrontacions del castell de Valltallada s’esmenta, al sector de tramuntana, el…

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’inventari…

Miracle dels sants Cosme i Damià Escena d’un retaule dedicat a aquests sants procedent de Santpedor, obra del darrer quart del segle XIV relacionada amb el Mestre de Rubió S’hi pot apreciar clarament un armari encastat amb lleixa central i portes ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Junt amb les caixes i els cofres, els armaris són, amb tota seguretat, el conjunt més interessant de mobiliari de grans dimensions del període que s’ha conservat fins a l’actualitat I malgrat que aquestes peces són armaris exempts d’àmbit religiós, també n’hi havia d’àmbit domèstic Els exemplars exempts eren minoria i…

Situació Una vista de la torre, erigida dalt el turó La que hi ha a primer terme és molt posterior F Tur Al cim d’un turó de vessants abruptes, als afores del poble de Sant Llorenç de la Muga, a la riba oposada del riu, hi ha una torre de guaita de planta circular, des d’on podem veure la població emmurallada i el seu castell, i també una gran part de l’alta vall de la Muga Mapa 257M782 Situació 31TDG829852 Des del poble de Sant Llorenç de la Muga hom puja a la torre de guaita per un corriol actualment no gaire fressat Cal sortir d’aquesta població pel portal meridional, travessar el riu per…

Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que illustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell G Llop Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva, amb el núm 501 de l’inventari, el conegut Beatus de la Seu d’Urgell , còdex illustrat que inclou el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana Juntament amb el Beatus de Girona constitueixen els dos únics exemplars que es conserven actualment a tot Catalunya És compost per VII + 231 folis en pergamí i presenta lletra minúscula visigòtica, del segle X, que sembla obra de diverses mans L’absència de subscripcions que aclareixin algun…

La secció històrica d’aquest arxiu és situada a la placeta de l’Institut vell de Girona i ocupa unes dependències de l’edifici que havia estat convent dels caputxins primer i, després, centre de segon ensenyament La sala de consulta —moderna i funcional— pot acollir amb comodi-tat una dotzena d’investigadors i disposa d’una notable biblioteca particularment ben proveïda de llibres d’història local Els armaris compactes del dipòsit acullen més de 1500 metres lineals de documentació des del s XII fins als nostres dies Les vicissituds que suportà l’arxiu al llarg de la història, no sempre…

La primera referència conservada del castell de Verges és de la primera meitat del segle XII En un llevador de les albergues que rebia el comte de Rosselló a l’Empordà s’inclou l’ honore de castello Virginum Aquest castell era dels comtes d’Empúries L’any 1225, el comte Hug IV d’Empúries donà al bisbe Alemany de Girona, com a penyora, el castell de Verges castrum de Virginibus , juntament amb el castell d’Ullastret i la vila d’Empúries Segons Rafael Torrent, al final del segle XIII, Bernat Amat de Cardona —germà del vescomte Ramon Folc de Cardona— tenia en feu pel comte d’Empúries el castell…