Resultats de la cerca
Es mostren 8308 resultats
Thomas More
Filosofia
Història
Política
Humanista i polític.
Educat a la Saint Anthony School amb Nicolau Holt, fou patge del cardenal-arquebisbe de Canterbury, John Morton 1489-92 passà, després, successivament, al Canterbury College d’Oxford 1492-94 i, per estudiar lleis, al Lincoln's Inn 1496 i a Londres Influït per John Colet , s’estigué quatre anys a la cartoixa de Londres 1500-04 en sortí i es casà amb Jane Colet, de la qual tingué quatre fills morta ella 1511, es casà amb Alice Middleton la reunió de fills, filles, gendres i nores donà lloc a l’anomenada escola de More 1511-34 En la seva carrera pública fou undersheriff de Londres 1510, membre…
Ignasi de Loiola
Cristianisme
Nom amb què és conegut Íñigo López de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (jesuïta).
Fins el 1517 seguí la cort de Ferran II, llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velázquez de Cuéllar En 1517-21 serví el seu parent, el duc de Nájera, virrei de Navarra Ferit durant el setge de Pamplona pels francesos 1521, fou traslladat a Loiola, on la lectura de llibres espirituals l’emmenà a anar en pelegrinatge a Terra Santa i a fer vida penitent A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522 Fins al febrer del 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Exercicios espirituales , síntesi…
Lech Theodor Kaczyński

Lech Kaczynski
© OTAN
Política
Polític polonès.
Fill d’un destacat membre de la resistència, es llicencià en dret i administració per la Universitat de Varsòvia, i el 1976 es doctorà a la Universitat de Gdańsk, d’on fou professor, com també de la Universitat Cardinal Stefan Wyszyński de Varsòvia Estretament unit al seu germà bessó Jarosław Kaczyński , ambdós foren activistes anticomunistes des de la dècada de 1970 Lech, membre destacat de Solidarność , organitzà la vaga de les drassanes de Gdańsk el 1980 i fou un estret collaborador de Lech Wałęsa L’any 1989 Lech fou elegit diputat i més tard cofundà el partit Acord de Centre Fou ministre…
Albert Llanas i Rich
Música
Compositor.
Vida i obra Format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obtingué la menció d’honor en harmonia i fuga, i el premi d’honor de grau superior de composició i instrumentació Amplià estudis amb Josep Soler, Franco Donatoni i Andrés Lewin-Richter Fou professor dels conservatoris de Tarragona, Vilaseca, Badalona i Saragossa, de l’Escola de tècnics de l’espectacle de l’Institut del Teatre i del Conservatori Municipal de Barcelona, d'on fou director juliol de 2008 - febrer de 2019 La seva obra, de trets pseudotonals, inclou des de la creació simfònica i de cambra…
,
Jean Daniel
Periodisme
Literatura francesa
Nom amb el qual és conegut el periodista i escriptor francès d’origen jueu Jean Daniel Bensaïd.
Nascut en una família sefardita, des de molt jove abraçà la causa de l’esquerra i en els anys de la Segona Guerra Mundial participà activament a la Resistència a Algèria Posteriorment s’uní als aliats, passà a França i fou desmobilitzat després de l’alliberament de París 1945 Tot i inscriure’s a la Sorbona per cursar filosofia, fou cridat per Félix Gouin, cap del govern provisional de la República, i hi collaborà del gener al juliol del 1946 El 1947 fundà la revista Caliban , per a la divulgació del pensament d’esquerres, i conegué Albert Camus , el qual l’influí profundament…
Any Geofísic Internacional
Programa internacional d’investigacions geofísiques que durà divuit mesos, de l’1 de juliol de 1957 al 31 de desembre de 1958, coincidint amb un període de màxima activitat solar.
La iniciativa partí d’un grup de científics dels EUA entre ells, Lloyd V Berkner i James A Van Allen i fou recollida pel Consell Internacional d’Unions Científiques que creà, la primavera del 1953, un comitè especial de l’Any Geofísic Internacional més conegut per les seves inicials franceses, GSAGI El programa d’acció se centrà en tres camps estudi de la terra sòlida geodèsia, gravimetria, sismologia, estudi de les aigües de la superfície terrestre i de la seva interacció amb l’energia solar oceanografia, glaciologia, meteorologia, estudi de les relacions Terra-Sol i de la física de l’alta…
Maximilien de Robespierre
Història
Política
Polític i revolucionari francès.
Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…
Francisco Ascaso Abadía

M. García Vivancos, J. García Oliver, L. Lecoin, P. Odeón, F. Ascaso i B. Durruti, a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Política
Anarquista aragonès.
Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…
Ferran de Mallorca
Història
Infant de Mallorca.
Príncep d’Acaia o de Morea 1315-16, conegut sovint per Ferran de Morea Fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix En 1301-05 estigué al costat del seu pare i al Llenguadoc Passà llavors a la cort de Jaume II de Catalunya-Aragó i a la de Frederic II de Sicília, que l’envià com a lloctinent seu a la Companyia Catalana Es traslladà a Gallípoli 1307, on s’hagué d’imposar per damunt la rivalitat de Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença La mort violenta d’aquest darrer a mans de Rocafort i l’intent d’aquest de no reconèixer Frederic II, el feren retirar de la Companyia…
Unió Socialista de Catalunya
Història
Partit polític fundat a Barcelona el 8 de juliol de 1923 que pretenia bastir una alternativa socialista autòctona i sensible a la reivindicació nacionalista catalana, amb un programa reformista, gradualista i parlamentari.
Sota la presidència de Gabriel Alomar, l’impulsaren un grup d’intellectuals i professionals procedents de la Federació Socialista Catalana —MSerra i Moret, Rafael Campalans— i alguns joves sindicalistes formats a l’escola del Treball de la Mancomunitat Francesc Viladomat, Joan Aleu, Joan Fronjosà Durant la primera etapa, era més un nucli d’afinitats personals que un partit estructurat i disciplinat aplegava uns 700 afiliats, i publicà novembre del 1923 — març del 1926 el setmanari Justícia Social Definitivament allunyat del PSOE cap al 1925, es dissolgué virtualment durant la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina