Resultats de la cerca
Es mostren 660 resultats
Sant Cristòfol de Borrassers (Lluçà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’edifici actual en el qual hi ha algun fragment de mur del temple primitiu M Catalán Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc de Borrassers Des d’un principi degué ser una de les sufragànies de Santa Maria de Lluçà, fins que al final del segle XIX quedà vinculada com a tinença a la nova parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 23,9 —y 59,9 31 TDG 239599 Per arribar-hi cal agafar la carretera del collet del Vilar, que va a Santa Eulàlia de Puig-oriol A uns 7 km…
Partit Demòcrata Europeu Català
Política
Partit polític d’àmbit català fundat el 10 de juliol de 2016.
Formació successora de Convergència Democràtica de Catalunya , integrà Reagrupamentcat des del moment de la seva creació En el congrés fundacional dels dies 8, 9 i 10 de juliol de 2016, el Partit Demòcrata es definí com a independentista, democràtic, republicà, partidari de l’economia de mercat, amb un vessant social i europeista, i una política de tolerància zero amb la corrupció El 23 de juliol de 2016 els associats elegiren Artur Mas president de la nova formació, i Neus Munté , vicepresidenta Pel que fa a la direcció executiva, Marta Pascal i David Bonvehí foren elegits, respectivament…
Josep Bargalló i Valls

Josep Bargalló i Valls
gencat.cat
Política
Polític i filòleg.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, exercí l’ensenyament com a catedràtic de secundària i fou director de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona En el vessant literari i filològic, fou director literari d’edicions El Mèdol 1989-98 i els seus treballs se centren en la història i la cultura popular, molt especialment en el món casteller, amb publicacions com ara La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera a la ciutat 1990, El fet casteller La…
,
paradís fiscal
Economia
País que té una pressió fiscal baixa o nul·la sobre els ingressos personals i els beneficis de les societats, que concedeix importants exempcions fiscals per als ingressos derivats de les inversions que vol afavorir i que manté uns nivells elevats de secret bancari.
Aquests avantatges comparatius estimulen l’atracció de capitals i de companyies dels estats industrialitzats pressió fiscal alta i s’associa amb un sistema financer desenvolupat plaça financera o no reglamentat offshore Inversament, des dels estats on s’originen els beneficis dipositats en els paradisos fiscals, la transferència dels ingressos pot ésser considerada constitutiva de frau fiscal A l’interior d’alguns estats també és possible l’existència de paradisos fiscals a causa d’exempcions que afecten determinades zones franques o determinades localitats regides per legislacions…
Sant Gil d’Albió (Llorac)
Art romànic
Situació Vista des de la part de migdia del conjunt que formen l’església romànica, la rectoria i el clos del cementiri P Ferrer L’església parroquial de Sant Gil és situada a la banda oriental del poble d’Albió, formant un conjunt exempt amb el cementiri i la casa rectoral Mapa 34-15390 Situació 31TCG563033 Per a arribar a Albió s’ha d’agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix a Vallfogona de Riucorb a uns 10 km de Santa Coloma hi ha, a mà dreta, la carretera local TV-2245 que mena directament al lloc d’Albió FEB Història El lloc d’Albió es documenta a partir…
terrerola
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids, de 14 cm, que té les parts superiors de color ocraci pàl·lid amb llistes fosques molt marcades i les inferiors de color blanc ocraci.
Habita en terrenys oberts i estepes a tota la península Ibèrica, llevat de la franja cantabropirinenca, i a Occitània, Itàlia, el SE d’Europa i les Illes mediterrànies
Partit dels Comunistes de Catalunya
Partit polític
Organització política creada a l’abril de 1982 per escindits del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC].
El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important de dirigents…
registració
Música
Art de combinar els diversos registres o jocs d’un instrument -especialment l’orgue- a fi d’aconseguir el timbre oportú en cada intervenció de l’instrument.
Per bé que el compositor pugui incloure certes indicacions de registració a la partitura, aquesta feina resta normalment a càrrec de l’intèrpret amb les limitacions, però, pròpies de cada instrument En l’orgue, la registració nasqué durant la segona meitat del segle XV en el moment que la filera fonamental del flautat se separà del plenum de l’orgue gòtic Blockwerk L’orgue monotímbric de l’Edat Mitjana començà a sonar amb ’diferències’ que anaren augmentant i variant, amb la inclusió de noves famílies de jocs A la darreria del segle XVI, els orgueners ja començaren a establir les primeres…
comunió
Cristianisme
Comunitat que tendeix a la màxima participació d’aquells que en són membres.
El sentit originari, més que participació en el sagrament de l’eucaristia, indica el conjunt de formes de participació en les realitats pròpies de la comunitat cristiana, o comunió eclesial , la qual, però, té en aquella el seu signe més evident El Nou Testament vincula a l’expressió grega κοινωνία el sentit de participació comuna dels cristians amb el Déu trinitari i el de la participació dels cristians els uns amb els altres Idealitzant segurament la realitat, però també indicant-ne un tret característic, els Actes dels Apòstols diuen de la comunitat primitiva que “els fidels tenien un sol…
Pere Portabella i Ràfols

Pere Portabella i Ràfols
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic.
Estudià ciències químiques Inicià la seva carrera en l'àmbit cinematogràfic amb curtmetratges, i després produí films tan importants com Los golfos , de Saura, El cochecito , de M Ferreri, i Viridiana , de Buñuel, i fou coguionista d' Il momento della verità de Francesco Rosi Integrat en l’anomenada Escola de Barcelona , en una primera etapa la seva filmografia té, en conjunt, un acusat compromís amb l'antifranquisme Dirigí No compteu amb els dits 1966 i Nocturn 29 1968, en collaboració amb el poeta Joan Brossa , pellícules que promogueren grans polèmiques Després, dintre ja d’una mena d'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina