Sant Cristòfol de Borrassers (Lluçà)

Situació

Un aspecte de l’edifici actual en el qual hi ha algun fragment de mur del temple primitiu.

M. Catalán

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc de Borrassers. Des d’un principi degué ser una de les sufragànies de Santa Maria de Lluçà, fins que al final del segle XIX quedà vinculada com a tinença a la nova parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 1:50.000, full 293: x 23,9 —y 59,9 (31 TDG 239599).

Per arribar-hi cal agafar la carretera del collet del Vilar, que va a Santa Eulàlia de Puig-oriol. A uns 7 km en direcció a aquesta darrera població i a mà dreta surt un trencall que porta a aquesta església, visible des de la carretera. (JVV)

Història

Ni l’església ni el lloc de Borrassers no apareixen relacionats en els nuclis de població ni en les esglésies que el 905 el bisbe Idalguer de Vic vinculà a l’església de Santa Maria de Lluçà que acabava de consagrar; senyal, sembla, que en aquell moment no existia l’església de Sant Cristòfol, i si ja s’havia aixecat, no tenia el caràcter de sufragània, i seria, en tot cas, una simple capella rural.

Les primeres notícies de l’església són del 1062, quan la trobem esmentada com a parròquia, però, com passa molt sovint, en la documentació de caràcter civil es donava la categoria de parròquia a esglésies que no eren sinó sufragànies i pel fet de tenir diverses atribucions en l’exercici del culte i un terme delimitat. El nom de sufragànies no s’esmenta gairebé mai en la documentació de caràcter civil. Confirma aquesta asseveració el fet que en cap de les llistes anteriors al 1154 no s’esmenta aquesta església com a parròquia, mentre que després es comprova que estava vinculada a la canònica de Santa Maria de Lluçà com a sufragània de la parròquia. Aquesta situació es mantingué fins al 1878 quan l’antiga sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol adquirí les funcions parroquials; aleshores, l’església de Sant Cristòfol de Borrassers passà a ser una tinença seva, que és la situació que manté avui dia.

El seu edifici antic fou renovat al principi del segle XVIII i actualment es manté obert al culte i el seu estat de conservació és relativament bo. (APF-ABC)

Església

De l’església primitiva no resten sinó uns fragments de mur situats a tocar de l’església parroquial actual, que sembla que en la seva construcció aprofità alguns blocs de pedra de la primitiva. Les restes d’aquesta església no permeten ni tan sols deduir-ne la planta, que sembla que podia ésser d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. L’aparell visible és format per carreuons ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i regulars, agafats amb morter de calç, en una disposició pròpia de la tecnologia del final del segle XI o principi del XII. (JAA)

Bibliografia

  • Eduard Junyent: Sant Cristòfol de Borrassés, “Ausa”, VII (19721974), pàgs. 217-222.