Resultats de la cerca
Es mostren 2065 resultats
Castell Serradillo (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació El serrat de Castellserradillo és vers el sud-est del puig Sallfort, del qual forma un contrafort al límit entre els termes d’Argelers i de Banyuls de la Marenda Té uns 975 m d’altitud màxima Domina sobre les muntanyes i valls d’un ampli espai del nord-est de l’Albera i sobre la carena de la serralada, vers el coll de Banyuls Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 36” N - Long 3° 3’ 22,8” E L’accés s’ha de fer a peu És millor situar-se al camí que de Cotlliure puja vers el coll de Banyuls pel coll de Vallòria, el qual cal deixar en el punt on la carena d’aquest serrat queda més propera…
Antoni Dalmau i Ribalta

Antoni Dalmau i Ribalta
© Fototeca.cat
Història
Política
literatura castellana
Polític i escriptor.
Llicenciat en dret Fou dels fundadors de la secció igualadina de Convergència Socialista de Catalunya 1975 Membre de la comissió executiva del PSC PSC-PSOE 1978-92, fou regidor municipal d’Igualada 1979-83 i 1987-91 i de Barcelona 1983-87 Diputat provincial a la diputació de Barcelona 1979-87, durant el seu mandat com a president 1982-87 es produí la reforma administrativa d’aquesta institució 1982-87, així com la cessió del palau de la Generalitat al govern de Catalunya i la construcció de la nova seu de la diputació Can Serra Fou diputat 1988-99 i vicepresident del Parlament de Catalunya…
,
Miquel Vilà i Burgos
Pintura
Pintor.
De molt jove, aprengué l’ofici de tipògraf a la impremta que el seu pare tenia al carrer dels Tres Llits de Barcelona L’any 1957 inicià classes de dibuix i pintura amb el pintor Jesús Gallego i Marquina i més tard estudià al Conservatori de les Arts del Llibre, al mateix temps que es matriculava a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on conegué els amics que esdevindran els seus companys d’ofici al llarg de la seva vida L’any 1961, amb el pintor i gravador mexicà Juan José Torralba, creà l’editorial Chapultepec, on editaren carpetes de gravats i llibres illustrats La…
Jaume Benavente i Cassanyes

Jaume Benavente i Cassanyes
Literatura catalana
Escriptor.
Visqué els primers anys de la seva infantesa al Brasil, on la seva família havia emigrat Llicenciat en belles arts, ha exercit com a dibuixant, documentalista, bibliotecari i conservador de museu En la seva obra destaquen l’interès pel paisatge i la seva influència en l’individu, la recreació d’atmosferes, el retrat psicològic dels personatges i el viatge literari Alhora, dibuixa un univers malenconiós i enigmàtic, i dedica una atenció especial al món portuguès i atlàntic, i també al de l’Europa central Debutà amb les narracions El factor climàtic 1990, al qual seguí la novella Vides…
,
Roger Bernat III de Foix
Història
Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbò (Roger Bernat II).
Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però, presentar-se davant…
la Farga de Moles
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra.
A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe Rodolf d’Urgell…
Sant Tirs de Llastarri (Tremp)
Art romànic
Petit priorat del monestir de Santa Maria d’Alaó Sembla que l’església de Sant Tirs era situada vora el Vinyer i el torrent de Llastarri, no gaire lluny del pla de la Caritat Les seves referències se situen únicament a la segona meitat del segle X L’any 989 el prevere Banzo escriví un diploma alaonès pel qual coneixem l’existència d’una comunitat religiosa a Sant Tirs El prevere Adila, el monjo Altemir i Nemiquer “servents del Senyor en la casa de Sant Tirs i altres monjos que són ací o hi desitgin venir”, adquireixen per un sou a un tal Regal, una terra que tenia per aprisió del…
Txèquia 2011
Estat
Milers de persones van sortir al carrer en assabentar-se de la mort de l’expresident del país Václav Havel © Petr Brož La situació econòmica del país va continuar essent relativament positiva, tot i que va començar a donar mostres d’estancament perquè depèn excessivament del mercat exterior i de les exportacions Les previsions governamentals van establir un creixement per a l’any d’un 2%, força menys que el creixement del 2010, que va ser del 2,7% Altres fonts, però, van parlar d’un creixement molt per sota del 2%, però sense arribar a l’estancament Com que les previsions per al…
Sentits de l’infant
Durant el primer any de vida es van desenvolupant els diferents òrgans dels sentits que hauran de permetre al nen de conèixer les diverses sensacions visuals, auditives, olfactives, tàctils i gustatives Al mes de vida, l’infant sol seguir amb la mirada una llum o un objecte vistós que s’aproximi al seu camp visual, especialment si es belluga en sentit horitzontal És comú que a aquesta edat, i durant alguns mesos més, els ulls de l’infant es desviïn lleugerament, perquè encara no controla ben bé la musculatura ocular Només si la desviació d’un ull, o ambdós, és fixa hom considera que l’infant…
Montenegro 2011
Estat
El país va començar l’any amb nou primer ministre, Igor Lukšić, que va substituir en el càrrec Milo Djukanović, que havia dimitit sobtadament al final del 2010 La seva designació, però, no va condicionar la línia política del Govern de caràcter proeuropeista L’informe anual de la Comissió Europea sobre els processos d’incorporació d’altres països de l’Europa oriental va suposar un fort reconeixement a les aspiracions de Montenegro de formar part de la UE Es va reconèixer que Montenegro havia fet grans esforços per complir els criteris polítics, econòmics i socials…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina