Resultats de la cerca
Es mostren 6192 resultats
xapa
Tecnologia
Placa de metall obtinguda per laminatge repetit d’un lingot de metall.
Hom sol classificar les xapes, les més primes de les quals són les emprades per a envasar i embolicar productes alimentaris i les més gruixudes per al blindatge dels vaixells de guerra, segons llur gruix, en xapes gruixudes de més de 5 mm de gruix, xapes mitjanes de 3 a 5 mm i xapes primes de menys de 3 mm segons llur forma, en xapes acanalades, xapes perforades , etc i segons el metall de què són fetes, en xapes d’acer, xapes de zenc, etc Les xapes metàlliques, com a productes intermedis entre el lingot i l’article manufacturat, tenen una enorme importància en la…
Vall de les Reines
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor i a 1,5 km de la Vall dels Reis, al SW.
Comprèn vuitanta tombes, del tipus hipogeu, de les dinasties XIX-XX període ramèssida, en llur majoria de reines, però també n'hi ha de prínceps Llur qualitat és desigual, car mentre que algunes són de bona factura sempre, però, de dimensions més reduïdes i de decoració més pobra que les dels faraons, n'hi ha d’altres que no foren acabades o bé han estat malmeses en època postfaraònica Les més importants són la de la reina Nefertari, muller de Ramsès II —sens dubte la millor—, la de Thiti, esposa d’un dels Ramsès de la dinastia XX, i les de Khaemuast i d’Ammoherkhepeshef, fills de Ramsès III
bitlla
Indústria tèxtil
Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic, o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit; també és anomenada canilla.
En la bitlla, el fil es desenrotlla axialment, sense fer-la voltar Les bitlles es presenten en diferents formes, segons llur ús i la fibra emprada, generalment amb enrotllament encreuat, sigui damunt una ànima cilíndrica amb base cònica o sense, sigui damunt ànimes de formes especials, com les planes, emprades per llur menor volum, en els telers per a fibres artificials també es poden presentar en enrotllaments sense ànima, com ara el o els emprats per a les fibres gruixudes de cotó, llana, jute, cànem i lli, que resten subjectats per les parets de la llançadora i es…
Khildebert I de París
Història
Rei franc de París (511-558).
Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’…
model

Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat
Economia
Model emprat en la ciència econòmica.
Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions Les variables i les constants corresponen als elements mesurables variables o invariables, respectivament les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics El primer és el dels models…
forces de van der Waals
Química
Denominació genèrica de les forces, diferents de les que condueixen a l’enllaç químic, existents entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules.
Llur existència, postulada per JDvan der Waals l’any 1873, permeté un estudi sistemàtic de les propietats físiques dels líquids i dels gasos equació de van der Waals Conceptualment, sovint és difícil de distingir-les d’altres interaccions enllaçants, bé que, energèticament, són molt diferents Així, mentre que l’enllaç químic té energies de l’ordre de l’electronvolt, les forces de van der Waals tenen associades energies de l’ordre dels 10- 3 eV Quan hom les representa en funció de la distància interatòmica o intermolecular, donen lloc a gràfics del tipus Per a distàncies…
Obtenció d’energia en l’acció muscular
Sigui quin sigui el tipus de moviment o acció que tinguin com a funció, tots els músculs necessiten energia perquè es produeixi la contracció de llurs fibres De manera simplificada, les cèllules de l’organisme obtenen l’energia que necessiten per a llur funcionament a partir del desdoblament de determinats compostos que consten de molècules de fòsfor i del nucleòsid adenosina, concretament del trifosfat d’adenosina o ATP Aquest compost, que conté tres molècules d’àcid fosfòric, es caracteritza perquè els enllaços entre aquests i la molècula d’adenosina són molt forts, de manera…
revista
Militar
Inspecció que un cap militar fa de les tropes, en formació, per assegurar-se de llur instrucció i llur precisió en els moviments, de l’estat del material, etc.
remugants

Muflons de l’Atles
© Xevi Varela
Mastologia
Subordre d’animals mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de formes i dimensions molt variables, caracteritzats per les particularitats de llur dentició i, sobretot, de llur aparell digestiu (remugament).
La dentició dels remugants és incompleta hi manquen les dues dents incisives superiors i molt sovint les dues canines superiors Les incisives inferiors tenen forma d’espàtula, i les canines inferiors, d’incisives les molars són selenodonts, és a dir, tenen el relleu de la corona en forma de mitja lluna L’estómac és dividit en quatre compartiments, anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall Aquest darrer compartiment pot ésser considerat l’autèntic estómac, puix és l’únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l’estómac dels mamífers Algunes famílies d’aquest…
vascó | vascona
Història
Individu d’un poble del grup dels bascs preromans establert al territori de l’actual Navarra, l’extrem NE de Guipúscoa i unes petites contrades de Logronyo i l’alt Aragó.
Llurs veïns per llevant eren els ilergets ilerget, pel S els celtibers celtiber i per ponent els berons beró i un altre poble basc, els vàrduls vàrdul Originats en els pobles pirinencs de la cultura megalítica, l’estat de vida primitiu, amb costums arcaics, fou producte de l’aïllament geogràfic Llur llengua era semblant a la basca actual, potser al dialecte altnavarrès Per llur territori passaren diversos pobles indoeuropeus, que deixaren llur testimoniatge en la toponímia a més, sofrí infiltracions dels celtibers, que donaren lloc a la formació d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina