Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Mare de Déu del Mont

Aspecte exterior del santuari de la Mare de Déu del Mont
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies Des del 1833 el capellà custodi fou…
Miquel M. Gibert i Pujol

Miquel M. Gibert i Pujol
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i professor.
Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems 1982, premi Joan Santamaria 1980 i continuà amb El vi més ardent 1984, premi Ciutat de Granollers 1982, El somriure del marbre 1988, Fedra o La inclemència del temps 1993, Com un mirall entelat 1996, Memòria de Natzarè 1997 i, en collaboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2…
,
William Faulkner
William Faulkner
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor nord-americà.
Descendent d’uns rics hisendats, estudià poc temps i exercí diverses professions Publicà un llibre de poemes The Marble Faun ‘El faune de marbre’, 1924 Cercà temes literaris en les condicions decadents del sud dels EUA després de la guerra de Secessió la novella Soldier's Pay ‘La paga del soldat’, 1926 el donà a conèixer Fou famós a França, on li fou concedida la Legió d’Honor, abans que als EUA, on era considerat un cronista de la decadència, la perversió i la crueltat humanes Oxford, on es comprà una granja el 1932, és el “Jefferson” de les seves novelles, marc d’una gran part…
Club Atletisme Figueres
Atletisme
Club d’atletisme de Figueres.
Fundat el 10 d’octubre de 1996, nasqué com a hereu de la desapareguda secció d’atletisme del Club Natació Figueres, que els anys vuitanta destacà en l’àmbit estatal amb atletes com l’olímpica Imma Clopés, les germanes Eva i Núria Velasco o Concepció Ramada Aquest grup d’atletes, dirigit per Josep Maria Quintana i Jordi Blanch, competí a la Lliga estatal tot i entrenar-se en unes pistes no reglamentàries de pols de marbre La temporada 1993-94 la secció d’atletisme del CN Figueres es fusionà amb el Centre Atlètic Laietània de Mataró Tanmateix acabà desapareixent El nou CA Figueres…
Pere Ramon Sacosta
Història
Cristianisme
Gran mestre de Rodes (1461-67).
Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en contra de Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores 1462 la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat…
Gustau Violet

Gustau Violet
© Fototeca.cat / D. Campos
Escultura
Literatura catalana
Escultor i escriptor.
Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S’abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on s’ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…
,
Maurici Vilomara i Virgili

Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…
,
Fragment de sarcòfag amb crismó d’Empúries
Aquest fragment de sarcòfag fou descobert vers el 1865 a Empúries, en una vinya propietat de JM Barraquer, i va passar a formar part de la seva collecció particular Durant molts anys va estar desaparegut, fins que, casualment, va ser trobat a l’inici dels anys vuitanta en un establiment d’aigües termals de Santa Coloma de Farners Llavors fou traslladat al Museu Monogràfic d’Empúries núm d’inventari 2869 Les seves mides són 0,95 × 0,48 × 0,08 m És una peça de marbre blanc de Saint-Béat amb tonalitats grisoses, datable al segle VI El fragment presenta una decoració estrigilada,…
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana del conjunt episcopal de Barcelona
Introducció El conjunt de fragments que inventariem, conservats als magatzems del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona MHCB, procedeixen en la seva major part de les excavacions realitzades al carrer dels Comtes, a Barcelona, a la zona de la plaça de Sant Iu, durant els anys 1949 i 1950 Fou en aquesta campanya de prospeccions que es descobriren les restes del que s’identificà com a basílica cristiana El conjunt d’elements escultòrics demostrava, segons A Duran i Sanpere 1972-75, vol I, pàg 40, que durant el segle VI la basílica s’havia enriquit amb “marbres decorats als cancells i…
Sant Esteve d’Orla (Perpinyà)
Art romànic
Situació L’església des del costat nord-est, amb l’absis, l’element avui dia més vistent d’aquesta antiga parròquia ECSA - JL Valls L’església, en part arruïnada, de Sant Esteve d’Orla és situada a la sortida sud-oest de Perpinyà, a la vora esquerra de la carretera N-162 A, a uns 3 km de Perpinyà És integrada en una masia de propietat particular PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 49,8” N - Long 2° 51’ 7,8” E Història El lloc d’Orla villam Orlam és esmentat per primera vegada el 832 com a afrontació nord de Vilanova de Raó i encara el 976 i el 988, com a afrontació sud de Baó “in ipsa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina