Resultats de la cerca
Es mostren 1312 resultats
escíncids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels saures, proveïts d’extremitats de poca longitud, o bé sense, de dimensions petites o mitjanes, amb el tronc molt allargat i el cap aixafat.
Són ovípars o vivípars, especialment diürns i d’hàbitats molt diversos Alguns habiten a la sorra, uns altres són arborícoles, etc Són generalment carnívors Inclou nombrosos gèneres i espècies, difosos especialment a Àfrica, al sud d’Àsia i a Austràlia, i amb alguns representants als Països Catalans bívia
globalització
Economia
Política
Nom que hom dona a determinats trets del capitalisme a partir de les dues darreres dècades del segle XX.
Designa sobretot la intensificació de la mobilitat de les persones i dels intercanvis de béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial Les bases de la globalització són l’eliminació progressiva de les barreres duaneres i l’establiment d’àmplies àrees de lliure comerç, com ara la UE, el NAFTA, Mercosur, etc, i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l’intercanvi d’informació Aquests factors han afavorit l’expansió de les multinacionals, que al seu torn han exigit també un canvi d’orientació de moltes empreses petites i mitjanes La…
front

Esquema dels fronts fred i càlid segons la disposició i el moviment de les masses d’aire
© Fototeca.cat
Meteorologia
Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’aire càlid anterior una…
factors del rendiment
Agronomia
Parts d’una planta que contribueixen directament al seu rendiment, es caracteritzen per compondre’s seqüencialment al llarg del temps.
La seva determinació permet conèixer com s’ha desenvolupat el conreu Així, per exemple, en el conreu del blat els factors de rendiment són el nombre de mates per unitat de superfície, el nombre d’espigues per planta, el nombre de grans per espiga i la massa dels grans El producte de les mitjanes dels tres primers factors esmentats dóna el nombre mitjà de grans per unitat de superfície I el producte de la mitjana del nombre de grans per superfície i la massa mitjana dels grans dóna el rendiment mitjà d’un camp de blat Existeix una certa plasticitat entre els factors del rendiment Així, un…
Era Mare de Diu deth Peiron (Salardú)
Art romànic
Situació Foto de l’estiu de l’any 1985, amb les ruïnes de l’església, amb un pany de mur, el qual deixa veure encara un aparell amb carreus de mides diferents, ben disposat en filades uniformes F Junyent-A Mazcuñan Fins a l’any 1986 les ruïnes de l’església eren situades vora l’edifici del temple de Sant Joan d’Arties, just a l’indret on hi ha la darrera casa, vers ponent, del reduït barri que hi ha estès a mà dreta de la Garona, damunt mateix de la carretera que duu al port de la Bonaigua, enfront del parador nacional d’Arties Mapa 149M781 Situació 31TCH258301 Església Feia temps que hom…
Torre del Moro de Torà (Ribera d’Urgellet)
Situació Cantonada nord-est, la més ben conservada d’aquesta torre de planta rectangular ECSA - A Villaró Aquesta fortificació és prop del poble de Torà, a l’obaga de la vall de Tost, en una roca que sobresurt d’un dels contraforts de Sarraïnes Mapa 34-11253 Situació 31TGC685805 La via més còmoda per a arribar-hi passa pel coll d’Arnat, a la part de l’altiplà de Montan que dóna a la vall de Lavansa Del coll mateix surt una pista, a l’esquerra, que mena a la vall de Tost A 1 km s’arriba a una cruïlla amb la pista que va de Castellar a Torà Es continua cap a llevant uns 500 m més Les restes de…
samari
Química
Element químic, de nombre atòmic 62, descobert per Lecoq de Boisbaudran l’any 1879.
Pertany al grup IIIB de la taula periòdica i és un dels metalls de la sèrie dels lantànids Ocorre a la natura, conjuntament amb els altres lantànids, en la monazita, constituint-ne un 3% en pes La seva separació és efectuada per tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents El samari natural té un pes atòmic de 150,35 i és una mescla de 7 núclids, tres dels quals 1 4 7 Sm, 1 4 8 Sm i 1 4 9 Sm són radioactius, amb vides mitjanes molt llargues Són també coneguts nou radioisòtops artificials de l’element El metall pot ésser obtingut per reducció de l’òxid Sm 2 O 3 amb bari Té un…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Obra dirigida per Pierre Vilar i publicada per Edicions 62 l’any 1987.
Consta de vuit volums, redactats per diferents especialistes i tots amb pròleg de Vilar, que comprenen des de les primeres ocupacions del Principat fins als anys vuitanta del s XX En l’elaboració de l’obra hi participaren membres de la generació formada sota el mestratge de Vicens i Vives, F Soldevila, Jordi Rubió, Martí de Riquer i R d’Abadal, com J Maluquer de Motes, J Fontana i J Termes, i també de la generació posterior, com C Batlle, JM Salrach, B de Riquer, JB Culla i N Sales Una de les parts fonamentals de l’obra són les introduccions de cada volum fetes per Pierre Vilar, on l’…
L'afebliment de la capa d'ozó
L’exaltació antròpica de l’efecte hivernacle ha esdevingut un motiu seriós de preocupació mundial Però les conseqüències de l’abocament de gasos a l’atmosfera tenen encara altres cops amagats L’afebliment de la capa d’ozó, per exemple Tot i que en la dècada dels setanta ja s’havia apuntat la possible destrucció d’ozó estratosfèric, no fou fins l’any 1985 que realment s’observà el fenomen Un equip d’investigadors britànics, a partir de dades facilitades per la NASA, descobriren que cada primavera es produïa una disminució de la concentració d’ozó estratosfèric sobre l’Antàrtida, una mena de…
cérvol

Cèrvol
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels cèrvids de dimensions mitjanes (165 a 250 cm de llargada i 105 a 150 cm d’alçada a la creu) i d’aspecte àgil i robust.
El cap és allargat, i el coll, llarg i musculat Les potes són fortes i primes i acaben en una peülla Els mascles plenicornis són proveïts de banyes, grosses i ramificades, que muden anualment El pelatge, curt i aspre, varia segons l’estació de l’any i l’edat a l’estiu és de color rogenc fosc, i a l’hivern, gris fosc en els individus joves o cervatells és rogenc amb clapes blanques, que desapareixen en l’adult Els cérvols tenen els sentits molt desenvolupats, especialment el de l’olfacte Són de costums nocturns Viuen en zones forestals muntanyoses, però s’adapten bé a les planes frondoses amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina