Resultats de la cerca
Es mostren 1569 resultats
teoria ondulatòria
Física
Teoria segons la qual hom explica els diversos fenòmens físics d’interacció i propagació energètica o material associant una ona als corpuscles elementals que hi intervenen.
La primera teoria ondulatòria de la física fou enunciada per Huygens el 1690 en explicar els fenòmens de propagació de la llum Cap a la fi del s XIX i al començament del XX els investigadors moderns Hertz, Maxwell, Planck, Einstein i d’altres remogueren la teoria ondulatòria de la llum per tal de posar-la d’acord amb les noves experiències En particular, l’existència de l'èter, que havia preconitzat Huygens, ja no tenia consistència Així, Einstein, amb la teoria de la relativitat i de l’efecte fotoelèctric, féu reconsiderar l’antiga teoria corpuscular de Newton i demostrà que la…
escaquer
Música
Antic instrument de corda amb teclat, esmentat en diverses fonts dels segles XIV al XVI.
La primera referència coneguda data del 1360 quan Jean Perrot construí un escaquer per encàrrec d’Enric III, rei d’Anglaterra Aquest fet, juntament amb el poema La Prise d’Alexandrie ~1369, que parla d’un eschaqueil d’Anglaterre , convencé Guillaume de Machaut de l’origen anglès de l’instrument El 1379, Joan I, infant de la cort catalanoaragonesa, mencionà l’instrument en una carta dirigida a fra Pedro Fernández " vos rogamos que nos fagades ayna acabar los organos e que nos embiedes el frayret xico con los ditos organos e con exiquier " També es té notícia de l’escaquer de les corts…
getó
Economia
Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.
Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s…
galera

Galera reial francesa de la fi del s XVII: 1, esperó; 2, tamboret; 3, canons; 4, arrumbada; 5, trinquet; 6, curulla; 7, arbre mestre; 8, cambra de voga; 9, trast; 10, contrafileret; 12, falconet; 13; cossia; 14 corredor; 15, carrossa; 16; timó; 17; carena
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.
En sentit ampli, hom anomena galera qualsevol dels bastiments de la sèrie evolutiva formada, entre altres, per la nau minoica, l' arco fenici, la birrem i la tirrem gregues, la navis longa romana, el dromó bizantí, les galeres de l’edat mitjana i les galeres de l’edat moderna Cal cercar l’origen d’aquesta sèrie al Nil cap a l’any 3000 aC, amb el trànsit de la guiona al rem, i la seva fi fou determinada per la colonització d’Amèrica, puix que les galeres, per manca d’autonomia i de condicions marineres, ja no pogueren entrar en el procés de la navegació transatlàntica Rèplica de la galera…
Joventut
Portada del primer número de Joventut , obr a d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari —subtitulat periòdic catalanista
— publicat a Barcelona del 15 de febrer de 1900 al 31 de desembre de 1906, sota la direcció literària de Lluís Via i l’artística d’Alexandre de Riquer.
Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren,…
Angelo Monteverdi
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Es formà a les universitats de Milà, Roma, Berlín, París i Florència, i fou professor de filologia romànica a Friburg, a Milà i a Roma El seu interès de romanista anava de l’edició i estudi de texts medievals —llatins, provençals, italians, francesos, castellans— a poetes moderns, com Leopardi i Carducci, l’anàlisi i la traducció d’obres teatrals del segle d’or castellà, la formació de les llengües romàniques, els clàssics en la literatura medieval italiana, crítica teatral, etc De la seva vasta bibliografia destaquen els Testi volgari italiani dei primi tempi 1935, 1942, 1948,…
Jürgen Habermas
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte illustrat…
Salvador Estrada i Ribas
Literatura catalana
Poeta, gramàtic i lexicògraf.
Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de ↑ Cabanyes Collaborà en el↑ Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con buenas…
Illes Marshall 2014
Estat
Al març, alguns sectors de la capital, Majuro, van quedar negats per les fortes marees, les més severes en trenta anys, i van provocar un miler de desplaçats Al cap d’un mes, la capital va acollir la 13a edició del Diàleg de Cartagena, en què van participar 40 països per impulsar accions per a afrontar el canvi climàtic i els seus efectes També a l’abril, el Govern va denunciar les nou potències nuclears del món davant del Tribunal Penal Internacional, i davant dels tribunals dels Estats Units, per haver abandonat els compromisos del tractat de no-proliferació del 1986 que obliguen a negociar…
William Hogarth
El contracte matrimonial, de William Hogarth
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera 1728, Tate Gallery, Londres Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura La carrera d’una cortesana 1732, La carrera d’un llibertí 1733-35, Soane’s Museum, Londres, El matrimoni a la moda 1745, National Gallery, Londres, L’aprenent treballador i el mandrós 1747, Les quatre edats de la crueltat , El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa 1751 i Les eleccions 1755, Soane’s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina