Resultats de la cerca
Es mostren 996 resultats
Sant Joaquim d’Olivars (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Situació Capella en ruïnes que anteriorment havia estat molt modificada, segons mostra la diversitat d’aparells E Pablo La pista que porta a Olivars surt del quilòmetre 732,2 de la carretera N-II, a la baixada de la Costa-roja, a mà esquerra i en direcció a Figueres La pista passa per sota l’autopista, i fins a Olivars hi ha 1,5 km Mapa L39-12296 Situació 31TDG871557 MLlC-JAA Història L’antiga església o capella del veïnat d’Olivars és situat al sector septentrional del terme, a la dreta del Terri No en coneixem notícies antigues, i és probable que el titular original en fos un…
Santa Magdalena de la Tria (Olost)
Situació Vista exterior de la capella, exemple de construcció rural, modificada posteriorment amb l’obertura de la porta actual d’entrada, a ponent, i l’afegitó del campanar d’espadanya i un parell de contraforts a cada costat, a tramuntana i a migjorn M Anglada Situada en una vall, entre les serralades del Lluçanès, sota la casa de la Tria, dalt un turonet, voltat d’una torrentera Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 20,4 —y 49,0 31 tdg 204490 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès Vers el km 10 tot just…
Santa Maria d’Avellanos (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble d’Avellanos, al qual s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt del poble de la Mola d’Amunt JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG271972 Edifici romànic en la seva nau central, ampliada per capelles i un campanar tardans ECSA - JA Adell Història Malgrat que el topònim és d’origen basc, no n’hem trobat cap notícia fins al final del segle XIV, i encara referida al lloc i no pas a l’església El capbreu-llevador de Susterris del 1378 consigna “ Aveyllanoves, primerament en la vall de Sent Serni, en G del barri de Veyllanoves fa…
Santa Maria de la Clua de Montsec (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Notable edifici, avui dia totalment abandonat i envaït per vegetació, que conserva la disposició romànica i una bona part dels seus murs amb una acurada decoració de tipus llombard Arxiu Gavín L’antiga església parroquial de Santa Maria de la Clua és situada en el nucli d’edificis del poble de la Clua S’arriba al poble per una pista que surt de Castellnou de Montsec i passa per la Torre d’Amargós JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG122633 Història Malauradament hi ha poques notícies d’aquesta església, sufragània d’Alsamora, que almenys des del segle XIV fins al XIX depengué del monestir…
Aós de Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós, al peu del pic d’Aós (2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament…
Castelló de la Ribera
Castelló de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta.
Situat a la plana alluvial estesa a la riba dreta del Xúquer límit septentrional del terme, a la seva confluència amb el riu d’Albaida que el travessa en direcció SE-NW i constitueix la via natural de comunicació amb Xàtiva i accidentat al S per petits turons el Castellet, 151 m alt, fortificat en època islàmica coberts de matoll 300 ha L’agricultura, gairebé tota de regadiu 1650 ha, és una de les principals activitats econòmiques aprofita les aigües del Xúquer a través de la séquia d’Escalona dita també séquia de Castelló , i també per la séquia de l’Énova, derivada del riu d’Albaida El…
Sant Jaume de Gavàs (Bissaürri)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església parroquial, amb l’absis totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell Aquesta església parroquial presideix el poble de Gavàs 1 244 m, a migjorn de Bissaürri, a la vall del riu de Gavàs i als peus del petit turó de Sant Joan, en el qual s’emplaçava l’antic castell de Gavàs 1 420 m Mapa 32-10 213 Situació 31TBH938066 L’accés a Gavàs es fa des de Bissaürri, entre els quilòmetres 77 i 78 de la carretera C-144, per la pista que vers el migdia duu a la vall del riu de Gavàs o de Veri Cal tenir en compte, però, que Gavàs és el primer poble que es troba, a…
Sant Joan Salerm (Subirats)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella, força alterada per reformes tardanes ECSA - E Pablo La capella de Sant Joan Salerm es troba a uns 500 m de la carretera de Sant Sadurní d’Anoia, prop de la cruïlla amb la carretera que porta al Pla del Penedès, enmig d’un camp on abunden els vestigis de construccions romanes JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF958846 Història Aquesta capella s’esmenta per primera vegada l’any 917, juntament amb la de Santa Maria de Monistrol i Sant Pere de Lavern Estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament des del final del segle X Aquest cenobi ja…
Les tiliàcies
Tiliàcies, 1 Tell de fulla petita Tilia platyphyllos a rama florida amb les bràctees en forma de cinta soldades en part amb els peduncles de la inflorescència x 0,5 b detall d’una flor seccionada longitudinalment x 3 c grup de tres carcèruls x 2 d secció transversal d’un dels fruits on es mostren les cinc costelles x 3 Eugeni Sierra Unes 400 espècies, principalment llenyoses, distribuïdes per les regions tropicals i temperades constitueixen aquesta família interessant econòmicament D’alguns dels arbres, se n’aprofita la fusta certes espècies arbustives o herbàcies donen fibres, com el jute…
Sant Julià d’Age (Puigcerdà)
Art romànic
El veïnat d’Age és situat a la plana, entre la Llavanera i el Segre, a menys d’un quilòmetre de la frontera estatal El topònim és citat en la documentació l’any 942 Es tracta d’una escriptura per la qual la comtessa Ava, vídua del comte Miró II de Cerdanya, juntament amb els seus fills, Sunifred, Oliba i Miró, donaren al monestir de Ripoll i nominalment a l’abat Enegó, als monjos i a llurs successors l’alou d’Age amb totes les seves dependències Per aquest motiu, la comtessa Ava i els altres consignataris de l’acta estipularen que un cert fidel anomenat Jovelí podria posseir l’alou d’Age tot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina