Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
Del barroc al neoclàssic
L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…
L'arquitectura al marge del modernisme
Façana sud de la ronda Universitat Barcelona Ramon Manent En parlar de l’època del Modernisme hem de distingir, pel que fa a l’arquitectura, dues manifestacions estilístiques que conviuen i es desenvolupen alhora, però que parteixen de plantejaments estètics diferents No tot el que es construeix en aquest període es pot adscriure a l’estil que va irrompre amb força en el paisatge urbà, tot marcant una moda que venia a renovar la fesomia de les ciutats i que va arrelar entre els petits i grans promotors, de manera que no hi ha eixamples nous o transformacions de ciutats velles en què el…
Epigrafia altmedieval de Tortosa
Art romànic
Les sèries Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera , editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès, i després seran Manuel…
La medalla catalana modernista
La medalla va néixer amb el Reinaxement És cert que podríem cercar antecedents en el món grec, quan les monedes eren encomanades als millors artistes per evitar així les falsificacions O també ho podríem fer en les monedes i els medallons romans, amb la seva glorificació de l’emperador i la divulgació de les seves realitzacions i obres públiques Fins i tot podríem pensar en les ensenyes dels pelegrins de l’època medieval o en algunes monedes també medievals, de caràcter celebratiu o bé ostentós En els casos esmentats, però, el suport de l’obra d’art, de la propaganda o de la commemoració era…
la Morera de Montsant

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei, a la Morera de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal Limita amb Ulldemolins N, Cornudella de Montsant E, Poboleda i Torroja del Priorat S, la Vilella Alta i Cabasseres SW, Margalef NW i toca en un punt a Porrera S Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant que forma en una petita part el límit N i el riu de Siurana que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants la Roca Corbatera 1163 m a l’extrem de…
art anglès
Nen blau, obra del pintor Thomas Gainsborough (1727-1788)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat a Anglaterra a partir de la invasió normanda.
La cultura celta havia quedat arraconada al nord de l’illa i a Irlanda amb la conquesta romana i des d’allí influí en l’art anglosaxó, precedent immediat de l’art anglès Com a conseqüència de la conquesta per Guillem el Conqueridor 1066 hom introduí l’estil normand , que equival a la varietat romànica de Normandia Les esglésies, de naus altes, la central de les quals té la coberta de fusta, es caracteritzen per la monumentalitat i la sobrietat decorativa sobresurten les catedrals de Durham i Peterborough La baixa edat mitjana i àdhuc tot el segle XVI es distingeixen per l’estil gòtic, de gran…
Jean Julius Christian Sibelius
Música
Compositor finlandès.
Vida Nascut en una família de parla sueca, fou batejat com a Johan Julius Christian, però en el seu període d’estudiant a Berlín adoptà la forma francesa del primer nom El seu pare morí quan ell tenia dos anys, i Jean i els seus germans tots els quals mostraren bones aptituds per a la música foren educats per la mare i una àvia Feu els estudis a la primera escola on s’ensenyà la llengua finesa, que aprengué durant l’adolescència S’inicià en la composició a deu anys, i el 1879 començà a estudiar violí de manera sistemàtica amb Gustav Levander Abans d’ingressar a la universitat escriví…
museu

museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…
L’arquitectura religiosa del segle XIX
L’arquitectura religiosa del segle XIX està marcada per la mateixa actitud de rebuig que pateix tota l’arquitectura d’aquesta centúria encara avui Aquesta manca de valoració cal atribuir-la a un conjunt de raons, i d’una manera general es resumeix en el fet que hom la considera una arquitectura poc original, dita «decimonònica», perquè per una banda no coincideix amb el gust arquitectònic actual, i per l’altra, no ha adquirit encara o no se li vol adjudicar aquella pàtina d’antiguitat que en canvi sí que té, per exemple, l’arquitectura barroca La quantitat d’obra conservada en relació amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina