Resultats de la cerca
Es mostren 1011 resultats
Campllong

Vista de Campllong
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat al S de la ciutat de Girona, a la conca mitjana de l’Onyar, que coincideix parcialment amb el límit occidental del terme, confrontant amb el de Riudellots de la Selva, de la comarca de la Selva Termeneja a més amb Fornells de la Selva N, Llambilles NE, Cassà de la Selva E i SE i Sant Andreu Salou SW El terreny és planer en la seva major part És drenat per l’Onyar, la riera de Campllong, que travessa el terme d’E a W i aflueix per l’esquerra a la riera de Verneda, per aquesta mateixa riera i per la de Gotarra, que forma el límit sud-occidental del terme La…
Santa Cecília de Voltregà

Santa Cecília de Voltregà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb les Masies de Voltregà, al S amb Gurb i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau i Sobremunt S’estén pel curs inferior de la riera de Sorreigs, a la vall que aquesta forma des de l’espectacular salt del Gorg Negre fins que troba la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, poc abans de prendre la direcció N per a barrejar-se amb el Ter per la dreta L’inici de la vall, en el sector W, es troba encaixat entre els cimals de la Tuta i de Santa Perpètua 795 m i la serra de Sant Martí Xic o del Castell de Voltregà 854 m El Gorg Negre, al límit amb el municipi de…
Castellnou de Seana
Castellnou de Seana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació És situat a l’extrem oriental de la comarca del Pla d’Urgell, en contacte amb l’Urgell, del que formà part fins el 1988 Aquest municipi limita amb els de Vilanova de Bellpuig S, Golmés SW, Vila-sana W, Ivars d’Urgell N i amb Bellpuig E, aquest darrer de l’Urgell El Riu Corb transcorre pel sector de migdia del terme, en direcció E-W, entre la via del ferrocarril i la carretera El 30% de la terra és prima, amb zones endorreiques i depressions fondes i estretes vers el N, on antigament hi hagué llacunes, avui convertides en graveres clot del Pequeny per això el sòl té poca…
Arnes

Arnes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, situat a la dreta del riu d’Algars, que n’és el límit occidental des del seu naixement.
Situació i presentació El municipi d’Arnes és situat a l’extrem meridional de la Terra Alta, al sector comprès entre les comarques del Matarranya i el Baix Ebre D’una extensió de 42,97 km 2 , limita a l’E amb Horta de Sant Joan, al S amb Alfara de Carles Baix Ebre i a l’W amb els termes de la comarca del Matarranya de Beseit, Cretes i Lledó d’Algars El terme és accidentat per la prolongació de septentrió del massís dels Ports de Tortosa Així, a la punta meridional del municipi, on hi ha una mina de pirites, es troben altituds per sobre dels 1100 m cal destacar la Punta Miranda, el serrall…
Fraga
Fraga, a la vora esquerra del Cinca
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca.
La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…
zona àrida
Biologia
Geografia
Àrea afectada per un clima caracteritzat per precipitacions escasses o nul·les.
El mot té un sentit purament climàtic, i per això és més adequat que la paraula “desert”, que alludeix, en principi, a una àrea ocupada per un escàs nombre d’homes o d’éssers vius, sigui quina sigui la causa d’aquesta despoblació La menor o major aridesa és funció no solament de la quantitat de pluja, sinó també de la intensitat de l’evaporació aquesta última és en relació amb les temperatures Per això hom ha establert, entre els índexs climàtics, uns índexs pròpiament xerotèrmics, com els de Martonne, que posen en relació els de pluges anuals o mensuals amb els de temperatura Altres autors,…
L’aïllament de Menorca
El mes de setembre de 1937, quan ja feia més d’un any que havia començat la Guerra Civil, l’actiu cònsol britànic a Mallorca, Alan Hillgarth, visità dues vegades en pocs dies l’illa de Menorca, que des del primer moment havia restat en mans de la República i des de la qual s’havia organitzat la fracassada expedició d’Alberto Bayo contra Mallorca a l’agost del 1936 El memoràndum sobre aquestes visites, que va redactar el 28 de setembre i que es guarda actualment al Public Record Office de Kew FO 371/21392, permet de tenir una visió excellent de la situació de Menorca, aïllada gairebé del tot…
Espeltes, pisanes i blats
Fa 10 000 anys, quan la glaciació de Würm era a les acaballes, a Anatòlia, Pèrsia i Síria, regió ara molt degradada i en part desèrtica, es creà una situació favorable per al desenvolupament dels prats de gramínies Per això hi pogué néixer l’agricultura de cereals, que començà amb la selecció de plantes amb llavors riques en materials de reserva, entre les quals dues gramínies d’espigues grosses i completament plenes de granes l’espelta silvestre i l’espelta petita Les dades botàniques i arqueològiques indiquen que tant el conreu del blat com de l’ordi començaren al Pròxim Orient, i que en el…
fòsfor
Química
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o +5; el núclid 31 en constitueix l’element natural; hom en coneix sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34.
L’alquimista H Brand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina