Resultats de la cerca
Es mostren 1133 resultats
Jaume Comellas i Colldeforns
Música
Historiador de l’art i periodista català.
Vida Ha estat collaborador de les principals revistes culturals catalanes, entre les quals Destino , Catalònia , Revista de Catalunya , Barcelona Metròpoli Mediterrània o Cultura Des del 1976, i durant 14 anys, formà part de la redacció del diari Avui , on s’endinsà en la branca del periodisme cultural i, d’una manera més intensa, en el musical-clàssic, disciplina en la qual fou pioner L’any 1984 fou nomenat director de la Revista Musical Catalana -que el 1994 prengué el nom de Catalunya Música/Revista Musical Catalan a-, tasca en la qual cal destacar la seva original aportació a l’estudi…
Xavier Gols i Soler
Música
Compositor i director.
Fill de Josep Gols i Veciana , es formà musicalment amb el seu pare en les disciplines de piano i violí i obtingué, a vint-i-cinc anys, la beca Pau Casals, gràcies a la qual es traslladà a Barcelona Fou deixeble de B Samper i, juntament amb el seu germà Joan , treballà en la recollida de cançons populars per a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya El 1930 retornà a Tarragona, on feu un concert de piano interpretant obres seves i un any després assumí la direcció de l’Orfeó Tarragoní Fou professor de cultura musical a partir del 1934 al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la…
,
Carles Barral i Agesta
Literatura
Escriptor i editor.
Participà en la direcció de l’empresa Editorial Seix i Barral i de Barral Editors 1970, des de les quals ajudà a renovar la literatura i l’edició espanyola en els difícils anys del franquisme Poeta en castellà, la seva obra, d’un decadentisme crític, és recollida a Metropolitano 1957, Diecinueve figuras de mi historia civil 1961, Usuras 1965, Figuración y fuga 1966, Informe personal sobre el alba 1970, Usuras y figuraciones 1973, Lecciones de cosas Veinte poemas para el nieto Malcolm 1986 i una Antología poética 1989 Publicà també els llibres de memòries Años de penitencia 1975, reeditat…
,
Ramon-Enric Bassegoda i Amigó

Ramon-Enric Bassegoda i Amigó
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Medicina
Metge, poeta, traductor i periodista.
Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona Fou fundador del setmanari La Llar 1874, collaborador de La Renaixença , Lo Gai Saber i Revista de Gerona , i director al començament de La Illustració Catalana Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon, deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum Breviari d’amor , 1885, reed 1904 Idilli , 1884 Quatre versos , 1892 Poesies completes , 1906, reed 1917, i In memoriam Poesies , 1932,…
,
Examen de matèria fecal
Patologia humana
L’ examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sollicita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèllules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu Per detectar una esteatorrea hom sollicita una mostra de les matèries fecals…
Joan Pié i Faidella
Historiografia catalana
Historiador, prevere i mestre.
Investigà principalment els arxius municipal i parroquial de la Selva Residí uns quants anys a Barcelona, que aprofità per a escorcollar dades a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fins que marxà pels fets de la Setmana Tràgica 1909 La seva obra principal és Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona , publicada en 32 fascicles dins la revista de l’ Asociación Artístico-arqueológico-barcelonesa 1899-1913, de la qual era membre L’obra fou recollida i reimpresa en facsímil el 1984 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, en un volum de 670 pàgines, al…
Hernando de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà, fill d’Antonio de Cabezón.
Fou l’encarregat de publicar les obres instrumentals del seu pare amb el títol Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Hernando s’encarregà de posar aquestes obres en xifra mitjançant el sistema de tabulatura utilitzat també per altres organistes espanyols del seu temps El prefaci d’aquest llibre, tot i que l’autoria li és discutida, conté instruccions molt útils sobre la pràctica interpretativa de la música per a tecla de l’època, a més de demostrar l’elevat nivell intellectual del seu autor El 1559 actuà com a organista substitut a la cort de Madrid L’…
bugle

Bugle militar simple del segle XVIII
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica, que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, gairebé sempre de llautó, de perforació cònica i de secció ampla i acabat en un pavelló En els instruments moderns, la columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de claus o bé de pistons Al segle XVIII, encara com a instrument natural, fou usat pels caçadors i els militars per a la transmissió de senyals La incorporació al…
tuba

Tuba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Trompeta de l’antiga Roma que consisteix en un tub metàl·lic recte, d’entre 1 m i 1,5 m de llargària, fet generalment de bronze i acabat en un pavelló.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la infanteria En les…
crim de guerra
Dret internacional
Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
Aquesta figura delictuosa és recollida en tots els codis militars i, fins i tot, en determinats codis penals comuns La plasmació en codis de compliment internacional, però, no començà fins a la segona meitat del segle XIX Els acords de la convenció de Ginebra 1864 recollien codis de conducta sobre ferits i malalts en campanya El 1899 i el 1907 s’hi afegiren les convencions de la Haia sobre la prohibició de determinats mètodes bèllics i armes La convenció de Ginebra del 1949 ratificada per tots els estats membres de les Nacions Unides i els quatre protocols addicionals del 1977,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina